Anar al contingut

22P/Kopff

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
22P/Kopff

El cometa Kopff (en la denominació oficial 22P/Kopff) és un cometa periòdic del sistema solar. Avistar per primera volta el 23 d'agost de 1906, va rebre el nom del seu descobridor, l'astrònom alemà August Kopff (1882-1960). El cometa no va poder ser localisat quan va retornar en novembre de 1912, pero va ser observat de nou en la seua tornada de juny de 1919. Des de llavors ha segut sempre avistar en les seues distintes tornades. Les aproximacions de la seua trayectòria a Júpiter en 1938 i 1943 varen reduir el seu periheli i el seu periodo orbital.

Observacions

Periheli en époques diferents
Época Periheli
(UA)
1906 1.70
1944 1.49
1957 1.52
1990 1.58
2027 1.32
2039 1.19

22P/Kopff va ser descobert des de l'Observatori de Königstuhl en Heidelberg, Alemània. Kopff va analisar les plaques fotogràfics que havia realisat el 20 d'agost de 1903, comparant-les en imàgens prèvies al descobriment de la mateixa regió. El 23 d'agost de 1903, Kopff va concloure que es tractava d'un cometa en una magnitut aparent estimada d'11. A mitan de setembre de 1906, la naturalea del periodo curt del cometa va ser reconeguda per un equip al mando de Kiel Ebell del Departament Astronòmic de l'Universitat de Berkeley. El cometa es va perdre en la seua tornada prevista per al 25 de novembre de 1912, encara que el 25 de juny de 1919, els astrònoms varen avistar de nou el cometa, que va ser localisat en menys de tres dies de diferència respecte a la posició prevista. Les seues següents tornades no varen ser notables fins a 1945, quan el cometa va mostrar un pic de lluminositat màxim alcançant la magnitut 8,5. L'aument de la seua lluentor va ser el resultat de l'atracció gravitatòria de Júpiter, que va alterar l'òrbita del cometa entre els anys 1939 i 1945. Este canvi d'òrbita va dur al cometa a una trayectòria més propenca al Sol. La tornada de 1951 va ser excepcional, degut a que la lluentor del cometa va aumentar en 3 magnituts respecte a lo esperable quan es va avistar en abril de 1951, alcançant inclús la magnitut 10,5 en octubre de 1951. Un pas molt propenc a Júpiter en 1954 va aumentar la distància del periheli del cometa a 1,52 UA, aumentant el seu periodo orbital a 6,31 anys. El 30 de novembre de 1994, Carl W. Hergenrother va ser capaç de localisar el cometa en una lluentor de magnitut de 22,8 utilisant el reflector d'1,5 m del Catalina Sky Survey. El cometa va alcançar la magnitut 7 durant el seu pas del periheli en 1996.

El núcleu de cometa s'estima que pot tindre 3.0 quilómetros de diàmetro, en un albedo de 0,05. El núcleu és obscur perque els hidrocarburs de la seua superfície han segut convertits en una capa obscura i densa per efecte de la radiació ultravioleta solar.

Referències