Edició de «Vicente Blasco Ibáñez»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 2: Llínea 2:
 
{{Infobox escritor
 
{{Infobox escritor
 
| nom              = Vicente Blasco Ibáñez
 
| nom              = Vicente Blasco Ibáñez
−
| image            = Vicente Blasco Ibáñez in 1919 (cropped).jpg
+
| image            = Blasco_Ibanyez.jpg
 
| grandària        = 190px
 
| grandària        = 190px
 
| descripció      = '''Vicente Blasco Ibáñez''', escritor universal valencià.
 
| descripció      = '''Vicente Blasco Ibáñez''', escritor universal valencià.
Llínea 25: Llínea 25:
 
| premis            =  
 
| premis            =  
 
| lloc web          =  
 
| lloc web          =  
−
| firma         = Firma de Vicente Blasco Ibáñez.svg
+
| signatura         = Firma de Vicente Blasco Ibáñez.svg
 
| notes a peu      =  
 
| notes a peu      =  
 
}}
 
}}
−
'''Vicente Blasco Ibáñez''' ([[Valéncia]], [[29 de giner]] de [[1867]] - † [[Menton]] ([[França]]), [[28 de giner]] de [[1928]]) va ser un [[escritor]], [[periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] de fama mundial.
+
'''Vicente Blasco Ibáñez''' ([[Valéncia]], [[29 de giner]] de [[1867]] - [[Menton]] ([[França]]), [[28 de giner]] de [[1928]]) va ser un [[escritor]], [[periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
−
Va nàixer en [[Valéncia]] el [[29 de giner]] de [[1867]]. Fill de Ramona Ibáñez i del comerciant Gaspar Blasco. Va cursar els estudis de Dret, en l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en l'any [[1888]], a pesar que pràcticament no va eixercir esta carrera. Va dividir la seua vida entre la política, la lliteratura i l'amor a les dones, de les quals era un admirador profunt, tant de la bellea física com de les característiques sicològiques d'estes. Es definia com un home d'acció, abans que com un lliterat. Escrivia en inusitada rapidea. Entusiasta de don [[Miguel de Cervantes]] entorn de la [[història]] i la lliteratura espanyoles. Anys despuix, cansat de la seua vida de colonisador en la qual va collir alguns fracassos que no li són atribuibles, '''Vicente Blasco Ibañez''', un dels novelistes més famosos d'aquell canvi de sigle, va marchar a [[París]], coincidint en l'arribada al poder de [[Cánovas del Castillo]] i l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]].
+
Va nàixer en [[Valéncia]] el [[29 de giner]] de [[1867]]. Fill de Ramona Ibáñez i del comerciant Gaspar Blasco. Va cursar els estudis de Dret, en l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en [[1888]], a pesar que pràcticament no va eixercir esta carrera. Va dividir la seua vida entre la política, la lliteratura i l'amor a les dones, de les quals era un admirador profunt, tant de la bellea física com de les característiques sicològiques d'estes. Es definia com un home d'acció, abans que com un lliterat. Escrivia en inusitada rapidea. Entusiasta de don [[Miguel de Cervantes]] entorn de la [[història]] i la lliteratura espanyoles. Anys després, cansat de la seua vida de colonisador en la qual va collir alguns fracassos que no li són atribuibles, '''Vicente Blasco Ibañez''', un dels novelistes més famosos d'aquell canvi de sigle, va marchar a [[París]], coincidint en l'arribada al poder de [[Cánovas del Castillo]] i l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]].
  
 
Va ingressar en 21 anys en la [[maçoneria]] el [[6 de febrer]] de [[1887]] adoptant el nom simbòlic de [[Danton]]. Va formar part de la Llògia Unió nº 14 de Valéncia i posteriorment de la llògia Acàcia nº 25.
 
Va ingressar en 21 anys en la [[maçoneria]] el [[6 de febrer]] de [[1887]] adoptant el nom simbòlic de [[Danton]]. Va formar part de la Llògia Unió nº 14 de Valéncia i posteriorment de la llògia Acàcia nº 25.
  
−
Va participar en política, caracterisant-se per la seua oposició a la [[monarquia]] i els seus ideals [[Republica|republicans]], manifestant els mateixos en el periòdic ''"[[El Pueblo]]"'', que va fundar en l'any [[1893]]. Va Ser detengut en [[1896]] i condenat a diversos mesos de presó. Entre els anys [[1898]] i [[1907]], va ocupar escany en el [[Congrés dels Diputats]] representant al [[Partit Republicà]], denominat [[Unió Republicana]], entre el [[republicanisme]] [[Estat unitari|unitari]] i el [[federalista]], més tart per discordancies es va integrar en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]].
+
Va participar en política, caracterisant-se per la seua oposició a la [[monarquia]] i els seus ideals [[Republica|republicans]], manifestant els mateixos en el periòdic ''"[[El Pueblo]]"'', que va fundar en [[1893]]. Va Ser detengut en [[1896]] i condenat a diversos mesos de presó. Entre els anys [[1898]] i [[1907]], va ocupar escany en el [[Congrés dels Diputats]] representant al [[Partit Republicà]], denominat [[Unió Republicana]], entre el [[republicanisme]] [[Estat unitari|unitari]] i el [[federalista]], més tart per discordancies es va integrar en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]].
  
−
El [[noveliste]] i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ''([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] ''(1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]] ''([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]] '', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" e inclús "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una miqueta de la seua pròpia biografia en l'història de la colonisació espanyola d'[[Amèrica]]. Afigga's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].
+
El [[noveliste]] i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ''([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] ''(1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]] ''([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]] '', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" i fins i tot "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una miqueta de la seua pròpia biografia en l'història de la colonisació espanyola de [[Amèrica]]. Afigga's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].
−
 
 
−
[[Archiu:Blascoi2.jpg|thumb|250px|Vicente Blasco Ibañez]]
 
  
 
Va morir en [[Menton]] ([[França]]) el [[28 de giner]] [[1928]], un dia abans que complira 61 anys. Els seus restos varen ser repatriats cinc anys més tart, durant la [[Segona República Espanyola]], i varen arribar al [[port de Valéncia]] el [[29 d'octubre]] de [[1933]].
 
Va morir en [[Menton]] ([[França]]) el [[28 de giner]] [[1928]], un dia abans que complira 61 anys. Els seus restos varen ser repatriats cinc anys més tart, durant la [[Segona República Espanyola]], i varen arribar al [[port de Valéncia]] el [[29 d'octubre]] de [[1933]].
  
−
Encara que per alguns crítics se li ha inclòs entre els escritors de la [[Generació del 98]], la veritat és que els seus coetàneus no li varen admetre entre ells. Vicente Blasco Ibáñez va ser un home afortunat en tots els ordens de la vida i ademés es va enriquir en la lliteratura, cosa que cap d'ells havia assolat. Ademés, la seua personalitat arrolladora, impetuosa, vital, li va atraure l'antipatia d'alguns. No obstant això, el propi [[Azorín]], un dels seus detractors, ha escrit pàgines extraordinàries en les quals manifesta la seua admiració per l'escritor valencià. Per les seues descripcions de [[horta de Valéncia|l'horta de Valéncia]] i del seu esplendorós mar, destacables en les seues obres ambientades en la [[Comunitat Valenciana]], la seua terra natal, semblants en lluminositat i vigor als traços dels pinzells del seu gran amic, l'ilustre [[Pintura artística|pintor]] valencià [[Joaquim Sorolla]].
+
Encara que per alguns crítics se li ha inclòs entre els escritors de la [[Generació del 98]], la veritat és que els seus coetàneus no li varen admetre entre ells. Vicente Blasco Ibáñez va ser un home afortunat en tots els ordes de la vida i ademés es va enriquir en la lliteratura, cosa que cap d'ells havia assolat. Ademés, la seua personalitat arrolladora, impetuosa, vital, li va atraure l'antipatia d'alguns. No obstant això, el propi [[Azorín]], un dels seus detractors, ha escrit pàgines extraordinàries en les quals manifesta la seua admiració per l'escritor valencià. Per les seues descripcions de [[horta de Valéncia|l'horta de Valéncia]] i del seu esplendorós mar, destacables en les seues obres ambientades en la [[Comunitat Valenciana]], la seua terra natal, semblants en lluminositat i vigor als traços dels pinzells del seu gran amic, l'ilustre [[Pintura artística|pintor]] valencià [[Joaquim Sorolla]].
  
 
Vicente Blasco Ibáñez era fill d'[[Aragó|aragonesos]] i, encara que sabia parlar [[valencià]] podent apreciar-se nimis tocs en les seues obres va produir les mateixes quasi per complet en [[castellà]], a pesar d'aportar algun relat curt en [[valencià]] per a l'almanac de la societat de [[Lo Rat Penat]].
 
Vicente Blasco Ibáñez era fill d'[[Aragó|aragonesos]] i, encara que sabia parlar [[valencià]] podent apreciar-se nimis tocs en les seues obres va produir les mateixes quasi per complet en [[castellà]], a pesar d'aportar algun relat curt en [[valencià]] per a l'almanac de la societat de [[Lo Rat Penat]].
Llínea 64: Llínea 62:
 
== Cites sobre la cultura i llengua valencianes ==
 
== Cites sobre la cultura i llengua valencianes ==
  
−
{{Cita|El valenciano procede del sustrato ibérico común a todas las lenguas desde el sur del Ródano hasta Alicante. Son escasos los catalanes que llegaron con Jaime I, por lo que el Siglo de Oro de las letras valencianas a los cien años de la reconquista no puede ser influencia de las letras catalanas sólo conocidas a partir del siglo XIX.|Conferència titulada: ''Llengua valenciana, ¿o dialecte barceloní?'', per Mª [[Teresa Puerto]]}}
+
{{Cita|El valenciano procede del sustrato ibérico común a todas las lenguas desde el sur del Ródano hasta Alicante. Son escasos los catalanes que llegaron con Jaime I, por lo que el Siglo de Oro de las letras valencianas a los cien años de la reconquista no puede ser influencia de las letras catalanas sólo conocidas a partir del siglo XIX.}} Conferència titulada: ''Llengua valenciana, ¿o dialecte barceloní?'', per Mª [[Teresa Puerto]].
−
 
 
−
{{Cita|La nació que s'acostuma a defendre's pel seu propi esforç deprén a governar-se per sí mateixa.|Vicent Blasco Ibáñez ([[El Pueblo]], 3.4.1898)}}
 
−
 
 
−
{{Cita|¡Valencians! Cuideu-se dels catalans, que siguent simples i morts de fam no a soles s'apoderaran de lo Regne, sino també de la cultura i de l'història de Valéncia|Vicent Blasco Ibáñez ([[El Pueblo]], 13.6.1907)}}
 
−
 
 
−
== Atres cites ==
 
  
−
{{Cita|''Blasco Ibáñez denunció en [[1907]] la miseria de Valencia «por culpa de Barcelona, que lo absorbe todo, que es el verdugo de Levante, que quiere convertir toda España en huevo para tragarse hasta la cáscara. Valencia muere por imposición del industrialismo catalán, porque catalanes y vizcaínos han conseguido la confección de unos infames aranceles que nos tapian los mercados internacionales». En [[1837]] [[Stendhal]] escribió sobre los catalanes que «estos señores quieren leyes justas, con la excepción de la ley de aduanas, que debe estar hecha a su antojo. Los catalanes exigen que cada español que usa telas de algodón pague cuatro francos al año porque en el mundo hay una Cataluña. Es preciso que el español de Granada, Málaga o La Coruña no compre, por ejemplo, los tejidos de algodón ingleses, que son excelentes y cuestan un franco la vara, y se sirva de los tejidos catalanes, muy inferiores y que cuestan tres francos la vara.''}}
+
{{Cita|La nació que s'acostuma a defendre's pel seu propi esforç deprén a governar-se per sí mateixa.}} Vicent Blasco Ibáñez ([[El Pueblo]], 3.4.1898)
  
 
== Obres ==
 
== Obres ==
  
−
L'obra de Vicente Blasco Ibáñez, en la majoria de les històries de la lliteratura espanyola en us, per les seues característiques generals, es qualifica com pertanyent al [[Naturalisme]] lliterari. També es poden observar, en la seua primera fase, alguns elements [[costumisme lliterari|costumistes]] i [[Regionalisme|regionalistes]].
+
L'obra de Vicente Blasco Ibáñez, en la majoria de les històries de la lliteratura espanyola en us, per les seues característiques generals es qualifica com pertanyent a el [[Naturalisme]] lliterari. També es poden observar, en la seua primera fase, alguns elements [[costumbrisme lliterari|costumistes]] i regionalistes.
  
 
=== Títuls ===
 
=== Títuls ===
Llínea 98: Llínea 90:
 
*''Flor de mayo'' ([[1895]]).
 
*''Flor de mayo'' ([[1895]]).
 
*''[[La araña negra]] '' ([[1892]]).
 
*''[[La araña negra]] '' ([[1892]]).
−
*''[[La Barraca]]'' ([[1898]]) [http://www.gutenberg.org/files/14944/14944-h/14944-h.htm].
+
*''La Barraca'' ([[1898]]) [http://www.gutenberg.org/files/14944/14944-h/14944-h.htm].
 
*''La bodega'' ([[1904]]/5).
 
*''La bodega'' ([[1904]]/5).
 
*''La catedral'' ([[1903]]) [http://www.gutenberg.org/files/16670/16670-h/16670-h.htm].
 
*''La catedral'' ([[1903]]) [http://www.gutenberg.org/files/16670/16670-h/16670-h.htm].
Llínea 104: Llínea 96:
 
*''La maja desnuda'' ([[1906]]).
 
*''La maja desnuda'' ([[1906]]).
 
*''La Tierra de Todos'' ([[1922]]) [http://www.gutenberg.org/files/13519/13519-8.txt].
 
*''La Tierra de Todos'' ([[1922]]) [http://www.gutenberg.org/files/13519/13519-8.txt].
−
*''La voluntad de vivir''. ([[1907]]; obra publicada en [[1953]])
 
−
*''La vuelta del mundo de un novelista''.
 
 
*''Los argonautas'' ([[1915]]).
 
*''Los argonautas'' ([[1915]]).
 
*''[[Los cuatro jinetes del Apocalipsis]] '' ([[1916]]) [http://es.geocities.com/netmundoweb/blascoibanez/jinetes.doc].
 
*''[[Los cuatro jinetes del Apocalipsis]] '' ([[1916]]) [http://es.geocities.com/netmundoweb/blascoibanez/jinetes.doc].
Llínea 112: Llínea 102:
 
*''Luna Benamor'' ([[1909]]).
 
*''Luna Benamor'' ([[1909]]).
 
*''Mare Nostrum''.
 
*''Mare Nostrum''.
−
*''Noche de bodas''
 
 
*''Novelas de la costa azul''.
 
*''Novelas de la costa azul''.
 
*''Oriente''.
 
*''Oriente''.
Llínea 120: Llínea 109:
 
*''Vistas sudamericanas''.
 
*''Vistas sudamericanas''.
 
*''¡Viva la república!'' ([[1893]]).
 
*''¡Viva la república!'' ([[1893]]).
 +
*''La voluntad de vivir''. ([[1907]]; obra publicada en [[1953]])
 +
*''La vuelta del mundo de un novelista''.
  
 
== Adaptacions al cine ==
 
== Adaptacions al cine ==
Llínea 125: Llínea 116:
 
[[Hollywood]] va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de [[1900]] ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena".
 
[[Hollywood]] va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de [[1900]] ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena".
  
−
Mítiques varen ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot lo món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en [[1941]] en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor del de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses varen ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora nomenada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.
+
Mítiques varen ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot lo món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en [[1941]] en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor de el de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses varen ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora cridada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.
  
 
Ya en el cine sonor, les seues obres varen ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' ([[1936]]), a on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En [[1941]] es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot lux de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En [[Espanya]], [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en [[1948]]. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els [[anys 50]] i els [[anys 60]], i a [[Hollywood]] s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla.
 
Ya en el cine sonor, les seues obres varen ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' ([[1936]]), a on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En [[1941]] es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot lux de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En [[Espanya]], [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en [[1948]]. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els [[anys 50]] i els [[anys 60]], i a [[Hollywood]] s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla.
Llínea 134: Llínea 125:
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
−
 
−
*[[El Pueblo]]
 
 
*[[Casa museu Blasco Ibáñez]]
 
*[[Casa museu Blasco Ibáñez]]
 
*[[Blasquisme]]
 
*[[Blasquisme]]
 
*[[Partit d'Unió Republicana Autonomista]]
 
*[[Partit d'Unió Republicana Autonomista]]
 
*[[Naturalisme]]: El Naturalisme en el marc lliterari espanyol.
 
*[[Naturalisme]]: El Naturalisme en el marc lliterari espanyol.
−
*[[Lliteratura espanyola del Realisme]]: El Realisme en el marc lliterari espanyol.
+
*[[Lliteratura espanyola del Realisme]]: El Realisme en el marc literari espanyol.
 
*[[Realisme]]: Visió general del moviment.
 
*[[Realisme]]: Visió general del moviment.
 
*[[Lliteratura d'Espanya]]: Evolució de la lliteratura espanyola.
 
*[[Lliteratura d'Espanya]]: Evolució de la lliteratura espanyola.
Llínea 149: Llínea 138:
  
 
==Referències==
 
==Referències==
−
* Calvo, Mariano (1992). «Blasco Ibáñez y Toledo», en Rutas literarias de Toledo. Toledo: Cuarto Centenario, pp. 215-233. ISBN 978-84-940811-2-5
+
{{traduït de|es|Vicente_Blasco_Ibáñez}}
−
* León roca, José L. Biografía de Vicente Blasco Ibáñez. «Fundación Centro de Estudios Vicente Blasco Ibáñez»
 
−
* [https://dbe.rah.es/biografias/8711/vicente-blasco-ibanez  «Vicente Blasco Ibáñez». Diccionario Biográfico electrónico DB~e. Real Academia de la Historia]
 
−
 
 
−
== Bibliografia ==
 
−
* Fernández, Pura (2002). «Las Cortes de Cádiz en la historiografía del republicanismo finisecular: Vicente Blasco Ibánez y Enrique Rodríguez Solís». Cuadernos de Ilustración y Romanticismo (Cádiz: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz) (10). ISSN 2173-0687
 
−
* Magenti Javaloyas, Silvia (1987). «El problema religioso en la primera década del siglo XX : "Clericalismo" y "Anticlericalismo" en la ciudad de Valéncia». Saitabi (Valéncia: Universitat de Valéncia). ISSN 0210-9980
 
−
* Reig, Ramiro (2000). «Vicente Blasco Ibáñez (1867-1928). Promotor de rebeldías». En Burdiel, Isabel; Pérez Ledesma, Manuel, eds. Liberales, agitadores y conspiradores. Biografías heterodoxas del siglo XIX. Madrid: Espasa Calpe. ISBN 84-239-6048-X
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
{{Commonscat|Vicente Blasco Ibáñez}}
+
*[http://www.blascoibanez.es Fundació Blasco Ibañez de Valencia] Més de 1500 fotografies i múltiples informacions.
−
 
+
*[http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-VicentBlascoIbanyez.htm Articul sobre Blasco Ibañez en "Diario de Valencia"]
−
* [http://www.blascoibanez.es Fundació Blasco Ibañez de Valencia - Més de 1500 fotografies i múltiples informacions.]
+
*[http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1478 Biografia de Blasco Ibáñez]
−
* [http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-VicentBlascoIbanyez.htm Artícul sobre Blasco Ibañez en "Diario de Valencia"]
+
*[http://cvc.gva.es/archivos/183.pdf Informe del CVC sobre la sepultura de Blasco Ibáñez]
−
* [http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1478 Biografia de Blasco Ibáñez]
+
*[http://www.arteylibertad.org Periòdic publicat pel centre d'Estudis León Roca que recorre la vida de Blasco Ibañez i les notícies contemporànees relacionades en ell.]
−
* [http://cvc.gva.es/archivos/183.pdf Informe del CVC sobre la sepultura de Blasco Ibáñez]
+
*[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=125 Artícul de Vicente Blasco Ibáñez de marcat caràcter valencianista titulat "La Lepra Catalanista"]
−
* [http://www.arteylibertad.org Periòdic publicat pel Centre d'Estudis León Roca que recorre la vida de Blasco Ibañez i les notícies contemporànees relacionades en ell.]
+
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/04/14/valencia-i-la-ii-republica/ Valéncia i la II República - Cultura Valenciana]
−
* [http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=125 Artícul de Vicente Blasco Ibáñez de marcat caràcter valencianista titulat "La Lepra Catalanista"]
+
*[https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/recort-blasco-ibanez-20190126011147-ntvo.html En recort de Blasco Ibañez - [[Enric Esteve]+ - Las Provincias]
−
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/04/14/valencia-i-la-ii-republica/ Valéncia i la II República - Cultura Valenciana]
 
−
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/recort-blasco-ibanez-20190126011147-ntvo.html En recort de Blasco Ibañez - [[Enric Esteve]] - Las Provincias]
 
−
* [https://www.eldiestro.es/2019/05/la-lepra-catalanista-articulo-de-vicente-blaco-ibanez-publicado-el-13-de-junio-de-1907/ “La lepra catalanista”. Artículo de Vicente Blasco Ibañez publicado el 13 de junio de 1907 - El Diestro]
 
−
 
 
−
{{Llista artículs destacats}}
 
 
   
 
   
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
Llínea 178: Llínea 155:
 
[[Categoria:Advocats valencians]]
 
[[Categoria:Advocats valencians]]
 
[[Categoria:Advocats d'Espanya|Blasco Ibañez, Vicente]]
 
[[Categoria:Advocats d'Espanya|Blasco Ibañez, Vicente]]
−
[[Categoria:Escritors en castellà]]
+
[[Categoria:Escritors en espanyol|Blasco Ibáñez, Vicente]]
 
[[Categoria:Escritors d'Espanya del Realisme|Blasco Ibáñez, Vicente]]
 
[[Categoria:Escritors d'Espanya del Realisme|Blasco Ibáñez, Vicente]]
 
[[Categoria:Generació del 98|Blasco Ibáñez, Vicente]]
 
[[Categoria:Generació del 98|Blasco Ibáñez, Vicente]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Vicente_Blasco_Ibáñez»