La ètica del conte és una teoria ètica normativa que sosté que l'acció moral se centra en les relacions interpersonals i en el conte o la benevolència com a virtut. La EdC forma part d'un conjunt de teories ètiques normatives que varen ser desenrollades per algunes feministes i ambientalistas des de la década de 1980. [1] Mentres que les teories ètiques consecuencialistas i deontològiques emfatisen els estàndarts generalizables i l'imparcialitat, l'ètica del conte emfatisa l'importància de la resposta a l'individu. La distinció entre lo general i lo individual es reflectix en les seues diferents preguntes morals: «¿qué és just?» versus «¿cóm respondre?»[2] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 469 Carol Gilligan, considerada la creadora de l'ètica del conte, va criticar l'aplicació d'estàndarts generalisats com "moralment problemàtica, ya que genera ceguera moral o indiferència". [2]

En 2025, esta autora va publicar la reedició d'un dels llibres pilars de l'ètica del conte, ''En una veu humana'' despuix de la crítica de les multituts per adoptar una posició esencialista.[3]

Ací l'autora aclarix que no es tracta de quí, sino des d'on es parla; la veu que resistix davant la dominació.[3]

Esta veu del conte habita en totes les persones; tant en els hòmens tenint que renunciar a ella des de l'infància per a adaptar-se a la masculinitat, com en les dònes; sent silenciades o tenint que callar davant lo que saben.[4]

No es tracta de feminizar les formes de vida, sino de mostrar com és cuidar i cuidar-se en oposició al sistema patriarcal.[3]

L'estructura ha subordinat els contes a les dònes per mig dels rols de gènero, en açò, l'autora aclarix que no es tracta de propietat, sino de relegación, i que per mig d'uns estudis realisats cap a chiquets i chiquetes des del psicoanálisis, dona conte de que naturalment tots som subjectes vulnerables depenents els uns dels atres, i que l'adaptació a l'estructura supon una renúncia d'açò.[3]

Els supòsits del marc inclouen: s'entén que les persones tenen diversos graus de dependència i interdependencia; atres individus afectats per les conseqüències de les pròpies decisions mereixen consideració en proporció a la seua vulnerabilitat; i els detalls situacionals determinen cóm salvaguardar i promoure els interessos dels individus. [5]

Antecedents històrics

Gilligan va crear este model com una crítica al model de desenroll moral del seu mentor, el sicòlec del desenroll Lawrence Kohlberg. Va observar que en medir el desenroll moral segons la teoria del desenroll moral de Kohlberg s'aplegava a la conclusió de que els chiquets eren moralment més madurs que les chiquetes, i este resultat s'aplicava també als adults (encara que quan es controla l'educació no hi ha diferències de gènero).[6] Gilligan va argumentar que el model de Kohlberg no era objectiu, sino més be una perspectiva masculina sobre la moralitat, fundada en principis de justícia i drets. En el seu llibre de 1982, In a Different Voice, va postular ademés que els hòmens i les dònes tenen tendències a vore la moralitat en térmens diferents. La seua teoria afirmava que les dònes tendien a emfatisar l'empatia i la compassió per sobre les nocions de moralitat en térmens de deures o obligacions abstractes que són privilegiades en l'escala de Kohlberg. [7] Dana Ward va afirmar, en un artícul inèdit, que l'escala de Kohlberg és psicométricamente sòlida. Investigacions posteriors sugerixen que les diferències en els enfocaments ètics basats en el conte o en la justícia poden deure's a diferències de gènero o a diferències en les situacions de vida dels gèneros. [8] [9] [10] El resum que fa Gilligan de les diferències de gènero va proporcionar a les feministes una veu per a qüestionar els valors i les pràctiques morals de la societat com a masculines.

Relació en les posicions ètiques tradicionals

L'ètica del conte es diferencia d'atres models ètics, com les teories consecuencialistas (per eixemple, l'utilitarisme) i les teories deontològiques (per eixemple, l'ètica kantiana), en que busca incorporar virtuts i valors tradicionalment femenins que, segons sostenen els defensors de l'ètica del conte, estan absents en els models ètics tradicionals. [11] Un d'estos valors és la valoració del conte i la relació per damunt de la llògica i la raó. En l'ètica del conte, la raó i la llògica estan subordinades al conte natural, és dir, el conte que es realisa per inclinament. Açò contrasta en la deontologia, a on les accions portades a terme per inclinament són poc ètiques. [12]

Virginia Held ha senyalat les similituts entre l'ètica del conte i l'ètica de la virtut, pero l'ha distinguit de l'ètica de la virtut dels moralistes britànics com Hume en que les persones són vistes com a individus fonamentalment relacionals en lloc d'independents. [13] Atres filòsofs han discutit sobre la relació entre l'ètica del conte i l'ètica de la virtut, adoptant diverses posicions sobre la qüestió de cuán estretament relacionades estan abdós. [1][14][15] Jason Josephson Storm va sostindre que existixen estrets paralelismes entre l'ètica del conte i l'ètica de la virtut budiste tradicional, especialment la priorisació de la compassió per part de Śāntideva i uns atres. [16] Atres estudiosos també havien relacionat prèviament l'ètica del conte en l'ètica budista. [17] [18]

S'ha sugerit que l'ètica del conte podria situar-se entre els enfocaments ètics centrats en el sofriment, o en la necessitat. En primer lloc, segons esta llectura, lo que activa l'obligació de cuidar no és la busca d'un bon resultat en general, sino el reconeiximent de la necessitat i la vulnerabilitat de l'atre: Tronto afirma que «per la seua naturalea, el conte s'ocupa de les condicions de vulnerabilitat i desigualtat», i que l'atenció a la necessitat aliena és lo que l'ètica del conte exigix dels agents morals. En segon lloc, a diferència de l'ètica de la virtut, l'ètica del conte no propon com a fi la realisació o excelència del propi agent que cuida; la raó per a adoptar una actitut de conte és que constituïx la resposta adequada davant qui la necessita, no que faça excelent a l'agent. En tercer lloc, en les seues versions universalistas l'ètica del conte estén esta preocupació per la vulnerabilitat més allà de les pròpies relacions, fins a qualsevol que puga ser danyat, inclosos els animals no humans, de manera que evitar el dany a qualsevol ser capaç de patir-ho es convertix en un objectiu central de la teoria. [19]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Sander-Staudt. «Care Ethics». The Internet Encyclopedia of Philosophy. Consultat el 2022-06-04.
  2. ↑ 2,0 2,1 Gilligan, Carol. "Moral Orientation and Moral Development". En Alison Bailey and Chris J. Cuomo (eds.). The Feminist Philosophy Reader. Boston: McGraw-Hill, 2008.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Giligan, Carol. En una veu humana.
  4. ↑ Giligan, Carol. En una veu humana.
  5. ↑ Sevenhuijsen, Selma(2003).«The Plau of Care: The Relevance of the Feminist Ethic of Care for Social Policy».Feminist Theory.4(2): 179–197.ISSN 1464-7001.doi:10.1177/14647001030042006.(en en)
  6. ↑ Walker, L. J. (1991). "Sex differences in moral reasoning". In W. M. Kurtines and J. L. Gewirtz (eds.) Handbook of moral behavior and development: Vol, 2. Research. Hillsdale, NJ: Erlbaum.
  7. ↑ Gilligan, Carol (1982). In a different voice: psychological theory and women's development, Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press. ISBN 9780674445444.
  8. ↑ Ford, M. R.; Lowery, C. R. (1986). "Gender Differences in Moral Reasoning: A Comparison of the Use of Justice and Care Orientations". Journal of Personality and Social Psychology. 50(4), 777–783. doi:10.1037/0022-3514.50.4.777
  9. ↑ Rothbart, M. K.; et al. (1986). "Gender Differences in Moral Reasoning". Sex Rols. 15 (11&12), 645–653. doi:10.1007/BF00288220
  10. ↑ Krebs, D. L.; Vermeulen, S. C.; Denton, K.; and Carpendale, J. I. (1994). "Gender and perspective differences in moral judgment and moral orientation". Journal of Moral Education. 23, 17–26. doi:10.1080/0305724940230102
  11. ↑ Tong (2009-05-04). «Feminist Ethics». Stanford Encyclopedia of Philosophy. The Metaphysics Research Lab. Consultat el 2017-01-06.
  12. ↑ Noddings, Nel (2013-09-14). Caring: a relational approach to ethics & moral education, Univ of Califòrnia Press. OCLC 859158671. ISBN 9780520957343.
  13. ↑ Held, Virginia (2018). «The ethics of care», Olsaretti, Serena (ed.). The Oxford handbook of distributive justice, Oxford, UK; New York, NY: Oxford University Press, pp. 213–234. doi:10.1093/oxfordhb/9780199645121.013.12. OCLC 1013820392. ISBN 978-0-19-964512-1.
  14. ↑ Sander-Staudt, Maureen(Fall 2006).«The unhappy marriage of care ethics and virtue ethics».Hypatia.21(4): 21–39.doi:10.1353/hyp.2006.0050.
  15. ↑ Steyl, Steven(Summer 2019).«The virtue of care».Hypatia.34(3): 507–526.doi:10.1111/hypa.12481.
  16. ↑ Storm, Jason Josephson (2021). Metamodernism: The Future of Theory, Chicago: University of Chicago Press, pp. 263–64. doi:10.7208/chicago/9780226786797.001.0001. OCLC 1200579878. ISBN 978-0-226-78665-0.
  17. ↑ White, Judith(May 1999).«Ethical comportment in organizations: a synthesis of the feminist ethic of care and the Buddhist ethic of compassion».International Journal of Value-Based Management.12(2): 109–128.doi:10.1023/A:1007779604630.
  18. ↑ Chang, Dave; Bai, Heesoon(January 2016).«Self-with-other in teacher practice: a case study through care, Aristotelian virtue, and Buddhist ethics».Ethics and Education.11(1): 17–28.doi:10.1080/17449642.2016.1145491.
  19. ↑ Horta, Oscar (2026). Trens i brúixoles: introducció a l'ètica, Madrit: Plaça i Valdés.

Bibliografia

  • Gilligan, Carol (1982). In a different voice: psychological theory and women's development, Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press. ISBN 9780674445444.
  • Held, Virginia (2005). The ethics of care, Oxford: Oxford University Press. doi:10.1093/0195180992.001.0001. ISBN 9780195180992.
  • Held, Virginia (1993). Feminist morality: transforming culture, society, and politics, Chicago: University of Chicago Press. ISBN 9780226325934.
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Noddings, Nel (2005). Educating citizens for global awareness, New York: Teachers College Press. ISBN 9780807745342.
  • Slote, Michael A. (2007). The ethics of care and empathy, London; New York: Routledge. ISBN 978-0-415-77200-6.
  • Tronto, Joan C.(September 2012).«Partiality based on relational responsibilities: another approach to global ethics».Ethics and Social Welfare.6(3): 303–316.doi:10.1080/17496535.2012.704058.