Anar al contingut

Vipera aspis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Vipera aspis aspis.jpg
escurçó áspid (Vipera aspis)

El escurçó áspid o áspis (Vipera aspis) és una espècie d'escurçó que es pot trobar en Europa. En ocasions s'atribuïx erròneament este nom a atres espècies d'escurçons, i inclús a qualsevol classe de serp verísa.

Descripció

[editar | editar còdic]

Els adults tenen una llongitut de per lo manco 60 cm. Els machos alcancen fins a 85 cm, i les femelles un màxim de 75 cm. Els machos, no obstant, són una miqueta més prims que les femelles. La coa és relativament curta, un sèptim a un nové de la llongitut de cos en les femelles, i un sext a un octau en els machos.[1] El cap és ample, triangular i ben diferenciada del coll. Les escamas del cos són grisáceas o grogues, dorades o cúpreas, en taques negres o verdosas en vora negra, en aparent zigzag sobre el llom.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Preferix àrees càlides en bona exposició al sol, vegetació estructurada i sols relativament secs. En Itàlia i França, es troba a sovint en àrees montanyoses o en tossals, especialment en regions de pedra calcàrea, pero es presenta a voltes en plans baixos. Té una preferència per àrees cobertes de vegetació o per lo manco en alguna coberta.[1] Pot ser trobat en costeres solejades sobre tossals, pantans, prats en les montanyes, clars del bosc, en els llímits de boscs, en pots de fem i en les pedreres.[2] En Itàlia es troba en arboledas i a sovint prop de fonts.[1] Encara que no és pròpia de zones elevades, en els Pirineus s'ha trobat sobre els 2600 m s. n. m., en la zona del pico Mulleres.[3] També hi ha eixemplars en la comarca de la Ramajería i en els Arribes del Duero en la frontera en Portugal.

Verí

[editar | editar còdic]

Una mordedura d'esta espècie és molt dolorosa i pot tindre conseqüències més greus que la de Vipera berus. Segons Stemmler, prop de 4% de totes les mordeduras sense tractar són fatals.[4] Lombardi i Bianco (1974) mencionen que esta espècie és responsable del 90 % de tots els casos de mordedura de serp en Itàlia;[2] en les montanyes italianes és l'única serp venenosa que pot causar víctimes mortals.[2] En cas de mordedura és molt aconsellable la visita a un mege per a que realise el tractament correcte, i si fora necessari, aplique un antiveneno (sèrum antiofídico).

La toxicitat del verí varia. Stemmler indica que la població en el districte de Passwang (Suïssa) té el verí més fort.[4] Comparat en els verins d'atres espècies, és relativament tòxic. Brown (1973) dona els valors LD50 d'1,0 mg/kg de mg/kg IV i 1,0-2,0 SC.[5] El teu et al. (1969) indiquen 4,7 mg/kg IM.[6] La producció del verí és relativament baixa. Boquet va obtindre un registre diari de l'extracció de 9 a 10 mg.[7]


Els síntomes d'enverinament inclouen la ràpida aparició de dolor agut, seguit per edema i decoloración. La necrosis hemorrágica greu pot ocórrer en les hores posteriors a l'atac. La visió es pot deteriorar sériament, molt provablement per la degradació de la sanc i dels gots sanguíneus en els ulls. El verí té efectes coagulantes i també #anticoagulant. CR El verí pot també afectar l'estructura glomerular i pot conduir a la mort degut per fallo renal.[1]

Segons Cheymol et al. (1973), el verí no produïx #contracció neuromusculars en preparacions in vitro.[8] La carència d'este neurotóxico indicaria que els casos fatals que impliquen el sistema cardiovascular són el resultat d'una lesió directa del múscul o de la reducció de l'intercanvi d'oxigen. Per una atra part, González (1991) va publicar que en dos casos les víctimes varen desenrollar síntomes neurotóxicos, incloent dificultat en la respiració i en engolir, aixina com la paràlisis del membre mossegat.[9]

Subespecies

[editar | editar còdic]
Subespecie[10] Autoritat[10] Nom comú[11] Distribució[1]
V. a. aspis Linnaeus, 1758 Áspid europea Parts de França; Pirineus; Espanya al suroccidente de Bilbao; Alemània, al sur de la Selva Negra, noroccidente d'Itàlia i occident de Suïssa.
V. a. atra Meisner, 1820 Áspid negra Parts de Suïssa.
V. a. francisciredi Laurenti, 1768 Áspid italiana Itàlia central.
V. a. hugyi Schinz, 1833 Áspid del sur Sur d'Itàlia.
V. a. zinnikeri Kramer, 1958 Áspid gascona Gasconya, Andorra i nort d'Espanya (Pirineu Central).[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Mallow D, Ludwig D, Nilson G. 2003. True Vipers: Natural History and Toxinology of Old World Vipers. Krieger Publishing Company, Malabar, Florida. 359 pp. ISBN 0-89464-877-2.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Street D. 1979. The Reptils of Northern and Central Europe. London: B.T. Batsford Ltd. 268 pp. ISBN 0-7134-1374-3.
  3. ↑ Steward JW. 1971. The Snakes of Europe. Cranbury, New Jersey: Associated University Press (Fairleigh Dickinson University Press). 238 pp. LCCCN 77-163307. ISBN 0-8386-1023-4.
  4. ↑ 4,0 4,1 Stemmler, O. 1971. Die Reptilien der Schweiz mit besonderer Berucksichtigung der Basler Region. Veroff. Nat. Mus. Basel, 5.
  5. ↑ Brown JH. 1973. Toxicology and Pharmacology of Venoms from Poisonous Snakes. Springfield, Illinois: Charles C. Thomas. 184 pp. LCCCN 73-229. ISBN 0-398-02808-7.
  6. ↑ El teu, Anthony T., Manabu Homma & Bor-Shyue Hong(1969).Toxicon.6(3)
    175–178.doi:10.1016/0041-0101(69)90117-2. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit;
    noms de paràmetros no vàlits
  7. ↑ Boquet P(1964).Toxicon.2(1)
    5–41.doi:10.1016/0041-0101(64)90028-5.
  8. ↑ Cheymol J, Boquet P, Detrait J, Roch-Arveller M(1973).Archives Internationales de Pharmacodynamie et de Therapie.205(2)
    293–304.
  9. ↑ Gonzalez D (1991). «Snakebite problems in Europe», El teu AT (ed.). Handbook of Natural Toxins, 5th edició (en en), Nova York: Marcel Dekker, pp. 687–751..
  10. ↑ 10,0 10,1 Vipera aspis en l'ITIS.
  11. ↑ Mehrtens JM. 1987. Living Snakes of the World in Color. New York: Sterling Publishers. 480 pp. ISBN 0-8069-6460-X.
  12. ↑ Bruna Azara, C. 1995. Animals venenosos. Vertebrats terrestres venenosos perillosos per al ser humà en Espanya. Bol. SIGA, 11: 32-40

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]
  • Guillemin I, Bouchiert C, Garrigues T, Wisner A, Choumet V. 2003. Sequences and structural organization of phosphilopase A2 gens from Vipera aspis aspis, V. aspis zinnikeri and Vipera berus berus venom. Eur. J. Biochem. 270:2697-2706. PDF at FEBS Journal. Accessed 9 October 2006.
  • Monney JC, Meyer A. 2005. Rote Lliste der gefährdeten Reptilien der Schweiz. Hrsg. Bundesamt für Umwelt, Wald und Landschaft BUWAL, Bern und Koordinationsstelle für Amphibien- und Reptilienschutz der Schweiz, Bern. BUWAL-Reihe. 50 pp.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


  • [enllaç trencat][4]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vipera_aspis&oldid=506050»