Últims emperadors
Cridem últims emperadors a la successió desordenada d'emperadors en la partix occidental del Imperi des de 455 (any de la mort de l'últim teodosiano, Valentiniano III) fins a 476, data de la deposició de Rómulo Augústulo per Odoacro, rei dels hérulos. Alguns varen ser proclamats per les tropes locals presents en Itàlia com Mayoriano, uns atres (Antemio i Juliol Nepote) varen alcançar el poder en l'ajuda de l'Emperador d'Orient. La majoria varen ser títaros imposts per Ricimero, un godo que va manejar l'Imperi al seu gust fins a la seua mort en 472. Per una atra part, Juliol Nepote va ser reconegut per Odoacro en el seu exili en Iliria i hi ha qui ho considera l'últim emperador, mort en 480.
Els dèu últims emperadors
[editar | editar còdic]La llista revela l'inestabilitat del poder imperial a partir de 455:
- Valentiniano III (424-455), assessinat en 455; fi de la Dinastia Teodosiana en Occident;
- Petronio Màxim (455), lapidado pel poble de Roma en 455 en intentar la fugida de la ciutat sitiada;
- Avito (455-456), en l'exili despuix de la seua derrota en Piacenza en 456;
- interregne de 456 a 457;
- Mayoriano (457-461), eixecutat per Ricimero en 461;
- Libio Sever (461-465), fallit per causes naturals en 465, títaro a les órdens de Ricimero;
- interregne de 465 a 467;
- Antemio (467-472), eixecutat en 472 per Ricimero;
- Olibrio (472), fallit per causes naturals en 472;
- interregne de 472 a 473;
- Glicerio (473-474), depost en 474;
- Juliol Nepote (474-475/480), depost en 475 i assessinat en 480;
- Rómulo Augústulo (475-476), depost en 476;
- Este artícul conté una traducció derivada de «Últimos emperadores» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.