Àcit vanílico
Àcit vanílico (4-hidroxi-3- àcit metoxibenzoico) és un àcit dihidroxibenzoico derivat usat com un agent aromatisant.[1] Es tracta d'una forma oxidada de vainillina. També és un intermig en la producció de vainillina a partir d'àcit ferúlico.[2][3]
Presència en la naturalea
[editar | editar còdic]
La major cantitat d'àcit vanilico en les plantes conegudes fins al moment es troba en la raïl de Angelica sinensis,[4] una herba autòctona de China, que s'utilisa en la medicina tradicional chinenca.
Presència en els aliments
[editar | editar còdic]Oli de azaí, obtingut del frut de la palma de açaí ( Euterpe oleracea ), és ric en àcit vanílico (1616 ± 94 mg / kg).[5]
És un dels principals fenol naturals en l'oli de argán.[6]
També es troba en el vi i el vinagre.[7]
Metabolisme
[editar | editar còdic]Àcit vanílico és un dels principals catequinas metabòlits que es troben en els sers humans despuix del consum d'infusions de té vert.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Vanillic acid (4-hydroxy-3-methoxybenzoic acid)». chemicalland21.com. Consultat el 28 de giner de 2009.
- ↑ Lesage-Meessen L, Delattre M, Haon M, Thibault JF, Ceccaldi BC, Brunerie P, Asther MJ. Biotechnol..50(2–3)
- 107–113.doi:10.1016/0168-1656(96)01552-0.
- ↑ Civolani C, Barghini P, Roncetti AR, Ruzzi M, Schiesser AAppl. Environ. Microbiol..66(6)
- 2311–2317.doi:10.1128/AEM.66.6.2311-2317.2000.
- ↑ Duke, JA (1992). Handbook of phytochemical constituents of GRAS herbs and other economic plants, CRC Press, 999 edition. ISBN 978-0-8493-3865-6.
- ↑ J Agric Food Chem.56(12)
- 4631–4636.doi:10.1021/jf800161o.
- ↑ Phenols and Polyphenols from Argania spinosa. Z. Charrouf and D. Guillaume, American Journal of Food Technology, 2007, 2, pp. 679–683, doi:10.3923/ajft.2007.679.683
- ↑ Analysis of polyphenolic compounds of different vinegar samples. Miguel Carrero Gálvez, Carmelo García Barroso and Juan Antonio Pérez-Bustamante, Zeitschrift für Lebensmitteluntersuhung und -Forschung A, Volume 199, Number 1, pp. 29–31, doi:10.1007/BF01192948
- ↑ Catechin metabolites after intake of green tea infusions. P. G. Pietta, P. Simonetti, C. Gardana, A. Brusamolino, P. Morazzoni and E. Bombardelli, BioFactors, 1998, Volume 8, Issue 1–2, pp. 111–118,doi:10.1002/biof.5520080119
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ácido vanílico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.