Edició de «Vicente Blasco Ibáñez»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 39: | Llínea 39: | ||
El [[noveliste]] i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ''([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] ''(1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]] ''([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]] '', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" e inclús "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una miqueta de la seua pròpia biografia en l'història de la colonisació espanyola d'[[Amèrica]]. Afigga's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]]. | El [[noveliste]] i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ''([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] ''(1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]] ''([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]] '', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" e inclús "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una miqueta de la seua pròpia biografia en l'història de la colonisació espanyola d'[[Amèrica]]. Afigga's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]]. | ||
− | |||
− | |||
Va morir en [[Menton]] ([[França]]) el [[28 de giner]] [[1928]], un dia abans que complira 61 anys. Els seus restos varen ser repatriats cinc anys més tart, durant la [[Segona República Espanyola]], i varen arribar al [[port de Valéncia]] el [[29 d'octubre]] de [[1933]]. | Va morir en [[Menton]] ([[França]]) el [[28 de giner]] [[1928]], un dia abans que complira 61 anys. Els seus restos varen ser repatriats cinc anys més tart, durant la [[Segona República Espanyola]], i varen arribar al [[port de Valéncia]] el [[29 d'octubre]] de [[1933]]. | ||
Llínea 69: | Llínea 67: | ||
{{Cita|¡Valencians! Cuideu-se dels catalans, que siguent simples i morts de fam no a soles s'apoderaran de lo Regne, sino també de la cultura i de l'història de Valéncia|Vicent Blasco Ibáñez ([[El Pueblo]], 13.6.1907)}} | {{Cita|¡Valencians! Cuideu-se dels catalans, que siguent simples i morts de fam no a soles s'apoderaran de lo Regne, sino també de la cultura i de l'història de Valéncia|Vicent Blasco Ibáñez ([[El Pueblo]], 13.6.1907)}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Obres == | == Obres == | ||
Llínea 98: | Llínea 92: | ||
*''Flor de mayo'' ([[1895]]). | *''Flor de mayo'' ([[1895]]). | ||
*''[[La araña negra]] '' ([[1892]]). | *''[[La araña negra]] '' ([[1892]]). | ||
− | *'' | + | *''La Barraca'' ([[1898]]) [http://www.gutenberg.org/files/14944/14944-h/14944-h.htm]. |
*''La bodega'' ([[1904]]/5). | *''La bodega'' ([[1904]]/5). | ||
*''La catedral'' ([[1903]]) [http://www.gutenberg.org/files/16670/16670-h/16670-h.htm]. | *''La catedral'' ([[1903]]) [http://www.gutenberg.org/files/16670/16670-h/16670-h.htm]. | ||
Llínea 125: | Llínea 119: | ||
[[Hollywood]] va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de [[1900]] ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena". | [[Hollywood]] va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de [[1900]] ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena". | ||
− | Mítiques varen ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot lo món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en [[1941]] en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor del de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses varen ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora | + | Mítiques varen ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot lo món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en [[1941]] en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor del de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses varen ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora cridada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine. |
Ya en el cine sonor, les seues obres varen ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' ([[1936]]), a on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En [[1941]] es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot lux de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En [[Espanya]], [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en [[1948]]. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els [[anys 50]] i els [[anys 60]], i a [[Hollywood]] s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla. | Ya en el cine sonor, les seues obres varen ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' ([[1936]]), a on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En [[1941]] es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot lux de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En [[Espanya]], [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en [[1948]]. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els [[anys 50]] i els [[anys 60]], i a [[Hollywood]] s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla. | ||
Llínea 149: | Llínea 143: | ||
==Referències== | ==Referències== | ||
− | + | {{traduït de|es|Vicente_Blasco_Ibáñez}} | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Vicente Blasco Ibáñez}} | {{Commonscat|Vicente Blasco Ibáñez}} | ||
− | + | *[http://www.blascoibanez.es Fundació Blasco Ibañez de Valencia - Més de 1500 fotografies i múltiples informacions.] | |
− | * [http://www.blascoibanez.es Fundació Blasco Ibañez de Valencia - Més de 1500 fotografies i múltiples informacions.] | + | *[http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-VicentBlascoIbanyez.htm Artícul sobre Blasco Ibañez en "Diario de Valencia"] |
− | * [http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-VicentBlascoIbanyez.htm Artícul sobre Blasco Ibañez en "Diario de Valencia"] | + | *[http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1478 Biografia de Blasco Ibáñez] |
− | * [http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1478 Biografia de Blasco Ibáñez] | + | *[http://cvc.gva.es/archivos/183.pdf Informe del CVC sobre la sepultura de Blasco Ibáñez] |
− | * [http://cvc.gva.es/archivos/183.pdf Informe del CVC sobre la sepultura de Blasco Ibáñez] | + | *[http://www.arteylibertad.org Periòdic publicat pel Centre d'Estudis León Roca que recorre la vida de Blasco Ibañez i les notícies contemporànees relacionades en ell.] |
− | * [http://www.arteylibertad.org Periòdic publicat pel Centre d'Estudis León Roca que recorre la vida de Blasco Ibañez i les notícies contemporànees relacionades en ell.] | + | *[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=125 Artícul de Vicente Blasco Ibáñez de marcat caràcter valencianista titulat "La Lepra Catalanista"] |
− | * [http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=125 Artícul de Vicente Blasco Ibáñez de marcat caràcter valencianista titulat "La Lepra Catalanista"] | + | *[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/04/14/valencia-i-la-ii-republica/ Valéncia i la II República - Cultura Valenciana] |
− | * [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/04/14/valencia-i-la-ii-republica/ Valéncia i la II República - Cultura Valenciana] | + | *[https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/recort-blasco-ibanez-20190126011147-ntvo.html En recort de Blasco Ibañez - [[Enric Esteve]] - Las Provincias] |
− | * [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/recort-blasco-ibanez-20190126011147-ntvo.html En recort de Blasco Ibañez - [[Enric Esteve]] - Las Provincias] | + | *[https://www.eldiestro.es/2019/05/la-lepra-catalanista-articulo-de-vicente-blaco-ibanez-publicado-el-13-de-junio-de-1907/ “La lepra catalanista”. Artículo de Vicente Blasco Ibañez publicado el 13 de junio de 1907 - El Diestro] |
− | * [https://www.eldiestro.es/2019/05/la-lepra-catalanista-articulo-de-vicente-blaco-ibanez-publicado-el-13-de-junio-de-1907/ “La lepra catalanista”. Artículo de Vicente Blasco Ibañez publicado el 13 de junio de 1907 - El Diestro] | ||
{{Llista artículs destacats}} | {{Llista artículs destacats}} |