Àcit pangámico
El àcit pangámico (anteriorment conegut com a vitamina B15) no és una vitamina, puix no es requerix com a tal per al metabolisme humà en cap cantitat.[1]
Químicament és denominat àcit D-gluconodimetil aminoacético.
Usos
[editar | editar còdic]Hui en dia no existixen usos demostrats per a esta molècula. S'ha utilisat en medicina alternativa junt a un atre producte cridat amigdalina (anteriorment coneguda com vitamina B17, que més tart es va modificar per a crear el compost sintètic similar conegut com Laetrile), que tampoc es tracta d'una vitamina, sino d'un compost derivat del núcleu de la llavor d'albercoc que és hidrolizado en l'intestí a un sucre i cianur d'hidrogen, l'activitat del qual s'ha hipotetizado des de 1950 com a possible tractament del càncer per la falta de l'enzima rodanasa de les cèlules tumorals, que els impedix neutralisar el cianur.
Hui en dia no existix eficàcia demostrada en l'us d'abdós substàncies per a tractar processos malignes, no obstant existixen alguns testimonis que avalen el seu us, sobretot el de l'amigdalina.
Deficiència
[editar | editar còdic]No existixen deficiències al no ser una vitamina.
Fonts
[editar | editar còdic]Es troba en multitut de llavors, de fet, el seu nom àcit pangámico deriva de les raïls "Pa":ubic, universal, i "Gamic":llavor. Poden destacar-se:
- Rent de cervesa 128 mg / 100 g,
- germen de blat 70 mg / 100 g,
- salvat de blat 40 mg / 100 g,
- llavors de sésam,
- llavors de carabassa i
- els cereals integrals.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ JAMA: The Journal of the American Medical Association.243(24)
- 2473–2473.ISSN 0098-7484.doi:10.1001/jama.243.24.2473.Consultat el 18 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ácido pangámico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.