Àudio d'alta resolució
El àudio d'alta resolució, també conegut com àudio d'alta definició, sò d'alta definició, àudio HD o Hi-Res àudio (pel seu abreujament en anglés), es distinguix per la seua capacitat per a capturar, almagasenar i reproduir gravacions d'àudio i sò en una calitat superior a la dels formats tradicionals.[1] Açò es conseguix per mig d'una freqüència de mostreig superior a 44.1 kHz i una profunditat de bits major a 16 bits, en freqüències comunes de 96 o 192 kHz.
Inclús es troben gravacions de 44.1 kHz/24 bits, 48 kHz/24 bits i 88.2 kHz/24 bits considerades com a àudio HD. L'investigació en este camp es va iniciar en els anys 1980 i des de 1996, el contingut d'àudio d'alta resolució s'ha tornat accessible en el mercat de consum.[2]
Definició
[editar | editar còdic]
El terme àudio d'alta resolució generalment s'utilisa per a referir-se a archius de música que tenen una freqüència de mostreig i una profunditat de bits superior a la del Àudio Digital de Disc Compacte (CD-DA), que opera a 44.1 kHz/16 bits.[3][4]
La Recording Industry Association of America (RIAA), en colaboració en la Consumer Electronics Association, DEG: The Digital Entertainment Group, i The Recording Academy Producers & Engineers Wing, va definir en juny de 2014 a l'àudio d'alta resolució com a «àudio sense pèrdua capaç de reproduir l'espectre complet de sò de gravacions que s'han masterizado a partir de fonts de música de calitat superior a la de el CD (48 kHz/20 bits o superior), que representen lo que els artistes, productors i ingeniers originalment pretenien».[5]
Anteriorment, l'Associació Japonesa d'Indústries d'Electrònica i Informàtica en març de 2014 i la Societat d'Àudio de Japó en juny de 2014 varen publicar definicions que requerien a lo manco 96 kHz/24 bits en l'inclusió de que «es requerix un procés d'evaluació auditiva per part de cada solicitant».[6]
Els formats d'archiu capaços d'almagasenar àudio d'alta resolució inclouen FLAC, ALAC, WAV, AIFF, MQA i DSD (el format utilisat pel SACD).[7]
Història
[editar | editar còdic]L'àudio d'alta definició es remonta a la década de 1950, quan es varen desenrollar els primers sistemes de gravació d'àudio digital. Estos sistemes utilisaven una freqüència de mostreig de 44,1 kHz i una profunditat de bits de 16 bits, que eren les especificacions mínimes per al àudio de calitat CD.
En els anys 80, varen sorgir els primers sistemes de gravació d'àudio d'alta calitat en una freqüència de mostreig de 96 kHz i una profunditat de bits de 24 bits. Esta innovadora forma d'àudio va ser denominada «àudio d'alta resolució» per la seua capacitat per a brindar una calitat de sò superior en comparació a l'àudio dels CD.
A mida que alvançava la década dels 90, l'àudio d'alta resolució es popularisava encara més. Un dels primers intents de comercialisar àudio d'alta resolució va ser High Definition Compatible Digital en 1995, una tècnica de codificació/decodificación que utilisava l'àudio estàndar de CD.[8][9] Açò va ser seguit per atres dos formats de disc òptic, el DVD-Àudio[10] i el SACD.[11] Estos formats ampraven freqüències de mostreig de fins a 192 kHz i profunditats de bits de fins a 24 bits, lo que els permetia alcançar una calitat sonora encara més elevada.[12] Estos formats oferien beneficis adicionals com el sò envolvente de varis canals, encara que cap d'estos va conseguir una adopció generalisada.[12][13]
En la década del 2000, l'alta resolució en l'àmbit de l'àudio es tornava més accessible en la creació de nous reproductors d'àudio i servicis de streaming. Estes noves plataformes brindaven una manera assequible de gojar de l'àudio d'alta resolució, com les descàrregues d'àudio d'alta resolució en HDtracks, introduïdes a partir de 2008.[14]
Posteriorment, es varen realisar més intents de comercialisar àudio d'alta resolució en disc òptic, com Pure Àudio Blu-ray en 2009 i High Fidelity Pure Àudio en 2013.[15] La competència en la venda en llínea d'àudio d'alta resolució es va intensificar en 2014 en l'anunci del servici Pono de Neil Young.[16]
En 2014, l'Associació d'Indústries d'Electrònica i Tecnologies de l'Informació de Japó (JEITA) va anunciar una especificació i un logotip «Hi-Res Àudio»[6] acompanyant per a productes d'àudio de consum, administrats per la Societat d'Àudio de Japó (JAS). L'estàndart establix mínims d'una freqüència de mostreig de 96 kHz i una profunditat de bits de 24, i per a processos analògics, 40 kHz.[6] L'estàndart «Hi-Res Àudio Wireless» relacionat ademés requerix el soport per als códecs LDAC, LHDC, LC3plus i MQair.[6][17]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «¿Qué és l'àudio d'alta resolució? | Sony ES» (en és). www.sony.es. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ Journal of the Àudio Engineering Society.67(5)
- 246–257.Consultat el 2023-08-16.
- ↑ «What Is High-Resolution Àudio?» (en en). Gizmodo. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ «Sò Hi-Res: en qué consistix, característiques i per qué és bo» (en és). HardZone. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ «High Resolution Àudio Initiative Gets Major Boost with New “Hi-Res MUSIC” Logo and Branding Materials for Digital Retailers» (en en-us). RIAA. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Japan Àudio Society | Hi-Res Àudio Logo». www.jas-audio.or.jp. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ «High-resolution àudio: everything you need to know» (en en). whathifi. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ «AV and Automation Industry eMagazine - Classic Home Toys Installment #19 The Final CD Format: HDCD | HomeToys». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 18 de març de 2014. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ «High Definition Compatible Digital» (en en-us). HomeTheaterHifi.com. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ «DVD-Àudio o DVD-A» (en és). www.studio-22.com. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ «Super Àudio CD (SACD) | Guies Pràctiques» (en és). Consultat el 2023-08-16.
- ↑ 12,0 12,1 «Definition of high-resolution àudio» (en en). PCMAG. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ «Especial tecnologies derrotades: SACD i DVD Àudio» (en és). Xataka. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ «Norman Chesky of HDtracks and Chesky Records» (en en). Stereophile.com. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ «DVD and beyond - Universal Music bets on consumer longing for quality with hi-fi Pure Àudio». www.dvd-and-beyond.com. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ «How Neil Young's Pono Music Raised $2 Million in Two Days» (en en). Forbes. Consultat el 2023-08-16.
- ↑ «¿Quins formats d'àudio existixen i quin característiques tenen?» (en és-és). Cultura Sonora. Consultat el 2023-08-16.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Audio de alta resolución» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.