Diferència entre les revisions de "Venus (planeta)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 85: Llínea 85:
 
|-----
 
|-----
 
|}
 
|}
 +
 +
'''Venus''' es el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des de el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)|Venus]], la deesa [[Antiga Roma|romà]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, cridat en freqüència lo planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos son similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'órbita de Venus es una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.
 +
 +
Al trobar-se Venus més prop al Sol que a la Terra, sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del Sol (la seua major enlogació es de 47,8º), per lo que des de la Terra es poden vore solament unes quantes hores ans del atre o després del ocàs. A pesar d'això, quan Venus es més brillant pot ser vist durant lo dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres son la Lluna i el Sol). Venuses normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'estrela de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan es visible en el cell nocturn, es l'objecte més brillant del firmament, a part de la Lluna.
 +
 +
Per este motiu, Venus va deure ser ya conegut des de els temps prehistòrics. Els seus moviments al cell eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importancia en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus es una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una menuda creu davall, utilisat també per a denotar el sexe femení.
 +
 +
El adjectiu venusià es comúnment usat per a Venus, encara que es etimològicament incorrecte. El verdater adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'acepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmisió sexual. Es junt a la Terra (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del Sistema Solar en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, Ceres i Eris.

Revisió de 17:47 8 nov 2008

Plantilla:Otrosusos

Venus Símbol astronómic de Venus (planeta)
Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.
Características orbitales
Dist. media del Sol 0,72333199 UA
Dist. media del Sol 108.208.930 km
Excentricitat 0,00677323
Periodo orbital (sideral) 224,701 díes
Periodo orbital (sinódic) 583,92 díes
Velocitat orbital media 35,0214 Km/s
Inclinació 3,39471°
Número de satèlits 0
Característiques físiques
Diàmetro ecuatorial 12.103,6 km
àrea superficial 4,60 × 108 km²
Massa 4,869 × 1024 kg
Densitat media 5,24 g/cm³
Gravetat superficial 8,87 m/s²
Periodo de rotació -243,0187 días
(movimient retrógrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des de el polo nort))
Inclinació axial 2,64°
Albedo 0,65
Velocitat de escape 10,36 km/s
Temperatura superficial
mín.* media máx.
228 K -45.15 °C 737 K 463.85 °C 773 K 499.85 °C
(*temp. mín. referent a la temperatura sobre núvols)
Característiques atmosfériques
Presió atmosférica 9321,9 KPa
Dióxit de carbono 96%
Nitrógen 3%
Dióxit de sofre 0,015%
Vapor de Aigua 0,002%
Monóxit de carbono 0,0017%
Argó 0,007%
Heli 0,0012%
Neó 0,0007%
Sulfur de carbono Trazas
Clorur de hidrógen Trazas
Fluorur de hidrógen Trazas
Comparació con la Terra
250px

Venus es el segon planeta del Sistema Solar en orde de distància des de el Sol, i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a Venus, la deesa romà del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, cridat en freqüència lo planeta germà de la Terra, ya que els dos son similars en quant a tamany, massa i composició. L'órbita de Venus es una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.

Al trobar-se Venus més prop al Sol que a la Terra, sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del Sol (la seua major enlogació es de 47,8º), per lo que des de la Terra es poden vore solament unes quantes hores ans del atre o després del ocàs. A pesar d'això, quan Venus es més brillant pot ser vist durant lo dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres son la Lluna i el Sol). Venuses normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'estrela de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan es visible en el cell nocturn, es l'objecte més brillant del firmament, a part de la Lluna.

Per este motiu, Venus va deure ser ya conegut des de els temps prehistòrics. Els seus moviments al cell eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importancia en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus es una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una menuda creu davall, utilisat també per a denotar el sexe femení.

El adjectiu venusià es comúnment usat per a Venus, encara que es etimològicament incorrecte. El verdater adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'acepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmisió sexual. Es junt a la Terra (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del Sistema Solar en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, Ceres i Eris.