Àrees protegides d'Eritrea

Erro al crear miniatura:

Mapa topogràfic d'Eritrea en reserves naturals

Segons l'IUCN, en Eritrea, en 2024, hi havia 11 zones propostes com a àrea protegida, pero cap confirmada. En 2020 hi havia 3 zones protegides en l'interior en una extensió de 5.936 km², el 4,87% de la superfície total del país, i 1 parc nacional marí en l'archipèlec de Dahlac, de 2.000 km² ^{cita requerida}. El Ministeri de Turisme d'Eritrea inclou el Parc nacional de Semenawi Bahri. El país té 2.234 km de costa en la mar Roja i 390 illes, la majoria en l'archipèlec de Dahlak; els boscs cobrixen unes 53.000 ha (530 km²), el 0,44% del país; les zones arbustivas cobrixen uns 6.704 km², el 5,5% del territori, i les pastures cobrixen prop de 60.000 km², el 49,2% d'Eritrea. ^{cita requerida}

En 2024, les 11 àrees propostes consistixen en 1 parc nacional (Semenawi), 1 àrea de gestió d'espècies i hàbitat (Yob Pa), 1 parc nacional marí (illa de Dahlak), 1 àrea protegida (Raharh), 2 àrees protegides per a us sostenible de recursos naturals (Buri-Irrori Hawakil i Kerkebet), 1 paisage protegit (Nakfa), 3 paisages marins protegits (Haleb, Barasole i Marsa Ibrahim) i 1 santuari (Gash Barka).

Reserves naturals en 2020

• Reserva natural de Yob, 2.659 km². En 2024, àrea de gestió d'espècies i hàbitat proposta. En el nort d'Eritrea, en les regions de Mar Rojo Nort i Anseba. Creada en 1959 baix domini britànic per a protegir a la població d'íbice de Nubia de la zona. En les terres altes al nort d'Asmara, en un terreny molt accidentat propi del noroest d'Eritrea, cobert de bosc vert mixt tropical, en poca població i una fauna variada que inclou distints tipos d'antílops.

• Reserva natural de Nakfa, 1.639 km². En 2024, paisage protegit propost. A l'est del país, apareix en l'Atles mundial dels manglars en llímit en la costa del mar Roja. L'Eritrea, els manglars cobrixen el 15% de la costa, incloent l'archipèlec Dahlak. El bosc creix en franges estretes, alcançant 100 m cap a l'interior a lo llarc d'estuaris i rieres, dominat per l'espècie Avicennia marina, seguida de Rhizophora mucronata, mentres que Ceriops tagal és més pròpia de Dahlac. Entre les aus, la garza goliat, el pelícano rosat, l'àguila peixcadora, el dromas i l'ostrero euroasiàtic.

Habitants de Gash Setit en 1881.

• Reserva natural de Gash-Setit, 709 km². En 2024, santuari sense extensió definida. En la planura occidental d'Eritrea, en la regió de Gash-Barka. El seu nom procedix de dos rius de la zona, el Gash (Mareb) i el Setit (Tekezé). És l'àrea històrica del poble kunama i una zona de conflicte de difícil accés, de la que en 2004 varen traspassar la frontera uns quatre mil kunamas per a instalar-se en el camp de refugiats provisional de Wa’ala Nihibi.

Erro al crear miniatura:

Archipèlec de Dahlak vist des de l'espai.

Parc nacional

• Parc nacional de Semenawi Bahri, 2.000 km². No reconeguda per la IUCN; pero sí pel Ministeri de Turisme d'Eritrea. Abans va ser reserva natural i ara és també una zona d'importància per a les aus. Es troba en el cridat cinturó vert d'Eritrea, en el escarpe oriental de la replanell eritrea, que ocupa el centre del país entre 900 i 2400 m d'altitut, en una zona coberta de boscs que es beneficia de dos estacions humides anuals. Està vorejada per una empinada carretera que es pot prendre des de la ruta Keren-Asmara, que ascendix el escarpe. El ministeri d'agricultura assevera que en la zona hi ha lleoparts, kudus, antílops saltarrocas, duikers i facoceros. Entre les localitats de Filfil i Solomuna es troben arbres pintorescs i numeroses aus.