(10) Higía
(10) Higía és un asteroide[1] pertanyent al cinturó d'asteroides que orbita entre els planetes Mart i Júpiter, descobert el 12 d'abril de 1849 per l'astrònom italià Annibale de Gasparis (1819-1892) des de l'observatori de Capodimonte en Nàpols, Itàlia. Està nomenat per Higía, una deesa de la mitologia grega. El nom va ser sugerit per Ernesto Capocci (1798-1864). Encara que varen afegir a la denominació l'adjectiu «Borbonica», en honor de la casa real de Nàpols,[2] no va tardar en caure en desús.[3]
És el quarto més gran,[4] en un diàmetro mig de 400 km,[5][6] i una massa estimada en el 3 % del total de la del cinturó d'asteroides. No obstant, va ser el dècim en ser identificat perque la seua superfície obscura fa que l'asteroide siga menys visible de lo que li correspondria pel seu tamany. De fet, alcança en promig la magnitut 10,2 en l'oposició.[7]
Característiques orbitals
Higía està situat a una distància mija del Sol de 3,139 ua, podent alluntar-se fins a 3,501 ua i acostar-se fins a 2,778 ua. Té una excentricitat de 0,1153 i un inclinament orbital de 3,841°. Tarda en completar una òrbita al voltant del Sol 2032 dies. Dona nom a la família asteroidal de Higía.
Característiques físiques
Segons proves espectrals, es creu que la superfície de Higía consistix en primitius materials carbonáceos similars als trobats en les condritas carbonàcees meteoríticas. S'han detectat en la superfície residus d'alteració aquosa, lo que podria indicar la presència en el passat de gèl d'aigua que es va calfar lo suficient com per a fondre's.[8] La presència d'una composició superficial tan primitiva indicaria que (10) Higía no s'hauria diferenciat durant la formació del sistema solar [8] en contrast en atres planetesimales grans com Vesta.
Higía és el membre principal de la família de Higía (conté més del 90 % de la massa) i el més gran dels obscurs asteroides del tipo C dominants en el cinturó d'asteroides exterior, que s'estén més allà de 2,82 ua. Per la seua forma és un esferoide visiblement achatado pels pols, en un diàmetro mig de 444 ± 35 km i una relació entre semieixos d'1,11 —la major entre els quatre majors objectes del cinturó—.[8] De la mateixa manera que Ceres, la seua densitat és relativament baixa, més pareguda a la dels satèlits de Júpiter i Saturn que als planetes i asteroides rocosos.
Per la seua superfície obscura i a la gran distància que ho separa del Sol, apareix molt dèbil quan s'observa des de la Terra a pesar de ser el cos més gran en la seua regió. De fet, és el tercer més dèbil dels primers vintitrés asteroides descoberts: solament Egeria i Tetis tenen lluentors més baixes en oposició.[9] En la majoria de les oposicions, Higía té una magnitut de 10,2 —quatre órdens inferior a la de Vesta—,[9] per lo que es necessita un telescopi d'a lo manco quatre polzades per a vore-ho.[10] No obstant, en una oposició de periheli es pot aplegar a vore-ho en uns prismàtics de 10×50, puix pot alcançar una magnitut de 9,1. En contrast, els dos següents asteroides en tamany, Interamnia i Davida, sempre estan més allà de la visibilitat d'uns prismáticos o binoculars.
A lo manco s'han seguit cinc ocultació estelars de Higía des de la Terra,[11] pero en tan pocs observadors independents que no s'ha pogut deduir la seua forma. el telescopi espacial Hubble ha resolt l'asteroide i descartat la presència d'un companyer orbital major de 16 km de diàmetro.[12]
Rotació
La seua rotació és inusualment llenta. Tarda 27 hores i 37 minuts en rotar sobre el seu eix, mentres que la majoria d'asteroides grans tenen rotacions d'entre 6 i 12 hores. Es pensa que el seu sentit de gir és retrògrat, encara que existix una ambigüitat en les senyes de la curva de llum agravada pel seu llarc periodo de rotació que fa que els periodos d'observació telescòpica siguen en el millor dels casos solament una fracció de la rotació completa.[8] L'anàlisis de la curva de llum indica que els pols de Higía apunten cap a les coordenades eclípticas (β, λ) = (30°, 115°) o (30°, 300°) en 10° d'incertitut.[13] Açò dona un inclinament axial d'aproximadament 60° en abdós casos.
Vore també
Referències
- ↑ En un futur podria ser denominat com a planeta nano. En eixe cas seria més chicotet que Ceres. Pero per a que es considere planeta nano cal esperar a que l'Unió Astronòmica Internacional ho aprove. Poden transcórrer anys.
- ↑ Annali civili del regno delle Due Sicilie (Vol. 46). pp. XV-XVI.
- ↑ Hind, J. R. (1852). The Solar System: A Descriptive Treatise Upon the Sun, Moon, and Planets, Including an Account of All the Recent Discoveries. Putnam. p. 126.
- ↑ Barucci, M. A. i uns atres (2002). 10 Hygiea: ISO Infrared Observations. Icarus 156 (1): pp. 202-210
- ↑ Tedesco, E. F.; Noah, P. V.; Noah, M.; Price, S. D. (2002). The Supplemental IRAS Minor Planet Survey. The Astronomical Journal 123 (2): pp. 1056-1085.
- ↑ Ragazzoni R. i uns atres (2000). Speckle interferometry measurements of the asteroids 10-Hygiea and 15-Eunomia. Astronomy and Astrophysics 354: pp. 315-320.
- ↑ Jordanian Astronomical Society (2014). The Brightest Asteroids. jas.org.jo.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Barucci, M. i uns atres (2002). 10 Hygiea: ISO Infrared Observations. Icarus 156 (1): 202-210.
- ↑ 9,0 9,1 Odeh, M. (2008). The Brightest Asteroids. jas.org.jo.
- ↑ Ballauer, J. (2004). What Ca I See Through My Scope?. allaboutastro.com.
- ↑ Hilton, J. L. (2008) Asteroid Masses and Densities.
- ↑ Storrs, A. (1999). Imaging Observations of Asteroids with Hubble Space Telescope. Icarus 137 (2): p. 260.
- ↑ Kaasalainen, M. (2002). Models of Twenty Asteroids from Photometric Data. Icarus 159 (2): p. 369.
- Este artícul conté una traducció derivada de «(10) Higía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.