Vidre

Got de vidre romà de la segona mitat del sigle IV

El vidre és un material sòlit amorf, producte en general quan un material mostós convenient se solidifica rapidament, de tal manera que no te temps de formar una estructura regular cristalina. Un eixemple d'este fenomen pot observar-se quan es vertix sucre de taula fosa sobre una superficie freda. El resultat és la formació d'un sòlit amorf, a on l'estructura cristalina és absent al contrari del sucre inicial.

D'una manera comú en esta paraula vidre s'entén un tipo especific de vidre, el vidre siliceu, que s'usa habitualment dins dels edificis, com contenedor o dins dels elements de decoració entre atres possibilitats.

Baix la seua forma pura, és el vidre transparent, relativament dur, practicament inert des d'el punt de vista quimic i biològic i presenta una superficie plana. Estes característiques fan del vidre un material d'us freqüent dins de molts sectors, pero a la volta és fragil. Aquelles desventages poden millorar-se en part o del tot en afegir atres elements o en tractaments termics.

La vitrificació

El vidre comú està constituit casi exclusivament per dioxit de silici (SIO2), sent comunment silice, el mateix component del quars i de la seua forma policristalina, l'arena. Baix forma pura, el silice te un punt de fusió que és entorn de 2000 °C pero a sovint durant la producció del vidre són afegides atres substancies per fer mermar esta temperatura. Un d'estos elements és la soda (el carbonat de sodi NA2CO3) o llavors la potassa (el carbonat de potassi) que fan baixar el punt de fusió prop 1000°C. Desgraciadament la presencia de soda fa al vidre soluble dins de l'aigua. Per a evitar este inconvenient s'afig també calç (rovelle de calci) per a obtindre l'insolubilitat.

Enllaços externs

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vidre