Érase una volta... l'home
Érase una volta... l'home (també cridat Érase una volta... un home en Hispanoamèrica) (en francés: Il était unix fois... l'Homme) és una série de televisió animada francesa de 26 episodis en una duració d'uns 25 minuts. Material educatiu ilustrat per a que els menuts descobriren l'orige de l'home i els grans acontenyiments històrics.
Creada per Albert Barillé en els estudis Procidis i animada en Japó per Tatsunoko Production, va ser difosa per la cadena francesa France Régions, FR3, i estrenada el 30 de setembre de 1978. També varen participar en la realisació d'esta série Bèlgica (Radiodiffusion-Télévision Belge, RTBF/Belgische Ràdio en Televisie, BRT), Canadà (Société Ràdio-Canada i ACCESS Alberta), Espanya (Televisió Espanyola, RTVE), Itàlia (Radiotelevisione Italiana, RAI), Japó (Tatsunoko Production), Noruega (Norsk Rikskringkasting, NRK), Països Baixos (Katholieke Ràdio Omroep, KRO), Suècia (Sveriges Ràdio AB, SR) i Suïssa (Société Suisse de Radiodiffusion et Télévision, SSR).
La série va ser transmesa en França i molts països més, en les notables excepcions d'Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda.[1] Despuix d'emetre's a l'aire va ser distribuïda en el format de l'época, cinta VHS, i el seu llançament en format DVD va ser realisat el 27 de novembre de 2013.
Característiques
[editar | editar còdic]El Mestre, Pedro (Pierre), el Gros (li Gros), Flor (Pierrette), Pedrito (Pierrot), Florcita (Petite Pierrette) i el Gros chicotet (Petit Gros) són els protagonistes en totes les aventures, mentres que el Tiñoso (li Teigneux) i el Canijo (li Nabot) són els antagonistas.
El Mestre fa d'inventor en tots els capítuls, i d'un eminent geni de totes les arts i les ciències a lo llarc de l'història en alguns. Per eixemple, en el capítul de la renaixença fa de Leonardo Dona Vinci de vell, i en el de la Revolució Francesa, de l'inventor de la guillotina.
En els capítuls 2 i 18 el Mestre mor de vellea i en el 22 mor decapitat.
El Rellonge no té diàlec, pero les seues expressions són un reflex de lo que ocorre en el capítul, i la seua funció és indicar les dates aproximades. Tenia un format rectangular, tipo digital, lo que per a l'época li donava modernitat a la série, ya que la majoria de la població encara utilisava rellonges de polsera de manetes.[2]
Pedro i el Gros són els personages quotidians com a comerciants, artesans, agricultors i inclús guerrers i soldats en molts dels capítuls en els que apareixen guerres i combats.
Emissió en països hispanohablante
[editar | editar còdic]Argentina
[editar | editar còdic]En Argentina, esta série va ser emesa per ATC (Televisora Color) durant l'última dictadura militar (1976-1983), quan va ser censurada perque alguns dels temes que tractava varen ofendre a l'Iglésia Catòlica sobre sobre cóm va evolucionar la humanitat.
Ademés de la censura televisiva, en la versió còmic de la série, es va inventar un últim fascículo, el número 27, en evidents diferències d'estil dels dibuixants, dedicat a enaltir el paper de l'iglésia a lo llarc de l'història. cal resaltar que este últim agregat es va llimitar als fascículos (revistes) que es comercialisaven en la mateixa época en que la série televisiva es trobava a l'aire (no es va produir un capítul animat 27.º). Aixina mateix, en un dels fascículos, varen aparéixer quatre quadros tapats en un sticker del grup musical espanyol Parchís. Baix del sticker, el text ocultat burdamente mostrava al sacerdot John Ball, un dels protagonistes de la regirada llauradora anglesa de 1381, acusant a “eixa gent vestida de vellut que té els vins i els bons pans mentres nosatres tenim la avena i la palla”. Ademés apareixia Jan Huss, un dels precursors de la Reforma Protestant que va morir cremat en la foguera, parlant de “eixes criatures de Satán que trien l'estat eclesiàstic per a menjar be, vestir-se be i posseir l'estima”. En paciència i conte, es podia desapegar el pegote de Parchís i accedir a l'informació tapada.[3]
En eixe mateix país, també es va produir una série de fascículos o revistes (13, o siga la mitat de lo habitual en la série) denominat "Érase una volta... l'Argentina", representant l'història nacional.
Chile
[editar | editar còdic]En 1981 va ser transmesa en Chile per Televisió Nacional de Chile. Al mateix temps, es va distribuir la versió coleccionable de còmics, la qual va presentar algunes modificacions en relació en la série original. Es varen afegir vinyetes de tall religiós, en a on es llegia: «Al principi de tot existix Deu» o «Deu en la seua obra més estupenda va comunicar el seu esperit a partir d'Adán».[4]
En 2000 la série de televisió va ser retransmesa en Chile per la senyal de cable de Canal 13.
Equador
[editar | editar còdic]En Equador, va ser transmesa per Ecuavisa durant 1980 fins a 1981, ple periodo del govern de Jaime Roldós Aguilera i després va ser transmesa per Teleamazonas entre 1982 i 1989, durant els governs d'Osvaldo Hurtado, León Febres-Corder i Rodrigo Borja. Al mateix temps, es va publicar una versió en còmic, la qual va presentar algunes modificacions en relació en la série original. Es varen afegir vinyetes en a on es llegia: "Al principi de tot existix Deu", "Deu en la seua obra més estupenda va comunicar el seu esperit a partir d'Adán", etc. Mensages i propaganda religiosa fora del context científic de la série animada original.
Espanya
[editar | editar còdic]RTVE la va emetre per primera volta entre el 20 de giner i el 7 de juliol de 1979, en TVE-1 els dissabtes a les 19:30 hores, adquirint gran popularitat. La cançó de la seqüència d'obertura estava basada en el tercer moviment del Septimino de Beethoven, en apanys de Rafael Trabucchelli i Agustín Serrano, i lletra de Marisol Perales i José Luis Perales,[5] i estava inicialment cantada pel grup infantil Caramelos, encara que posteriorment apareixerien versions cantades per Parchís i Popitos.[6]
En este primer passe, la direcció de TVE va decidir no emetre els capítuls 15 (titulat "El Sigle d'Or Espanyol") i 17 (en el títul "L'edat d'or dels Països Baixos"). Dita decisió va ser motivada en considerar que dits episodis contenien estereotips relatius a la llegenda negra.
Pero dits capítuls varen poder vore's quan la série va tornar a emetre's en 1983, ya que en este segon passe es varen emetre els 26 capítuls.
Mèxic
[editar | editar còdic]Entre 1979 i 1981, la série es va transmetre a través del canal 5 de Televisa, els dijous a les 8 de la nit ya que solament s'exhibiria en fins de diversió sense saber que era una série educativa. D'igual forma es va retransmetre pel canal 8, hui canal 9.
Actualment és possible trobar la colecció en DVD en tendes de segona mà.
Veneçola
[editar | editar còdic]En Veneçola va ser transmés pel canal de televisió Venevisión els dissabtes en el matí sense cap tipo de censura, tots els capítuls varen ser transmesos i inclús retransmesos en moltes oportunitats.[7] De la mateixa manera que en Mèxic, la tonada d'inici de capítul era l'original de la série: la Tocatta i Fuga de Bach, en un apany realisat per Yasuo Sugiyama.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Erase una volta.. l'home» (en castellà) (html). Diari El País. Archivat des d'el original, el 21 de maig de 2017. Consultat el 10 de febrer de 2018. «(...) venut pràcticament a tot lo món (llevat a Estats Units Austràlia, Nova Zelanda i molt pocs atres països) i emés en èxit en tots els llocs.»
- ↑ «Erase una volta un Home (Comiquita érase una volta l'home)» (en castellà) (html). Quan Era Chamo. Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2008. Consultat el 10 de febrer de 2018. «El Rellonge: l'icon de la série. Era un rectàngul en ulls i braços que cada capítul mostrava la data relacionada en l'acontenyiment històric que s'estava narrant.»
- ↑ «Dibuixos animats i dictadura: de la propaganda i la censura a la memòria i la denúncia». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2024. Consultat el 2 d'octubre de 2022.
- ↑ Bassofia. «L'història de censura en “Érase una volta… l'home”». www.editando.cl. Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2018. Consultat el 10 de febrer de 2018. «Açò va preocupar a la “pechoña” dictadura de Pinochet que va demanar a editorial Pinzell posar esta primera pàgina en els còmics de la série, la qual va ser encarregada a l'artiste Manuel Cárdenas, en la qual se subrallava que “abans de tot estava Deu”. També varen tallar capítuls de revolucions socials en el sigle XX i episodis a on es mostraven els camps d'extermini Nazi»
- ↑ Trabuchelli, Rafael (1979). Eráse una volta l'home, Hispavox.
- ↑ «'Érase una volta l'home': lliçons d'història per a grans i chics.» (en és). Revista Plaça. Consultat el 2024-04-14.
- ↑ «Erase una volta un Home (Comiquita érase una volta l'home)» (en castellà) (html). Quan Era Chamo. Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2008. Consultat el 10 de febrer de 2018. «En Veneçola, Érase una volta l'home va ser transmesa per Venevisión els dissabtes en el matí. Yo era un d'eixos chiquets que s'alçava ben enjorn per a conéixer l'història del nostre món a través d'esta comiquita.»
- ↑ Plantilla:IMDb nomene
- Este artícul conté una traducció derivada de «Érase una vez... el hombre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.