Diferència entre les revisions de "Riu Sellent"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''El Sellent''', afluent del riu Xúquer per la seua banda dreta, és un riu que discorre per la província de Valéncia, ab fortes pendents i un cabal m...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''El Sellent''', afluent del riu [[Xúquer]] per la seua banda dreta, és un riu que discorre per la [[província de Valéncia]], ab fortes pendents i un cabal molt irregular. | + | '''El riu Sellent''', afluent del riu [[Xúquer]] per la seua banda dreta, és un riu que discorre per la [[província de Valéncia]], ab fortes pendents i un cabal molt irregular. |
Te el seu orige en la part sur de la [[Canal de Navarrés]], ab la conjunció de numerosos barrancs que baixen de la serra d'Enguera, així com ''la rambla Marisca'' de [[Bolbait]] i les aigües dels barrancs ''el Matet'' i ''Abrullador'', en [[Chella]]. | Te el seu orige en la part sur de la [[Canal de Navarrés]], ab la conjunció de numerosos barrancs que baixen de la serra d'Enguera, així com ''la rambla Marisca'' de [[Bolbait]] i les aigües dels barrancs ''el Matet'' i ''Abrullador'', en [[Chella]]. | ||
Revisió de 11:43 29 dec 2008
El riu Sellent, afluent del riu Xúquer per la seua banda dreta, és un riu que discorre per la província de Valéncia, ab fortes pendents i un cabal molt irregular.
Te el seu orige en la part sur de la Canal de Navarrés, ab la conjunció de numerosos barrancs que baixen de la serra d'Enguera, així com la rambla Marisca de Bolbait i les aigües dels barrancs el Matet i Abrullador, en Chella.
Estos dos últims se precipiten en una gran cascada, de 25 metros d'altura, denominada popularment el Salto. Proseguix el riu i li afluixen les aigües de la rambla d'Anna, així com les fonts del Marzo, Alagea i Negra, i les aigües de l'albufera d'Anna i també de diferents fonts i gorgos. Igualment ve a afegir-se-li la rambla d'Enguera.
Podríem dir que es ací quant definitivament se forma el riu i rep el nom senyorial de riu Sellent.
Continua el riu el seu curs entrant en terrenys del Keuper, on les seues aigües se salinisen i se convertixen en salobres. En époques passades, les aigües del riu menejaren varios molins, batans i fàbriques. Proseguix per un profunt i fondo barranc formant un tallat de més de 50 metros d'altura, dirigint-se cap al SE fins aplegar a les proximitats del poble d'Estubeny, on recull les aigües dels barrancs de la Maravella, Abrasit i Salat, formant un àngul de 30 graus i girant cap al Noroest.
Entre adelfes i canyars aplega, després d'una pronunciada curva, al poble del mateix nom, Sellent, edificat a la banda esquerra i creuant el terme municipal de sur a nort.
Travessa el terme de Càrcer i en ell creua per un aqüeducte la sequia Escalona, que se dirigix a Vilanova de Castelló. Desemboca en el riu Xúquer, en un lloc dit La Goleta, en el terme de Cotes, enfront de la localitat d'Antella.
Te una llongitut de 14 km. i la superfície de la seua conca ocupa 274 km². Travessa les localitats valencianes de Bolbait, Chella, Anna, Estubeny, Sellent, Càrcer i Cotes.
Des de temps immemorials s'aprofita l'aigua d'este riu per al rec. Abastix a la Comunitat de Regants del Vall de Càrcer i Sellent, regant una 1.800 hectàrees repartides entre els terme de Sellent, Cotes, Càrcer, Alcàntera i Beneixida.
Este riu te el seu orige en el Periodo quaternari i sempre fon un planter de mariscs, trobant-se abundants fòssils. D'ahí ve el nom de rambla marisca, al passar per el poble de Bolbait.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Río_Sellent de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.