Abadia de Remiremont
L'abadia de Remiremont (en francés: Abbaye de Remiremont digues-te Insigne Église collégiale et séculière de Saint-Pierre) va ser una antiga abadia benedictina (620–1790) situada en el departament dels Vosges, posteriorment convertida en llar de canonesas seculars o dames nobles.
Va ser també un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romà, per lo tant un d'eixos micro-estats característics del Sacre Imperi Romà en dret a la justícia alta, mija i baixa. Abans de convertir-se en principat imperial, l'abadia de les dònes com la d'hòmens estava baix la tutela del Bisbe de Toul i del metropolità, Arquebisbe de Trier.
Des del 29 de decembre de 1983, l'iglésia –incloent la seua cripta– està classificada en el títul dels monuments històrics.[1] Es conserven encara hui partix de l'imponent arquitectura de l'antiga abadia en Remiremont com l'iglésia de La nostra Senyora de Remiremont, l'antic palau abacial, ara l'Ajuntament, i uns catorze cases particulars de canonges.
Orige
L'abadia va ser fundada cap a 620 per San Romarico,[2] senyor de la cort de Clotario II, sobre un antic oppidum romà.
Romarico va establir en principi dos comunitats en el seu territori del Comtat d'Habend: monges en la vall i monges en el palau del mont Habend, l'actual Saint-Mont, que domina la ciutat de Remiremont. Va dedicar este doble monasteri a San Pedro.[3] Els primers abat varen ser Sant Amat i Sant Romarico, seguint l'austera regla de Sant Columbano. Entre les abat del monasteri de monges es conten les santes Mactefelda, Clara i Gebetruda. El bisbe Arnulfo de Metz, progenitor de les dinasties pipínida i carolingia, va morir en la seua àrea d'influència i va estar enterrat en el monasteri fins que els seus restants varen ser traslladats a la catedral de Metz.
Despuix de les invasions dels hunos i els godos, en 818 es va edificar un convent fortificado en la confluència dels rius Mosela i Moselotte. En 910, les religioses, amenaçades per les incursions magiares, es varen refugiar en Remiremont, que es va desenrollar al voltant d'una ciutat dels reis francs, i en el XI es varen instalar en dit lloc definitivament, adoptant la regla de sant Benito, menys severa. En 1057, un violent incendi va destruir el monasteri. En eixe mateix sigle, l'abadia va rebre del papa el privilegi d'exenció, que la posava baix jurisdicció espiritual directa de la Santa Sèu, mentres que l'emperador li va concedir el d'inmediació imperial, que la feya dependent temporal i espiritual directa de l'emperador germànic. D'esta forma, l'abadia va adquirir el prestigiós títul d'abadia imperial i real del Sant Imperi.
Cap a finals del XIII les religioses varen abandonar la regla de Sant Benito i varen obtindre del papa la seua secularisació segons el dret canònic, convertint-se en canonesas d'un capítul de dames nobles.
El 12 de maig de 1682, una tremolació de terra fa caure la volta de la travessia. El rei Luis XIV, l'eixèrcit del qual ocupa en eixe moment el ducado de Lorena, realisa un donatiu de 6000 lliures per a la reconstrucció de l'abadia.[4]
Les abat
Les abat eren elegides per la comunitat entre les dames canonesas, i rebien la seua consagració únicament de mans del papa.
Passats els temps en els que primava la santitat en el comportament, les abat pertanyien a la més alta noblea de la regió, famílies cortesanas o inclús la pròpia família real. Aixina, gràcies a l'intervenció del seu germà, Félicité Laure de Dombasle va rebre en 1290 del emperador Rodolfo I una carta que convertia a la abat de Remiremont en princesa imperial.
En el XVII, Catalina de Lorena no va conseguir reformar la comunitat ni recuperar l'observança de la regla: va ser l'última abat que va pronunciar vots monásticos.
Vore també
Referències
- ↑ Referència n.º PA00107253 en la Base Mérimée del Ministeri de Cultura de França.
- ↑ «Saint Romary, Fondateur de Remiremont». Archivat des d'el original, el 22 de març de 2012. Consultat el 31 d'agost de 2014.
- ↑ Les claus de Sant Pedro formen part de l'escut de la ciutat de Remiremont
- ↑ El terremot de 1682 i els danys en l'iglésia de Sant Pedro (en francés)
Bibliografia utilisada
- J. J. Bammert. Els Nobles Dames de Remiremont, 620-1791, L’histoire du Chapitre dones Nobles Dames de Remiremont.
- Remiremont, l'abbaye et la ville, actes dones journées d'études vosgiennes, Nancy, 1980
- Histoire de Remiremont, Abel Mathieu, ed. Sapin d'or, 1984
- Els Vosges dans l'Histoire, Gérald Guéry, ed. Ad'gis, 2003
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abadía de Remiremont» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.