Diferència entre les revisions de "Santuari de Misericordia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Texto reemplaza - 'es un' a 'és un')
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Santuari_misericordia.jpg|right|thumb|Santuari de Misericordia]]
 
[[Image:Santuari_misericordia.jpg|right|thumb|Santuari de Misericordia]]
El '''santuari de Misericordia''' es un santuari de la ciutat de [[Reus]], situat a l'eixida, a l'escomençar la carretera de [[Cambrils]]. S'aplega al santuari per un llarc passeig en arbres, al final del qual està el temple, i el vial se bifurca en dos direccions principals: a la dreta, l'avinguda dels [[Països Catalans]]; i a l'esquerra l'avinguda de Sant Bernat Calbó, abdos formen part del cinturo de la ciutat, mentres la carretera queda al front, junt a l'esquerra del santuari.
+
El '''santuari de Misericordia''' és un santuari de la ciutat de [[Reus]], situat a l'eixida, a l'escomençar la carretera de [[Cambrils]]. S'aplega al santuari per un llarc passeig en arbres, al final del qual està el temple, i el vial se bifurca en dos direccions principals: a la dreta, l'avinguda dels [[Països Catalans]]; i a l'esquerra l'avinguda de Sant Bernat Calbó, abdos formen part del cinturo de la ciutat, mentres la carretera queda al front, junt a l'esquerra del santuari.
  
 
Es d'estil [[renaiximent|renaixentiste]] i l'interior està adornat en pintures al fresc, obra de Josep Franquet, Joaquim Juncosa i Joan Juncosa. Una capella a la verge de Belem se construi en 1602 en el lloc a on supostament la Verge María s'apareixque a la pastora Isabel Besora i a l'aumentar la devocio popular se construi un santuari despres de 1650 que conclogue en [[1683]]. El [[10 d'octubre]] de [[1904]] la verge fon coronada. A finals del sigle XX se finalisà una llarga remodelacio i reconstruccio d'una part danyada, obra que fon encarregada al jove [[Antonio GaudíÍ]] pero rebujada per l'estil massa atrevit per a l'epoca. En 2004 se realisà la celebracio del centenari de la coronacio.
 
Es d'estil [[renaiximent|renaixentiste]] i l'interior està adornat en pintures al fresc, obra de Josep Franquet, Joaquim Juncosa i Joan Juncosa. Una capella a la verge de Belem se construi en 1602 en el lloc a on supostament la Verge María s'apareixque a la pastora Isabel Besora i a l'aumentar la devocio popular se construi un santuari despres de 1650 que conclogue en [[1683]]. El [[10 d'octubre]] de [[1904]] la verge fon coronada. A finals del sigle XX se finalisà una llarga remodelacio i reconstruccio d'una part danyada, obra que fon encarregada al jove [[Antonio GaudíÍ]] pero rebujada per l'estil massa atrevit per a l'epoca. En 2004 se realisà la celebracio del centenari de la coronacio.

Revisió de 17:47 6 jun 2013

Archiu:Santuari misericordia.jpg
Santuari de Misericordia

El santuari de Misericordia és un santuari de la ciutat de Reus, situat a l'eixida, a l'escomençar la carretera de Cambrils. S'aplega al santuari per un llarc passeig en arbres, al final del qual està el temple, i el vial se bifurca en dos direccions principals: a la dreta, l'avinguda dels Països Catalans; i a l'esquerra l'avinguda de Sant Bernat Calbó, abdos formen part del cinturo de la ciutat, mentres la carretera queda al front, junt a l'esquerra del santuari.

Es d'estil renaixentiste i l'interior està adornat en pintures al fresc, obra de Josep Franquet, Joaquim Juncosa i Joan Juncosa. Una capella a la verge de Belem se construi en 1602 en el lloc a on supostament la Verge María s'apareixque a la pastora Isabel Besora i a l'aumentar la devocio popular se construi un santuari despres de 1650 que conclogue en 1683. El 10 d'octubre de 1904 la verge fon coronada. A finals del sigle XX se finalisà una llarga remodelacio i reconstruccio d'una part danyada, obra que fon encarregada al jove Antonio GaudíÍ pero rebujada per l'estil massa atrevit per a l'epoca. En 2004 se realisà la celebracio del centenari de la coronacio.

La Verge soles ix del santuari una volta cada 25 anys, i els habitants de Reus li fan tota classe de regals i donacions. Es costum entre una part de la poblacio de Reus cassar-se no a la seua parroquia sino en este santuari.