Àrees protegides d'Egipte

Archiu:Egypt-region-map-cities-2.gif

Egipte, ciutats i oasis

Segons l'IUCN, en Egipte hi ha 50 àrees protegides que ocupen una superfície terrestre de 129.390 km², el 13,14 % dels 984.997 km² del país, i 11.716 km² d'àrees marines, el 4,95 % de l'àrea que pertany al país, 236.612 km². Hi ha 3 parcs nacionals, 5 reserves naturals estrictes, 3 paisages protegits, 13 àrees protegides, 2 reserves naturals de conservació, 2 monuments naturals, 1 àrea protegida patrimoni natural, 11 àrees d'us múltiple, 1 àrea protegida marina, 1 àrea geològica protegida i 1 àrea de recursos protegits. Ademés, hi ha 4 llocs Ramsar, 2 reserves de la biosfera de l'Unesco i 1 sitie patrimoni de la Humanitat.

Parcs nacionals

• Ras Mohammed. Està situat en la regió turística de la Riviera del mar Rojo, situada a 12 km de la ciutat de Sharm el-Sheikh. El parc comprén una superfície de 480 km², que inclou 135 km² de zona terrestre i 345 km² de superfície aquàtica.

• Parc nacional Wadi El Gamal, 7450 km². Inclou 4,770 km² de terra i 2,100 km² d'espais marins. La zona costera presenta secs de coral en 450 espècies de coral i més de 1200 espècies de peixos. Aproximadament el 17% de la vida marina és originària del Mar Rojo. També inclou cinc illes, inclosa l'illa de Wadi El Gamal. Estes illes són un espai natural per a 13 espècies d'aus, i les herbes marines locals són importants fonts d'aliment per al dugón en perill d'extinció i la tortuga verda.

• El-Gelf El-Keber, 48.523 km². En la remota i seca Governació del Nou Valle. Creat en 2007, té 48.533 km², el 5 per cent del territori egipcíac. Està delimitat a l'oest per Líbia i al sur per Sudan. No hi ha assentaments humans en el seu interior. Consistix en tres ecosistemes principals: les serranías meridionals del Gran mar d'arena, que inclouen el desert de vidre líbico, la replanell de Gilf Kebir, en el racó surest del país, i la porció egipcíaca del massiç del mont Uweinat. En temps més humits, l'àrea va tindre assentaments humans que han deixat art rupestre del periodo humit d'Àfrica, en Wadi Hamra i les coves de les Bésties, dels Nadadors i dels Arqueros. El mont Uweinat, 150 km al sur de Gilf Kebir, també posseïx abundant art rupestre. La flora és la típica del desert, en acacias de copa plana, arbustos del gènero Zilla i Fagonia arabica, entre unes atres. Entre la fauna, destaca l'arruí.

Llocs Ramsar

Archiu:2012 Bardawil (Egypt).jpg

Llac Bardawil en 2012

Llac Burullus

En Egipte hi ha designats quatre llocs Ramsar que ocupen una superfície de 415.532 hectàrees (4115 km²). Dos estan en la costa mediterrànea i atres dos en Al Fayún.

• Llac Bardawil. Creat en 1988 en el número 407 i 595 km² en les coordenades 31°04′N 33°04′I, en la costa nort de la Península del Sinaí, en la governació de Shamāl Sīnāʾ. El llac, de 690 km², consta de dos estanys hipersalinas interconectadas, en illes i penínsules, i un important aporte de peixos que s'exploten comercialment. Alberga mig milló d'aus. L'extracció de sal ha provocat considerables canvis ecològics, entre ells la formació de barres arenenques que separen els estanys de la mar, que alcancen com molt els 3 m de profunditat.

• Llac Burullus. Creat en 1988 en el número 408 i 462 km² en les coordenades 31°30′N 30°49′E. Es tracta d'un llac salino poc profunt en numeroses illes i illots (unes 50 en un àrea de 0,7 km²) conectats en la mar per un estret canal de 250m m d'ample i 5 m de profunditat. Important hàbitat de invernada per a les aus. Amenaçat per les aigües contaminades en fertilisants i pesticidas. Està separat de la mar per una estreta franja de 5,5 km. En el nort hi ha marismas salines, mentres que en el sur, més alluntat de la mar, hi ha carrizales. El llac rep les guas de drenage de l'agricultura de les afores i aigua dolça del canal Brembal, que disminuïxen la salinitat. Hi ha unes 112 espècies d'aus, 23 de reptils i 18 de mamífers en l'entorn.

Llac Qarun, en el Fayún

• Àrea protegida del llac Quarun. També és reserva natura, en 1340 km². El llac Qarun, de 214 km², es troba 80 km al suroest d'El Caire. Es troba a 45 m baixe el nivell de la mar i ocupa la partix nort, més baixa de la depressió en la regió de Fayún. No forma part de la vall d'Nilo. És lloc Ramsar número 2040 des de 2012, en 29°34′N 30°36′E. És un llac salino interior permanent en sediment del Neolític. Té una chicoteta illa, considerada un dels llocs més atractius per a la anidació d'aus. Hi ha unes 88 espècies que en 2010 es va estimar en 26.000 individus, aixina com 12 espècies de peixos. Es troben espècies amenaçades com la gasela blanca i la gasela dorca. La zona sur del llac s'usa per a agricultura tradicional i recentment per a piscifactoría. En el llac es peixca i es practica el ecoturismo. És considerada àrea d'importància per a les aus (IBA), en flamencs, garzas, espátulas i moltes espècies d'ànets, com el zampullín cuellinegro i el cullera comuna, aixina com la gavina picofina.

Archiu:Valley whales in Fayoum.jpg

Valle de les ballenes, Al-Hitan, en el Wadi Al-Raer, en El Fayún

• Àrea protegida del Wadi L'Raer. Wadi l'Raer ocupa una depressió en part septentrional del desert occidental entre les llongituts 29°00' i 29°24'11" I i les latitut 30°00' i 30° 34'N. A 210 km al sur de la costa mediterrànea. L'àrea protegida, des de 19989, es troba en 30°00′ N i 30°18′ E. Posseïx quatre fonts d'aigua sulfurosa i té 1759 km² d'extensió. Era una zona de pas entre les caravanes i els oasis. Les pluges miges són de 10,1 mm anuals, la mitat en decembre. És una de les tres subcuencas que componen l'àmplia depressió circular del Fayún. En 2012 es declara lloc Ramsar número 2041. Posseïx dos llac principals, a distintes altures, conectats per un canal cenagoso. L'àrea alberga aus d'importància com el porrón pardo i l'aguileta papialbo, i mamífers com la gasela blanca. Els llac i fonts donen vida a 29 espècies de peixos, 164 d'aus, 24 de mamífers, 14 de reptils i 38 de plantes. Viuen unes dotze mil persones en la zona, de la peixca i l'agricultura. Dins del lloc Ramsar es troba Wadi al-Hitan, la vall de les ballenes, designat patrimoni de la humanitat en 2005 per posseir fòssils d'un suborden extinguit de ballenes, Archaeoceti, crucial en la comprensió de l'evolució entre la terra i els oceans.