Àtom exòtic
Àtom exòtic és un anàlec a un àtom normal, en el qual a una o a més partícules, tant de càrregues negatives (electrons) com a positives (protones), les substituïxen partícules elementals diferents.[1][2] Esta substitució pot ser d'electrons, de protones o d'abdós. Ya que els nous sistemes són altament inestables, les vides miges dels àtoms exòtics tendixen a ser extremadament curtes.
Àtoms muónicos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Muonio.
En un àtom muónico,[3] un muon reemplaça a un electró (pertanyent a la família dels leptones, la mateixa dels electrons). Ya que el muon només és sensible a la força dèbil (electromagnètica i gravitatoria), els àtoms muónicos es rigen per l'interacció electromagnètica. No hi ha complicacions degudes a la força forta, que ocorre entre els leptones i el núcleu.
Per la major massa d'un muon sobre la d'un electró, les òrbites de Bohr d'estos àtoms són menors, i les correccions degudes a l'electrodinàmica quàntica són més importants que les d'àtoms normals. L'estudi dels nivells energètics i dels índexs de transició des d'estats excitats cap al nivell fonamental dels àtoms muónicos aporta més senyes a l'electrodinàmica quàntica.
Àtoms mesónicos
[editar | editar còdic]Un àtom mesónico és aquell el núcleu del qual permaneix inalterado i un posada (el qual no és leptón, com els electrons o els muones) substituïx a un o més electrons de la seua capa externa.[4] Les posades poden interaccionar via la força forta, de modo que esta força, que ocorre entre el núcleu i la posada, influïx en els nivells energètics d'estos àtoms.[5][6][7]
En un àtom mesónico, l'interacció nuclear forta provoca efectes comparables a les interaccions electromagnètiques, ya que els orbitalés atòmics estan suficientment propencs al núcleu de modo que esta interacció siga perceptible. Això provoca que la vida mija d'estos àtoms disminuïxca fins a a on les transicions entre els diversos nivells atòmics no són observables.[2][6] Aixina, els hidrogen piónico i kaónico són protagonistes d'interessants proves experimentals sobre la teoria de les interaccions fortes: la cromodinámica quàntica.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ §1.8, Constituents of Matter: Atoms, Molecules, Nuclei and Particles, Ludwig Bergmann, Clemens Schaefer, and Wilhelm Raith, Berlin: Walter de Gruyter, 1997, ISBN 3-11-013990-1.
- ↑ 2,0 2,1 Exotic atoms, AccessScience, McGraw-Hill. Consultat el 26 de setembre de 2007.
- ↑ Dr. Richard Feynman's Douglas Robb Memorial Lectures
- ↑ p. 3, Fundamentals in Hadronic Atom Theory, A. Deloff, River Edge, New Jersey: World Scientific, 2003. ISBN 981-238-371-9.
- ↑ p. 8, §16.4, §16.5, Deloff.
- ↑ 6,0 6,1 The strange world of the exotic atom, Roger Barrett, Daphne Jackson i Habatwa Mweene, New Scientist, August 4, 1990. Accessed on line September 26, 2007.
- ↑ p. 180, Quàntum Mechanics, B. K. Agarwal and Hari Prakash, New Delhi: Prentice-Hall of Índia Private Ltd., 1997. ISBN 81-203-1007-1.
- ↑ Exotic atoms cast light on fonamental questions [1] archivat en Wayback Machine., CERN Courier, 1 de novembre de 2006. Consultat el 26 de setembre de 2007.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Átomo exótico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.