Diferència entre les revisions de "Vicent Tomàs i Martí"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Vicent Tomàs i Martí''' ([[Artana]], 1890 - 1924) fon un polític nacionaliste i lliterat [[Valencians|valencià]].
+
{{Biografia|
 +
| nom = Vicent Tomàs i Martí
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Lliterat i polític.
 +
| data_naix = [[1890]] 
 +
| lloc_naix = [[Artana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[1924]]
 +
| lloc_mort = [[Artana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Vicent Tomàs i Martí''' ([[Artana]], [[1890]] - † [[1924]]) fon un polític nacionaliste i lliterat [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Estudià Medicina en Barcelona (1917-1918) i en Valéncia (1918-1923), a on es va llicenciar. Fon nomenat «delegat perpetu» en Valéncia de la [[Unió Catalanista]] ([[1918]]), càrrec merament honorífic. Va participar en la fundació en l'any 1919 de l'[[Agrupació Nacionalista Escolar]] i de la Lliga de Solitaris Nacionalistes, que basaven el seu programa en la reivindicació del valencià i en la defensa dels interessos dels llauradors valencians. La Lliga de Solitaris Nacionalistes va organisar en quatre ocasions l'Aplec de Solitaris Nacionalistes (1920-1923) en Bechí, en la Montanyeta de Sant Antoni.
+
Estudià Medicina en [[Barcelona]] ([[1917]]-[[1918]]) i en [[Valéncia]] ([[1918]]-[[1923]]), a on es va llicenciar. Fon nomenat «delegat perpetu» en Valéncia de l'[[Unió Catalanista]] ([[1918]]), càrrec merament honorífic. Va participar en la fundació en l'any 1919 de l'[[Agrupació Nacionalista Escolar]] i de la Lliga de Solitaris Nacionalistes, que basaven el seu programa en la reivindicació del [[Idioma valencià|valencià]] i en la defensa dels interessos dels llauradors valencians. La Lliga de Solitaris Nacionalistes va organisar en quatre ocasions l'Aplec de Solitaris Nacionalistes ([[1920]]-1923) en [[Bechí]], en la Montanyeta de Sant Antoni.
  
Fon colaborador en [[La Veu de la Plana]] (1916), en escrits influenciats per [[Prat de la Riba]], [[Rovira i Virgili]] i [[Eduard Martínez Ferrando]], a on s'esbossen les llínees del seu pensament polític: filocatalanisme, antiratpenatisme i un marcat esperit crític. També va publicar en [[Nostra Parla]], [[Pàtria Nova]] i [[La Correspondencia de Valencia]], orgue de l'[[Unió Valencianista Regional]].  
+
Fon colaborador en [[La Veu de la Plana]] ([[1916]]), en escrits influenciats per [[Prat de la Riba]], [[Rovira i Virgili]] i [[Eduard Martínez Ferrando]], a on s'esbossen les llínees del seu pensament polític: filocatalanisme, antiratpenatisme i un marcat esperit crític. També va publicar en [[Nostra Parla]], [[Pàtria Nova]] i [[La Correspondencia de Valencia]], orgue de l'[[Unió Valencianista Regional]].  
  
 
En l'any [[1922]] va fundar el periòdic mensual ''El Crit de la Muntanya'' (1922 a 1923).
 
En l'any [[1922]] va fundar el periòdic mensual ''El Crit de la Muntanya'' (1922 a 1923).
  
Es va opondre a la [[dictadura de Primo de Rivera]] i en [[1923]] va dirigir una escissió de la [[Juventut Valencianista]] en [[Adolf Pizcueta]], que es va aproximar ideològicament al [[PSOE]] gràcies a la seua amistat en el dirigent socialiste valencià [[Isidro Escandell]].  
+
Es va opondre a la [[dictadura de Primo de Rivera]] i en l'any [[1923]] va dirigir una escissió de la [[Juventut Valencianista]] en [[Adolf Pizcueta]], que es va aproximar ideològicament al [[PSOE]] gràcies a la seua amistat en el dirigent socialiste valencià [[Isidro Escandell]].  
  
Fallí prematurament víctima del [[tifus]].
+
Fallí prematurament víctima de [[tifus]].
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==
Llínea 17: Llínea 28:
 
* ''Flor de drap'' (1920)
 
* ''Flor de drap'' (1920)
 
* ''Campanes de la meva terra'' (1920)
 
* ''Campanes de la meva terra'' (1920)
 +
 +
== Referències ==
 +
* Cucó, Alfons; Blasco, Ricard (1992). El pensament valencianista (1868-1939). Antologia. Barcelona: Edicions de la Magrana. pp. p. XXXVIII. ISBN 84-7410550-1
 +
* Tomàs i Martí, Vicente (15 de marzo de 1922). «La pàtria dels valencians». El crit de la muntanya 2
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 28: Llínea 43:
 
[[Categoria:Escritors en valencià]]
 
[[Categoria:Escritors en valencià]]
 
[[Categoria:Nacionalisme valencià]]
 
[[Categoria:Nacionalisme valencià]]
[[Categoria:Pancatalanistes]
+
[[Categoria:Polítics]]
 +
[[Categoria:Polítics valencians]]
 +
[[Categoria:Pancatalanistes]]
 
[[Categoria:Pancatalanisme]]
 
[[Categoria:Pancatalanisme]]
 
[[Categoria:Catalanisme]]
 
[[Categoria:Catalanisme]]
 
[[Categoria:Sigle XIX]]
 
[[Categoria:Sigle XIX]]
 
[[Categoria:Sigle XX]]
 
[[Categoria:Sigle XX]]

Última revisió del 18:20 26 jul 2023

Vicent Tomàs i Martí
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Lliterat i polític.
Naiximent: 1890
Lloc de naiximent: Artana, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1924
Lloc de defunció: Artana, Regne de Valéncia, Espanya

Vicent Tomàs i Martí (Artana, 1890 - † 1924) fon un polític nacionaliste i lliterat valencià d'ideologia pancatalanista.

Biografia[editar | editar còdic]

Estudià Medicina en Barcelona (1917-1918) i en Valéncia (1918-1923), a on es va llicenciar. Fon nomenat «delegat perpetu» en Valéncia de l'Unió Catalanista (1918), càrrec merament honorífic. Va participar en la fundació en l'any 1919 de l'Agrupació Nacionalista Escolar i de la Lliga de Solitaris Nacionalistes, que basaven el seu programa en la reivindicació del valencià i en la defensa dels interessos dels llauradors valencians. La Lliga de Solitaris Nacionalistes va organisar en quatre ocasions l'Aplec de Solitaris Nacionalistes (1920-1923) en Bechí, en la Montanyeta de Sant Antoni.

Fon colaborador en La Veu de la Plana (1916), en escrits influenciats per Prat de la Riba, Rovira i Virgili i Eduard Martínez Ferrando, a on s'esbossen les llínees del seu pensament polític: filocatalanisme, antiratpenatisme i un marcat esperit crític. També va publicar en Nostra Parla, Pàtria Nova i La Correspondencia de Valencia, orgue de l'Unió Valencianista Regional.

En l'any 1922 va fundar el periòdic mensual El Crit de la Muntanya (1922 a 1923).

Es va opondre a la dictadura de Primo de Rivera i en l'any 1923 va dirigir una escissió de la Juventut Valencianista en Adolf Pizcueta, que es va aproximar ideològicament al PSOE gràcies a la seua amistat en el dirigent socialiste valencià Isidro Escandell.

Fallí prematurament víctima de tifus.

Obra[editar | editar còdic]

  • Flor de drap (1920)
  • Campanes de la meva terra (1920)

Referències[editar | editar còdic]

  • Cucó, Alfons; Blasco, Ricard (1992). El pensament valencianista (1868-1939). Antologia. Barcelona: Edicions de la Magrana. pp. p. XXXVIII. ISBN 84-7410550-1
  • Tomàs i Martí, Vicente (15 de marzo de 1922). «La pàtria dels valencians». El crit de la muntanya 2

Enllaços externs[editar | editar còdic]