Diferència entre les revisions de "Unió Soviètica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'constituyent' a 'constituent')
Llínea 6: Llínea 6:
 
La URSS naixqué com a una unió de quatre repúbliques socialistes soviètiques, formades dins del territori del Imperi Rus abolit per la Revolució Rusa de [[1917]], i creixqué a 15 "repúbliques de l'unió" cap al [[1956]]: RSS d'[[Armènia]], RSS d'[[Azerbaiyà]], RSS de [[Bielorrúsia]], RSS de [[Tayikistà]], RSS de [[Turkmenistà]], RSS d'[[Ucrània]] i la RSS d'[[Uzbekistà]].
 
La URSS naixqué com a una unió de quatre repúbliques socialistes soviètiques, formades dins del territori del Imperi Rus abolit per la Revolució Rusa de [[1917]], i creixqué a 15 "repúbliques de l'unió" cap al [[1956]]: RSS d'[[Armènia]], RSS d'[[Azerbaiyà]], RSS de [[Bielorrúsia]], RSS de [[Tayikistà]], RSS de [[Turkmenistà]], RSS d'[[Ucrània]] i la RSS d'[[Uzbekistà]].
  
Els llímits geogràfics de l''''Unió Soviètica''' variaren en el temps, pero després de les últimes anexions territorials principals i l'ocupació dels països Bàltics, del est de [[Polònia]], Besaràbia, i alguns atres territoris durant la [[Segona Guerra Mundial]], des de [[1945]] fins a la seua disolució, els llímits correspongueren aproximàdament a aquells de la extinta [[Rússia]] Imperial, en les exclusions notables de Polònia, la major part de [[Finlàndia]], i [[Alaska]].
+
Els llímits geogràfics de l''''Unió Soviètica''' variaren en el temps, pero després de les últimes anexions territorials principals i l'ocupació dels països Bàltics, del est de [[Polònia]], Besaràbia, i alguns atres territoris durant la [[Segona Guerra Mundial]], des del [[1945]] fins a la seua disolució, els llímits correspongueren aproximàdament a aquells de la extinta [[Rússia]] Imperial, en les exclusions notables de Polònia, la major part de [[Finlàndia]], i [[Alaska]].
  
Era a sovint referida impròpiament com Rússia, per ser el seu estat constituent més gran i dominant. Des de [[1945]] fins al [[1991]], en el periodo conegut com Guerra Freda, l''''Unió Soviètica''' i els [[Estats Units]] eren les dos superpotències mundials que dominaren la agenda global de la política econòmica, assunts exteriors, operacions militars, intercanvi cultural, progressos científics, incloent l'iniciació de l'exploració espacial, i deports.
+
Era a sovint referida impròpiament com Rússia, per ser el seu estat constituent més gran i dominant. Des del [[1945]] fins al [[1991]], en el periodo conegut com Guerra Freda, l''''Unió Soviètica''' i els [[Estats Units]] eren les dos superpotències mundials que dominaren la agenda global de la política econòmica, assunts exteriors, operacions militars, intercanvi cultural, progressos científics, incloent l'iniciació de l'exploració espacial, i deports.
  
 
L''''Unió Soviètica''' arribà a ser el model de referència per a futurs estats socialistes durant la Guerra Freda. El govern i la organisació política del país foren definits per un règim de partit únic, el Partit Comuniste de l''''Unió Soviètica''' (PCUS).
 
L''''Unió Soviètica''' arribà a ser el model de referència per a futurs estats socialistes durant la Guerra Freda. El govern i la organisació política del país foren definits per un règim de partit únic, el Partit Comuniste de l''''Unió Soviètica''' (PCUS).

Revisió de 17:10 30 dec 2013

Archiu:Flag of URSS.png
Bandera de l'URSS
Archiu:Urss en el mon.png
L'URSS en el món

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) o Unió Soviètica fon una federació constitucional d'estats socialistes, abssada en l'ideologia comunista, que va existir en Euràsia a partir de 1922, fins a la seua dissolució en 1991.

La URSS naixqué com a una unió de quatre repúbliques socialistes soviètiques, formades dins del territori del Imperi Rus abolit per la Revolució Rusa de 1917, i creixqué a 15 "repúbliques de l'unió" cap al 1956: RSS d'Armènia, RSS d'Azerbaiyà, RSS de Bielorrúsia, RSS de Tayikistà, RSS de Turkmenistà, RSS d'Ucrània i la RSS d'Uzbekistà.

Els llímits geogràfics de l'Unió Soviètica variaren en el temps, pero després de les últimes anexions territorials principals i l'ocupació dels països Bàltics, del est de Polònia, Besaràbia, i alguns atres territoris durant la Segona Guerra Mundial, des del 1945 fins a la seua disolució, els llímits correspongueren aproximàdament a aquells de la extinta Rússia Imperial, en les exclusions notables de Polònia, la major part de Finlàndia, i Alaska.

Era a sovint referida impròpiament com Rússia, per ser el seu estat constituent més gran i dominant. Des del 1945 fins al 1991, en el periodo conegut com Guerra Freda, l'Unió Soviètica i els Estats Units eren les dos superpotències mundials que dominaren la agenda global de la política econòmica, assunts exteriors, operacions militars, intercanvi cultural, progressos científics, incloent l'iniciació de l'exploració espacial, i deports.

L'Unió Soviètica arribà a ser el model de referència per a futurs estats socialistes durant la Guerra Freda. El govern i la organisació política del país foren definits per un règim de partit únic, el Partit Comuniste de l'Unió Soviètica (PCUS).

Països que pertanygueren a la URSS · Flag of the Soviet Union.svg
Armènia · Azerbaijan · Bielorrússia · Estònia · Geòrgia · Kazakstan · Kirguistan · Letònia · Lituània · Moldàvia · Rússia · Tajikistan · Turcmenistan · Ucrània · Uzbekistan