Vexilologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La vexilologia és l'estudi de les banderes en el seu més ampli sentit.[1] És una disciplina auxiliar de l'història, encara que hui dia s'entén també la seua rellevància com a part de la semiòtica. A la persona dedicada a esta activitat se li denomina vexilòlec.

El terme vexilologia prové del llatí vexillum (bandera) i del grec logos (coneiximent).[2]

Història

Bandera de la FIAV.

Es tracta d'una ciència jove, principalment desenrollada a partir de la segona mitat del sigle XX, quan l'alemà Ottfried Neubecker va començar a denominar-la Flaggenkunde. No obstant, va ser el nortamericà Whitney Smith, professor de Ciències Polítiques de l'Universitat de Boston, qui li va donar l'impuls definitiu, en acunyar el terme en anglés vexillology en 1957 i publicar-ho en paper per primera volta en 1958, en la revista The Arab World (vol 5, n.º 10, octubre de 1958, pp. 12-13). El terme va ser posteriorment acceptat per la Real Acadèmia Espanyola gràcies a la gestió de la Societat Espanyola de Vexilologia.

Els vexilòlecs s'agrupen en vàries associacions baix la Federació Internacional d'Associacions Vexilològiques (FIAV). La FIAV organisa un congrés internacional de vexilologia cada dos anys.[3]

En el passat, l'estudi de les banderes es considerava part de l'heràldica («l'estudi dels escuts d'armes o blasons»). En esta disciplina també existixen societats nacionals i s'han celebrat congressos internacionals, pero no existix, fins al dia de hui, un organisme internacional similar a la Federació Vexilològica.

Vore també

Referències

  1. Smith, Whitney. Flags Through the Ages and Across the World New York: McGraw-Hill, 1975. Print.
  2. International Federation of Vexillological Associations
  3. .

Enllaços externs

Commons