Diferència entre les revisions de "Trobador"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
Un '''trobador''' és un [[poesia|poeta]] cantor de l'[[Edat mija]] que crea composicions lliteràries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Aixina mateix, el mot [[poeta]] era destinat a aquelles persones que escrivien lliteratura en [[llengua llatina]], és dir, els clergues. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar. El trobador és aquella persona culta, que sap de [[música]], de [[retòrica]], de lírica, és a dir, que pertany a la noblea, o que, si més no, ha aprés estes tècniques, i que escriu les poesies en llengua vulgar per tal que siguen difoses oralment. Cal recordar que la població en aquella época era analfabeta i tota esta lliteratura havia de ser recitada i escrita en la llengua del poble i, no en llatí.  
 
Un '''trobador''' és un [[poesia|poeta]] cantor de l'[[Edat mija]] que crea composicions lliteràries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Aixina mateix, el mot [[poeta]] era destinat a aquelles persones que escrivien lliteratura en [[llengua llatina]], és dir, els clergues. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar. El trobador és aquella persona culta, que sap de [[música]], de [[retòrica]], de lírica, és a dir, que pertany a la noblea, o que, si més no, ha aprés estes tècniques, i que escriu les poesies en llengua vulgar per tal que siguen difoses oralment. Cal recordar que la població en aquella época era analfabeta i tota esta lliteratura havia de ser recitada i escrita en la llengua del poble i, no en llatí.  
  
Els seus poemes no eren per ser llegits, sino escoltats. La població, el burc, els serfs, etc., és a dir, el tercer estament, era totalment analfabet, de manera que l'única manera que tenien per entendre la poesia, la lliteratura culta, era per mig del recital dels [[joglar]]s, uns personages, normalment, malabaristes, acróbates que, per mig d'activitats de circ o mostres en bésties ya adestrades o qualsevol atre espectàcul, duen a terme el recital dels poemes. Normalment, cada trobador tenia el seu propi joglar que difonia les seues creacions.
+
Els seus poemes no eren per ser llegits, sino escoltats. La població, el burc, els serfs, etc., és dir, el tercer estament, era totalment analfabet, de manera que l'única manera que tenien per entendre la poesia, la lliteratura culta, era per mig del recital dels [[joglar]]s, uns personages, normalment, malabaristes, acróbates que, per mig d'activitats de circ o mostres en bésties ya adestrades o qualsevol atre espectàcul, duen a terme el recital dels poemes. Normalment, cada trobador tenia el seu propi joglar que difonia les seues creacions.
  
 
== Història i lliteratura ==
 
== Història i lliteratura ==
 
=== Etimologia ===
 
=== Etimologia ===
Entre les diverses possibilitats etimològiques del verp "trobar" la més habitual és la d'inventar o crear lliteràriament, del [[llatí]] ''tropare'' (en grec ''tropos''). Cal distinguir en aquella época el significat de dos paraules que en els nostres dies s'usen sense cap clar matís diferenciador: poeta i trobador. El primer era aquell que escrivia poesia en [[llatí]], en canvi el segon ho fia en una [[llengua romànica]].
+
Entre les diverses possibilitats etimològiques del verp "trobar" la més habitual és la d'inventar o crear lliteràriament, del [[llatí]] ''tropare'' (en [[grec]] ''tropos''). Cal distinguir en aquella época el significat de dos paraules que en els nostres dies s'usen sense cap clar matís diferenciador: poeta i trobador. El primer era aquell que escrivia poesia en [[llatí]], en canvi el segon ho fia en una [[llengua romànica]].
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 08:37 19 jul 2016

Un trobador és un poeta cantor de l'Edat mija que crea composicions lliteràries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Aixina mateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien lliteratura en llengua llatina, és dir, els clergues. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar. El trobador és aquella persona culta, que sap de música, de retòrica, de lírica, és a dir, que pertany a la noblea, o que, si més no, ha aprés estes tècniques, i que escriu les poesies en llengua vulgar per tal que siguen difoses oralment. Cal recordar que la població en aquella época era analfabeta i tota esta lliteratura havia de ser recitada i escrita en la llengua del poble i, no en llatí.

Els seus poemes no eren per ser llegits, sino escoltats. La població, el burc, els serfs, etc., és dir, el tercer estament, era totalment analfabet, de manera que l'única manera que tenien per entendre la poesia, la lliteratura culta, era per mig del recital dels joglars, uns personages, normalment, malabaristes, acróbates que, per mig d'activitats de circ o mostres en bésties ya adestrades o qualsevol atre espectàcul, duen a terme el recital dels poemes. Normalment, cada trobador tenia el seu propi joglar que difonia les seues creacions.

Història i lliteratura

Etimologia

Entre les diverses possibilitats etimològiques del verp "trobar" la més habitual és la d'inventar o crear lliteràriament, del llatí tropare (en grec tropos). Cal distinguir en aquella época el significat de dos paraules que en els nostres dies s'usen sense cap clar matís diferenciador: poeta i trobador. El primer era aquell que escrivia poesia en llatí, en canvi el segon ho fia en una llengua romànica.

Enllaços externs

Commons