Àrees protegides de Tanzània

Segons l'IUCN, en Tanzània, en 2025, hi ha 867 àrees protegides, que ocupen 375 849 km², el 39,95 % de la superfície total del país, 940 689 km², i 5 576 km² d'àrees marines, el 2.31 % de la superfície marina total que correspon a Tanzània, 241 134 km²,[1] pero s'han fet grans esforços per a alcançar el 20 % de les zones costeres.[2]
D'estes àrees protegides, 23 són parcs nacionals, 19 són reserves de caça, atres 19 són àrees de caça regulada, 1 és una reserva de la naturalea, 1 és un santuari i reserva forestal tancada, 24 són zones obertes, 4 són àrees de conservació, 2 són parcs marins, 2 són reserves marines, 13 són àrees de gestió de la vida salvage, 19 són reserves forestals naturals, 30 són reserves forestals de terres comunals i 676 són reserves forestals.[3][4]
Reconeguts internacionalment, hi ha 3 reserves de la biosfera de la UNESCO, 4 llocs patrimoni de la humanitat i 4 llocs Ramsar.
Parcs nacionals

- Parc nacional de l'Illa Rubondo, 211 km²
- Parc nacional de la Baïa Jozani Chwaka, 50 km²
- Parc nacional de l'Illa Saanane, 2,2 km². El parc més chicotet de Tanzània es troba en una illa del llac Victoria. Va ser establit com a zoo en 1964, i en 1991 es va convertir en reserva de caça, abans de convertir-se en parc nacional en 2013, en l'inclusió de l'illa Chankende, tres illots i una zona del llac. El seu nom deriva de l'antic propietari, Saanane Chawandi. Es troba a uns 15-20 minuts en barco des de la ciutat de Mwanza. Molts dels animals varen ser duts en ferri entre 1964 i 1966. En este chicotet espai hi ha elefants, impalas, elands, mones verdes, búfalos, zebres, etc.
- Parc nacional dels Montes Udzungwa, 2 089 km²
- Parc nacional de Mikumi, 3 234 km²
- Parc nacional de Tarangire, 2 615 km²
- Parc nacional del Llac Manyara, 648,7 km², dels que 262 km² són part del llac.[5]
- Parc nacional de Mkomazi, 3 245 km²
- Parc nacional de Saadani, 1 062 km²
- Parc nacional Ruaha, 20 226 km², antílops, 550 espècies d'aus.[6]
- Parc nacional Arusha, 137 km²
- Parc nacional dels Montes Mahale, 1 650 km²
- Parc nacional de Kitulo, 465 km², replanell de Kitulo.
- Parc nacional Serengueti, 14 000 km²
- Parc nacional de Katavi, 4 207 km²
- Parc nacional del Kilimanjaro, 1 832 km²
- Parc nacional Gombe Stream, 34,4 km²
- Parc nacional de Kigosi, 9 261 km2. Establit en 2019, va ser degradat en 2024 a Reserva forestal nacional. Forma part del complex de chapulls Moyowosi/Malagarasi, el més gran d'Àfrica Oriental, en un àrea drenada per sèt rius de cabal llent: Malagarasi, Moyowosi, Nikonga, Ugalla, Kigosi, Nikonga i Gombe, que donen lloc a un terreny pantanoso de 92 000 km2 en una zona en precipitacions de 1000 a 1 500 mm anuals. Tota la regió és lloc Ramsar. Kigosi està formada per boscs de miombo en un paisage de planures obertes i fascinants afloraments rocosos. El riu Moyowosi separa Kigosi de la seua veïna, la Reserva de Caça Moyowosi.[7]
- Parc nacional de Ugalla, 3 865 km2. En la regió de Tabora. A l'oest de la reserva de caça del riu Ugalla, entre les àrees de Tabora i Rukwa. És un replanell que conecta per l'oest don els tossals de Masito. Posseïx uns pocs i empinats valls. Es va crear en 1965 com a reserva de caça i, en 2019, una part es va designar com a parc nacional, rodejat per la Reserva de caça de Ipole i les reserves forestals de Ngongwa, Iyonga, Mpembapazi i Hulu Hill. L'ample riu Ugullu va formant meandres per una àmplia planura d'inundació plena de vida salvage. En época seca, el riu desapareix, deixant amplis pans d'aigua a on es concentren els animals. Les àrees seques formen part del bosc de miombo, i en les riberes dels caixers creixen herbars en palmeres de palmito. Els nius de termites trenquen la planicie, a on moren, entre uns atres, elefants, lleons i licaones, aixina com búfalos, lleoparts, girafes, zebres i antílops de tot tipo. Entre les aus, grulla carunculada, picozapat i gansits africans. Les temperatures oscilen entre 13 i 41 oC, segons l'altitut.[8]

- Parc nacional Nyerere, 31 044 km2. La major reserva d'Àfrica i una de les majors del món. En el surest de Tanzània, a 230 km per carretera de Donar és Salam, es va crear a partir de la partix nort de la Reserva de caça de Selous en 2019. Alberga els majors animals del continent: lleons, lleoparts, guepardos, elefants, rinoceronts, girafes, elands, zebres i tota classe d'antílops.[9] El nom procedix del pare de la pàtria, Julius Nyerere. Junt en Serengueti, Ngoronogor i Tarangire, es considera un dels millors parcs d'Àfrica. La seua part nort està travessada pel riu Rufiji, el més llarc de Tanzània, que desemboca en el ocáno Índic i posseïx una població abundant de cocodrils i hipopótams.[10] El paisage Selous-Nyerere, en el sur de Tanzània, es crea en 1922 com la major zona protegida del continent, en 50 000 km2. En 2019, casi dos terços del parc se separen per a convertir-se en el Parc nacional de Nyerere, i 20 000 km2 permaneixen com a Reserva de caça de Selous. L'altitut del parc varia entre 35 i 1450 m. Les pluges oscilen entre 750 mm en la zona oriental i 1 250 mm en l'occidental, en unes temperatures màximes miges de 29 oC i mínimes de 21 oC.
- Parc nacional de Rumanyika-Karagwe, 247 km2. En la regió de Kagera, en Karagwe, al noroest de Tanzània. Rep el nom pel regne de Karagwe, de el XIX. Abans de 2019 era la Reserva de caça de Rumanyika Orugundu. Està format per una profunda vall recorreguda pel llent riu Kishanda, que forma llac i pantans, en suaus ales herbàcies en acacias. Les pluges oscilen entre 730 i 990 mm anuals, en precipitacions de març a maig i de setembre a decembre, i el més de febrer sense pluja. Les temperatures oscilen entre 13,7 oC i 26,2 oC de mija. Hi ha lleons, lleoparts, elefants, girafes, hipopótams, búfalos i antílops, entre uns atres. Kishanda és també una reserva d'elefants dins del parc, a més d'1 200 m d'altitut. El riu naix en Burundi i fluïx cap a l'est a través de Tanzània per a desembocar en el riu Kagera, afluent del Nilo.[11]

- Parc nacional de Ibanda-Kyerwa, 297 km2. Abans de 2019, Reserva de caça de Ibanda des de 1974. En la regió de Kagera, al noroest de Tanzània, districte de Kyerwa. Voreja la frontera suroest d'Uganda i el Parc nacional de Akagera, en Ruanda, a lo llarc del riu Kagera. Hi ha lleoparts, hipopótams, búfalos, gaseles, impalas, elands i babuinos, entre uns atres. Té dos estacions de pluges, entre octubre i novembre i més abundant entre març i maig, en un paisage de sabana arbolada, planures, tossals, valls i rius.[12] És la pàtria ancestral del poble nyambo, també cridat karagwe o ragwe, la població del qual supera els 700 000, i que en el XIX formaven part del regne de Karagwe.[13]
- Parc nacional de Burigi-Chato, 4 707 km2. En la regió de Kagera, a la vora del llac Victoria, a l'est, i la frontera en Ruanda, a l'oest, rodejat pel riu Kagera i el llac Burigi. Fronteriç en el Parc nacional de Akagera, en Ruanda, i la Reserva de caça de Kikati, en Uganda. Pel nort, lindo en el riu Katungo i el Parc nacional del llac Mburo, en Uganda. Es crea en 2019 en la fusió de les reserves de caça de Burigi, Biharamulo i Kimisi. És una regió deshabitada en centenars de quilómetros d'alts herbars de sabana arbolada de miombo, sobretot dels gèneros Combretum i Terminalia, en espècies d'interés farmacològic com Zanthoxylum usambarense, Gardenia ternifolia, Faidherbia albida, Harrisonia abyssinica, Anona senegalensis[14] i Pappea capensis. El llac Burigi posseïx illes, illots i baïes rodejades per zones pantanosas a on viuen els antílops sitatunga i l'au picozapat. Posseïx amplis tossals, escarpes rocosos, profundes valls en boscs, planures obertes, pantans, rius i planures d'inundació. Posseïx una de les majors poblacions del món d'eland. També hi ha elefants, lleons, lleoparts, girafes, zebres, búfalos i diversos antílops. En els rius i el llac Burigi hi ha hipopótams i cocodrils. S'han registrat més de 300 espècies d'aus.[15]
Reserves de caça
Entre les 19 reserves de caça destaca la Reserva de caça Selous, en 54 000 km². És la major reserva d'elefants del món. Està enllaçada en la Reserva nacional de Niassa, de Moçambic, per mig del Corredor de vida salvage Selous-Niassa, formant en conjunt un dels ecosistemes transfronterer més grans d'Àfrica, en uns 154.000 km².
Referències
- ↑ «United Republic of Tanzània» (en anglés). Ramsar. Consultat el 17 de febrer de 2025.
- ↑ «Protected areas share of total land area in Tanzània» (en anglés). UN Environment. GRID. Consultat el 11 d'agost de 2019.
- ↑ «United Republic of Tanzània, Africa» (en anglés). Protected Planet. Consultat el 25 de febrer de 2018.
- ↑ «Tanzània National Parks» (en anglés). Consultat el 25 de febrer de 2018.
- ↑ «Lake Manyara National Park» (en anglés). Tanzaniaparks.go.tz. Consultat el 25 de febrer de 2018.
- ↑ «Ruaha National Park» (en anglés). Tanzània National Parks. Consultat el 25 de febrer de 2018.
- ↑ «Parc Nacional Kigosi» (en anglés). Kiwoito. Consultat el 17 de febrer de 2025.
- ↑ «Ugalla River National Park» (en anglés). Focuseastafricantours. Consultat el 18 de febrer de 2025.
- ↑ «Animals & Wildlife in Nyerere National Park» (en anglés). Nyerere National Park. Consultat el 19 de febrer de 2025.
- ↑ «Nyerere National Park» (en anglés). Nyerere National Park. Consultat el 19 de febrer de 2025.
- ↑ «RUMANYIKA-KARAGWENATIONAL PARK» (en anglés). Tanzània parks. Consultat el 19 de febrer de 2025.
- ↑ «IBANDA-KYERWANATIONAL PARK» (en anglés). Tanzània Parks. Consultat el 19 de febrer de 2025.
- ↑ «Nyambo / Karagwe / Ragwe / Ekinyambo / Rukaragwe / Runyambo / Ururagwe» (en anglés). Africa 101 last tribes. Consultat el 19 de febrer de 2025.
- ↑ «Annona senegalensis» (en espanyol). Rarepalmseeds. Consultat el 19 de febrer de 2025.
- ↑ «Burugi-Chato National Park» (en anglés). KIboexpeditions. Consultat el 19 de febrer de 2025.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Áreas protegidas de Tanzania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.