Anar al contingut

A Day in the Life

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

«A Day in the Life» (en espanyol: «Un dia en la vida») és una cançó escrita per Lennon-McCartney, gravada i publicat per la banda de roc The Beatles, llançat el 26 de maig de 1967 i és l'última cançó de l'àlbum Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band. Acreditada a Lennon-McCartney, la cançó inclou distints fragments que varen ser escrits pels membres de la banda John Lennon i Paul McCartney per separat, en la colaboració d'una orquesta adicional, sent esta una de les últimes voltes en que varen realisar una cançó junts com en els seus primers anys. Mentres la lletra de Lennon estava inspirada en artículs periodístics d'aquella época, McCartney es va inspirar en la seua joventut. La decisió de relacionar seccions de la cançó en crescendos orquestals i de terminar la mateixa en un concorde sostingut de piano varen ser ideades per McCartney només en acabant de que la cançó va ser gravada per primera volta.

Inicialment la BBC va prohibir la difusió de la peça puix la llínea «I'd love to turn you on» («M'encantaria excitar-te») que es menciona en la cançó se suponia que feya referència a les drogues. Des del seu llançament, ha aparegut com costat B i en numeroses recopilacions del grup. Ha segut versionada per atres artistes, incloent a Bobby Darin, Neil Young, Jeff Beck, The Libertines, Bee Gees, Phish i des de 2008, per McCartney en les seues interpretacions en viu. Considerada per molts com l'obra mestra de la banda de Liverpool i com una de les millors cançons de l'història. En 2003 el lloc 28 de les 500 més grans cançons de tots els temps, segons la revista Rolling Stone, mentres que en 2010 va ser nomenada, per esta mateixa revista, com la millor cançó de The Beatles.[1] Segons Acclaimed Music, és la tercera cançó més aclamada pels crítics de tots els temps.[2]

Inspiració i colaboració en les lletres

La mort de Tara Browne en un accident de coche, al volant del seu Lotus Elan, va inspirar en part la lletra.

Les dos primeres estrofes es referixen a una notícia en el periòdic sobre un «home afortunat» que, manejant un auto, «no es va donar conte que les llums havien canviat». Lennon usa la frase «he blew his mind out in a car» (textualment «ell es va volar la ment en un auto»), aludint confusament tant a un home que es va colpejar greument el cap, com a un home que alucinó. En numeroses entrevistes, Lennon afirmava que l'inspiració principal va ser la mort de Tara Browne, hereu de 21 anys de la fortuna Guinness, amic íntim de Lennon i McCartney, qui va introduir a Paul en el LSD i en qui solien drogar-se junts.[3] La lletra diu que «encara que la notícia era trista, bo, yo no vaig poder evitar riure'm». Tara havia fallit el 18 de decembre de 1966, un més abans d'escriure la cançó, quan va chocar en la seua Lotus Elan en el seu camí cap a Redcliffe Gardens, Earls Court.[4]


La descripció de l'accident en «A Day in the Life» no és una descripció lliteral del fatal accident de Browne. Lennon va dir: «No vaig copiar l'accident, Tara no es va destrossar el cap, pero això estava en la meua ment quan estava escrivint eixe vers. Els detalls de l'accident en la cançó —no haver vist el semàfor i la multitut entorn— varen ser igualment partix de la ficció.»[5] George Martin, per la seua banda, ha escrit que mentres escrivia la lletra, Lennon imaginava a un polític fictici que s'havia detingut en un semàfor.[6]

En la tercera estrofa la lletra diu «I saw a film today... The English Army had just won the war... But I just have to look, having read de book, » («Hui vaig vore una película... L'Eixèrcit Inglés acabava de guanyar la guerra... Pero yo solament tenia que mirar. Havent llegit el llibre, ame donar-te regrés.») Lennon acabava d'actuar en la película How I Won the War, estrenada el 18 d'octubre de 1967.[7]

Després de la tercera estrofa s'inserta la part central de la cançó escrita per McCartney, una chicoteta part de piano en la que estava treballant independentment, en una lletra sobre una persona corrent, que és ell mateixa d'adolescent, la rutina de la qual mañanera termina derivant en un somi, despuix de fumar. Havia escrit la peça com una recopilació dels seus anys de joventut, que incloïa els seus viages en l'autobús 82, fumar i assistir a classe.[8] Lennon va dir: «Yo tenia la majoria de la cançó i de la lletra, pero ell va contribuir en esta chicoteta provada que tenia entorn en el seu cap i que no podia usar per a res», referint-se a la secció de McCartney.[9]

L'última estrofa estava inspirada en una notícia del Daily Mail apareguda el 17 de giner de 1967, titulada «The holes in our roads» (Els clots en els nostres carrers) que textualment començava dient: «There llaure 4,000 holes in the road in Blackburn, Lancashire...» (Hi ha 4,000 clots en la ruta en Blackburn, Lancashire).[10] Lennon va tindre problemes en la lletra d'esta estrofa ya que no tenia idea de cóm conectar «Now they know how many holes it takes to...» («Ara ells saben quànts clots es necessiten») i «the Albert Hall». El seu amic Terry Doren li va sugerir que ho conectara en la paraula fill («omplir») resultant en l'estrofa final: «Now they know how many holes it takes to fill the Albert Hall» (Ara ells saben quants clots es necessiten per a omplir l'Albert Hall).[11]

George Martin ha dit que l'alusió a fumar («have a smoke»), en la part central escrita per Paul, és «definitivament una referència a la marihuana»,[10] de la mateixa manera que la frase de tancament escrita per John, «I'd love to turn you on» ("m'encantaria encendre't").[6]

Gravació

Entrada dels Estudis EMI en Abbey Road a on es va gravar «A Day in the Life».

The Beatles varen escomençar la gravació de la cançó en el títul de treball de «In the Life of...», el 19 de giner de 1967, en un innovador i creatiu estudi que semanes anteriors havia segut utilisat per a les gravacions de «Strawberry Fields Forever» i «Penny Lane».[12] Les dos seccions de la cançó varen ser dividides per un pont de 24 compassos. Al principi, no estaven segurs sobre cóm unir estes transicions. Aixina, que al final de la gravació de les pistes base, la cançó solament consistia en una simple repetició de cordes de piano i la veu de l'assistent Mal Evans contant els compassos. La veu d'Evans anava aumentant gradualment en eco.

La primera secció de la cançó termina en el sò d'un despertador provocat per Evans. L'intenció original era editar el sò de l'alarma quan la secció faltante fora reblida, no obstant, esta es va acoplar a la primera llínea de la secció de McCartney, que diu «Woke up, fell out of bed» («Em vaig despertar, vaig caure del llit»), per lo que es va decidir deixar el sò.[13]

L'estructura bàsica de la cançó va ser millorada en una remezcla i l'adició de parts que varen ser gravades el 20 de giner i 3 de febrer.[13] No obstant, no existia una solució per a unir els dos ponts de 24 compassos de la cançó, fins que McCartney va sugerir l'idea d'unir-ho en una orquesta completa.[14] Per a previndre que els músics de l'orquesta anaren a improvisar en la secció, el productor George Martin va orquestar de manera imprecisa en la secció.

La secció orquestal va ser gravada el 10 de febrer de 1967, en McCartney i Martin dirigint a 40 instrumentistes de l'orquesta. La sessió de gravació va ser completada en un cost total de £367 per als músics, alguna cosa excessiu per a aquella época.[13] Més tart, Martin va descriure la seua improvisació en la partitura per a l'orquesta, que va quedar desconcertada en conéixer-la:

«Lo que vaig fer va ser escriure (...) la nota més baixa possible per a cada u dels instruments de l'orquesta. Al final dels ponts de 24 compassos, vaig escriure la nota més alta (...) prop d'un concorde en El meu major. Llavors vaig posar una serpenteante llínea al voltant dels ponts, en punts de referència per a dir-los més o menys lo que devien fer en aplegar als ponts (...) Per supost, tots em varen mirar com si estiguera completament loco.»[15]

Segons McCartney, la secció de cordes va ser capaç de mantindre's en el ritme establit, mentres que les trompetes varen ser «molt més agressives».[9]

McCartney originalment volia una orquesta de 90 elements, pero açò no va ser possible; la diferència va ser arreglada, com el semi-improvisat segment va ser gravat vàries voltes, posteriorment quatre gravacions diferents varen ser mesclades per a formar un sol crescendo massiu.[14] Els resultats varen ser exitosos; en l'edició final de la cançó, el pont orquestal és repetit despuix del vers final.


Va haver un acort per a que l'orquesta fora filmada per NEMS Enterprises per a transmetre-ho en un futur especial televisiu.[16] El video mai es va publicar en la seua totalitat, encara que algunes parts es pot vore en el vídeo promocional de «A Day in the Life», que inclou escenes a on apareixen alguns invitats a l'estudi com Mick Jagger, Marianne Faithfull, Keith Richards, Donovan, Pattie Boyd i Michael Nesmith.[17]

Reflectint el seu gust per l'experimentació i el vanguardisme en este moment de la seua carrera, la banda va demanar als membres de l'orquesta que utilisaren un disfràs en la part superior del seu trage. Açò va donar lloc a que els instrumentistes utilisaren qualsevol cosa, des de nassos falsos fins a pegats falsos en els peçons. Martin recorda que el violiniste principal es va disfrassar usant una pata de gorila, mentres que un fagotista va colocar un globo al final del seu instrument.[13]

Per les múltiples prens necessàries per a perfeccionar la cacofonia orquestal i el concorde final, aixina com la seua considerable dilació en la composició de la cançó, la duració total del temps dedicat a la gravació de «A Day in the Life» va ser de 34 hores.[18] En contrast en el primer treball del grup, el seu àlbum debut Please Please Em, que va ser totalment gravat en sol 10 hores.[19]

Vore també

Referències

  1. ↑ «100 Greatest Beatles Songs» (en en-us). Rolling Stone. Consultat el 2021-04-26.
  2. ↑ «Top Songs of All Clave».
  3. ↑ (1997) Paul McCartney: Many Years From Now, New York: Henry Holt & Company, p. 380.
  4. ↑ «Sold On Song — TOP 100 - Day in the Life» (en anglés). BBC Radi 2. Consultat el 31 de decembre de 2006.
  5. ↑ Davies, Hunter (1968). The Beatles, Columbus: McGraw-Hill Book Co., p. 357. ISBN 0-070-154-570.
  6. ↑ 6,0 6,1 Martin (1994). Summer Of Love: The Making Of Sgt Pepper, London: Macmillan Ltd., p. 50. ISBN 0-333-60398-2.
  7. ↑ Turner, Steve (1999). A Hard Day's Write: The Stories Behind Every Beatles Song, Harper Paperbacks, p. 285. ISBN 0-06-084409-4.
  8. ↑ Henke, James (2003). Lennon Legend: An Illustrated Life of John Lennon, Sant Francisco: Chronicle Books, p. 29. ISBN 0-811-835-170.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Sgt Pepper» (en anglés). The Beatles Interview Database. Consultat el 14 d'abril de 2008.
  10. ↑ 10,0 10,1 «The Beatles. A day in the life». Loquesurja Records.
  11. ↑ «A Day In The Life - Beatles Bible» (en anglés). Beatles Bible. Consultat el 22 d'octubre de 2010.
  12. ↑ «Recording "A Day in the Life": Take 1» (en anglés). Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2008. Consultat el 5 d'abril de 2008.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «A Day in the Life - In the studio» (en anglés). Beatles Bible. Consultat el 22 d'octubre de 2010.
  14. ↑ 14,0 14,1 «A Day in the Life - The music» (en anglés). Beatles Bible. Consultat el 22 d'octubre de 2010.
  15. ↑ Martin, George (1994). All You Need is Ears: The Inside Personal Story of the Genius Who Created The Beatles, New York: St. Martin's Griffin Press. ISBN 0-312-114-826.
  16. ↑ «A Day in the Life Song Details» (en anglés). The Beatles Studio. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2008. Consultat el 8 d'abril de 2008.
  17. ↑ «Donovan Sessionography» (en anglés). Archivat des d'el original, el 15 d'abril de 2008. Consultat el 8 d'abril de 2008.
  18. ↑ «Handwritten lyrics to Lennon’s masterpiece make the news today (oh boy)» (en anglés). Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2021. Consultat el 22 d'octubre de 2010.
  19. ↑ «Music Notes: Please, Please Em» (en anglés). Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2008. Consultat el 8 d'abril de 2008.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=A_Day_in_the_Life&oldid=1577705»