Anar al contingut

14 Herculis b

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
14 Herculis b

14 Herculis b és un planeta extrasolar en òrbita al voltant de 14 Herculis. Basant-se en el seu massa, lo més provable és que siga un jagant gaseós d'aproximadament el mateix tamany que Júpiter pero molt més pesat. Va ser descobert en 1998 per l'equip de Busca de Planetes Extrasolars de Ginebra.[1] En el moment del seu descobriment era el planeta extrasolar en el periodo orbital més llarc, encara que des de llavors s'han descobert atres planetes en periodos majors.

Descobriment

Com la majoria dels planetes extrasolars coneguts, 14 Herculis b va ser detectat per mig de la medició de les variacions de la velocitat radial de la seua estrela com a resultat de la gravetat del planeta. Es va conseguir per mig de mides precises de l'efecte Doppler de l'espectre de 14 Herculis. Anteriorment a este descobriment, una atra possible explicació d'anteriors medicions de l'efecte Doppler era que es tractava d'una binària espectroscòpica.[1]

Òrbita i massa

Canvis en la velocitat radial a través del temps, de 14 Herculis causat per l'òrbita de 14 Herculis b.

Mides preliminars fetes pel satèlit Hipparcos sugerixen que este planeta té una inclinació orbital de 155,3° sobre el pla celest, lo que implicaria una massa per al planeta d'11,1 voltes la de Júpiter, prop del llímit de fusió del deuteri que alguns astrònoms usen per a definir el llímit entre un planeta i una nana marró.[2] No obstant, anàlisis posteriors sugerixen que les mides del Hipparcos no són lo prou precises per a determinar de forma adequada les òrbites, en lo que l'inclinament orbital i la massa real permaneixen desconegudes.[3] Futures missions astronométriques com la sonda Gaia i la Missió de Interferometria Espacial podran medir en la precisió suficient l'inclinament com per a calcular la seua massa real.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Dominique Naef, Michel Mayor, Jean-Luc Beuzit, Christian Perrier, Didier Queloz, Jean-Pierre Sivan, and Stephane Udry. «Extrasolar Planetary Systems or Spectroscopic Binaries? Discrimination using Spectral Line Properties». Archivat des de l'original, el 18 de maig de 2011. Consultat el 10 de setembre de 2007.
  2. ↑ [enllaç trencat]
  3. ↑ Pourbaix, D. and Arenou, F.(2001).«Screening the Hipparcos-based astrometric orbits of sub-stellar objects».Astronomy and Astrophysics.372: 935 – 944.

Vore també