Anar al contingut

2011 CQ1

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El Plantilla:Mp és un meteoroide d'aproximadament 1 m de diàmetro. Va ser descobert el 4 de febrer de 2011 pel Catalina Sky Survey, com un objecte de la decimonona magnitut.[1]

No obstant la seua chicoteta dimensió, és objecte digne d'una menció especial perque hores despuix del seu descobriment, a les 19:39 GTM, ha passat a sol 5.480 km de la superfície terrestre.[2] [3] Es va tractar de la trobada més propenca, sense impacte. El récort precedent pertanyia a l'asteroide 2004 FU162.

L'acostament a la Terra, no obstant ha tingut conseqüències per al chicotet meteoroide, en efecte, la seua òrbita va resultar modificada. En particular s'ha calculat que la direcció d'alluntament s'ha desviat d'aproximadament 60° respecte a la direcció d'acostament.[2]

En la taula següent es presenten els principals paràmetros orbitales del meteoroide abans i despuix de la trobada en el nostre planeta.

Paràmetros orbitales Òrbita d'acostament [1] Òrbita d'alluntament[4]
Época JDT 2455580,5
(19 de giner de 2011)
JDT 2455600,5
(8 de febrer de 2011)
Semieje major 1,1345943 UA 0,8360015 UA
Perihelio[5] 0,906 UA 0,662 UA
Afelio[5] 1,362 UA 1,009 UA
Periodo orbital 1,21 anys 0,76 anys
Inclinament sobre l'eclíptica 1,10453° 5,29435°
Excentricitat 0,2013026 0,2075326

Deu mencionar-se que l'òrbita del meteoroide, abans de la seua aproximació a la Terra, ho caracterisava com un asteroide Apolo. La trobada en la Terra ho ha transformat en un asteroide Atón, l'òrbita del qual és encara interna a la terrestre.[2] [6][7]

Els estudiosos consideren que objectes de les dimensions del meteoroide Plantilla:Mp impacten sobre la Terra cada poques semanes, sense causar danys i que alcancen solament rarament la superfície.[2] La possibilitat de reverlo són remotes, i provablement no estarem en condicions de reconéixer-ho.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Timothy B. Spahr. (en anglés) [1]. Minor Planet Center, 4 febbraio 2011. URL consultat el 28 de febrer de 2011
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Don Yeomans, Paul Chodas. (en anglés) «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 2 de setembre de 2011. Consultat el 18 de setembre de 2011. Approach on February 4, 2011. Near Earth Object Program, JPL, NASA, 4 febbraio 2011. URL consultat el 27 de febrer de 2011.
  3. (en anglés) [2] (2011 CQ1) in Small Body Database Browser. Jet Propulsion Laboratory. URL consultat el 28 de febrer de 2011.
  4. Gareth V. Williams. (en anglés) M.P.E.C. 2011-C14.[3] Minor Planet Center, 4 febbraio 2011. URL consultat el 28 de febrer de 2011.
  5. 5,0 5,1 Els valors de la distansia del Sol al perielio, rp, i al afelio, ra, poden ser calculats a partir del semieje major, a, i de l'excentricitat, i, utilisant les formules rp=(1e)a i ra=(1+e)a. Vore apside.
  6. (en anglés) 2011 CQ1 -[4] Very Close Approach. Associazione Friulana vaig donar Astronomia i Meteorologia, 4 de febrer de 2011. URL consultat el 28 de febrer de 2011.}
  7. 7,0 7,1 Emily Lakdawalla. (en anglés) Close approach to Earth turns Apollo into Nuguen.[5] [6] archivat en Wayback Machine. The Planetary Society, 8 de febrer de 2011. URL consultat el 28 de febrer de 2011.

Vore també

[editar | editar còdic]