Abadia de Corbie

Abadia de Corbie

Vista de la frontera principal de l'iglésia.

L'abadia de Corbie, benedictina, va ser fundada en 657 per Santa Batilda, esposa del rei merovingio Clodoveo II, en Corbie, Picardía, França. El comtat es va establir en el VII, sent posseïdors del títul els abadés. Durant el VIII va quedar lligada al imperi Carolingi.

Adelaida Capeto, filla de Roberto II de França el Piadós, va ser nomenada comtesa de Corbie i va aportar dominis senyorials del comtat en la regió flamenca al seu marit el comte Balduino V de Flandes; Adelaida (també recordada com Adela) va morir el 8 de giner de 1079.

El vizcondado existia cap a l'any 1000. Cap a 1042 era vescomte Dreux, senyor de Boves i Coucy. En 1070 va ser ocupat per Gauthier III, comte d'Amiens i Vexin; este lo va cedir a la corona en 1074 pero va compensar a Enguerrando, fill de Dreux, en la cessió de l'usufructe del comtat d'Amiens. Enguerrando va aplegar a una transacció en l'abadia el 23 de febrer de 1079, que tenia els drets feudals del vizcondado, provablement quan el seu pare Dreux ya estava mort (va morir entre 1076 i 1082).

Va ser presa per les tropes imperials durant la guerra italiana entre 1536-1538 i novament pels espanyols, durant la guerra franc espanyola entre el 15 d'agost i el 14 de novembre de 1636.

Durant la Revolució francesa va ser clausurada en 1790.

L'iglésia de Saint Pierre de l'Abadia, és una iglésia gòtica, classificada com a monument històric des del 7 de juny de 1919.