Abadia de Saint-Mihiel

L'abadia [de] Sant Miguel de Saint-Mihiel (en francés: abbaye Saint-Michel de Saint-Mihiel) és una antiga abadia benedictina francesa d'orige migeval situada en la chicoteta localitat de Saint-Mihiel (4225 hab. en 2014), en el departament del Mosa, prop de Verdún. Fundada en el periodo merovingio, es va convertir en un important centre d'estudi baix els carolingios en l'abad Smaragdus, i es va mantindre fins al XVIII, gràcies a la seua biblioteca. Va ser completament reconstruïda en el XVIII, en una configuració mantinguda fins a hui. L'abadia va ser dissolta durant la Revolució francesa i les seues dependències es varen dedicar a tribunal i presó. Hui, ademés de l'iglésia abacial, es destinen a Ajuntament, biblioteca, museu i locals d'associacions.

Abadia de Saint-Mihiel

Història de l'abadia

Va ser en 708 o 709 quan el comte Wulfoalde i la seua esposa Adalsinde varen fundar l'abadia, provablement per a albergar les relíquies que Wulfoalde havia dut d'Itàlia. Va ser dedicada a Sant Miguel Arcàngel, un sant popular de l'época, com es pot atestar en l'establiment de les abadies del Monte Saint-Michel, en Normandia, i l'abadia d'Honau, en Alsàcia, en el mateix periodo. En 1734 les tombes de Wulfoalde i Adalsinde varen ser descobertes en l'abadia. Eixa primera abadia estava en la costa de Castellion o Châtelet, prop de la riera cridada Massoupe.

L'abadia va ser posada baix l'autoritat de Fulrado de St Denis, capellà de Carlomagno. En 755 un alcalde Wulfoald, provablement un parent del fundador de l'abadia, que va ser acusat d'alta traïció i de complot contra Pipino el Breu, va ser condenat a mort. Quan Fulrad va intervindre per a salvar la seua vida, Wulfoald va expressar la seua gratitut donant-li al rei Childerico II les seues possessions, inclosa l'Abadia.

L'abadia és coneguda pel seu abat Smaragdus, que es va mudar allí al voltant de l'any 814 en els seus monges del monasteri en el mont Castellion. En algun moment entre 816 i 826, Smaragdus va obtindre la protecció real per a l'abadia de Luis el Piadós —que va acordar cinc diplomar a l'abadia entre 816 i 826—, i va organisar el trasllat del monasteri per a instalar-se en la vora del riu Mosa, prop d'un poble cridat Godinécourt (renombrado despuix Saint-Mihiel) i assegurant-se que els carros, els cavalls de càrrega i els enviaments estarien exents dels imposts d'aduana sobre els bens transportats entre el monasteri i les seues terres. Smaragdus va alcançar fama com a escritor d'homilies i pels seus escrits sobre la Regla de Sant Benito. Smaragdus, que va morir al voltant de 840, va ser succeït com a abat per Hadegaudus, qui provablement va ser elegit pels mateixos monges. Els abat del X varen ser despuix Odon I, seguit de Sarovard, seguit d'Odon II, que va morir en 995. En els anys, l'abadia va demostrar ser molt popular entre la realea, els emperadors, els reis i els ducs. En el XI, per eixemple, va quedar baix la protecció de Gerardo de Lorena. Durant l'Edat Mija, l'Abadia era famosa per les seues relíquies, entre les que destacaven la de Sant Anatole, bisbe de Cahors, el cos del qual se suponia que havia segut traslladat a Mihiel en 779. L'abadia va ser dissolta durant la Revolució francesa.

Història de l'edifici

Erro al crear miniatura:

Nau principal de la abacial (XVII)

La cronologia de les obres en les edificacions de l'abadia són:

• 1044 a 1050: reconstrucció de l'abadia i construcció d'un campanar romànic;
• 1050 a 1076: construcció de la torre-porche de l'iglésia abacial d'estil otoniana; consagració en 1068 o 1069 per l'arquebisbe de Trier i els bisbes de Toul i de Verdun
• mediats del XII: construcció d'atres parts de l'abadia;
• XVI: reconstrucció de la planta superior de la torre-porche (colapse de la flecha en 1550) i de tota la nau en l'estil benedictino de l'época;
• inicis del XVII: modificacions d'una part de la nau central i de les naus laterals.
• XVIII: es reconstruïxen les edificacions contigües a l'abadia (biblioteca benedictina que conté prop de 9000 obres incloent 74 manuscrits i 86 incunables);
• 1790: dissolució de l'abadia benedictina, els edificis de la qual es varen assignar primer al jujat i a la presó;
• XX: restauració prou substancial despuix de 1918.

• Vistes exteriors de l'iglésia abacial
• 
  Torre-porche
• 
  Lateral de l'iglésia abacial
• 
  Àbsit
• 
  Torretes de la capçalera i arremate de l'àbsit

Vore també

• Planta romànica-renana
• Lliste dones monuments historiques de la Meuse
• Renaixença carolingio

Bibliografia

• Hubert Collin, L'abbatiale de Saint-Mihiel, dans Congrès archéologique de France. 149ⁱ session. Els Trois-Évêchés et l'ancien vaig duchar de Bar. 1991, p. 293-339, Société Française d'Archéologie, Paris, 1995
• Joseph de L'Isle, Histoire de la célébre et ancienne Abbaye de St Mihiel [en Lorraine], précédée de cinc discours preliminaires, avec l'abrégé de la vie du Cardinal de Retz et de plusieurs grands hommes, «Histoire de la célébre et ancienne Abbaye de St Mihiel [en Lorraine, précédée de cinc discours preliminaires, avec l'abrégé de la vie du Cardinal de Retz et de plusieurs grands hommes]».

Enllaços externs

• Notice sur li site de la commune
• Accès aux manuscrits numérisés de la Bibliothèque Bénédictine de l'Abbaye de Saint-Mihiel