Diferència entre les revisions de "Revolució científica"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''revolució científica''' a la història de la ciència, va ser el periodo en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, [...».) |
(Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències') |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''revolució científica''' | + | La '''revolució científica''' en l'[[història de la ciència]], va ser el periodo en el qual les noves idees en [[física]], [[astronomia]], [[biologia]], [[anatomia humana]], [[química]], i atres [[ciència|ciències]] varen portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'[[antiga Grècia]] i que varen continuar durant l'[[Edat mija]], i conduïren a la formació de la [[ciència moderna]].<ref>"Scientific Revolution" in ''[[Encarta]]''. 2007. [http://encarta.msn.com/encyclopedia_701509067/Scientific_Revolution.html.]</ref> D'acort en la majoria dels estudiosos, la revolució científica va escomençar en la publicació de dos obres que varen canviar el curs de la ciència en l'any [[1543]] i va continuar durant el [[sigle XVII]]: L'obra de [[Copèrnic]] ''[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''. |
L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va propondre el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure esta época.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref> | L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va propondre el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure esta época.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref> | ||
| − | També es considera que la revolució científica és el periodo que s'inicia quan [[Galileo Galilei|Galileu]] i [[Kepler]] entre atres pensadors del [[ | + | També es considera que la revolució científica és el periodo que s'inicia quan [[Galileo Galilei|Galileu]] i [[Kepler]] entre atres pensadors del [[sigle XVII]], inicien els seus descobriments. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic. |
== Significat de la revolució == | == Significat de la revolució == | ||
| − | La ciència de | + | La ciència de l'ultima part del [[Renaiximent]] establí la base de la ciència moderna. El científic [[J. D. Bernal]] establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por varen ser reemplaçades per la raó i el coneiximent". |
| − | Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "No hi | + | Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "No n'hi hagué una revolució científica i este és un llibre sobre això."<ref>Steven Shapin, ''The Scientific Revolution'', (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.</ref> A pesar de tot el concepte de revolució científica contínua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència. |
== Noms importants == | == Noms importants == | ||
* [[Nicolau Copèrnic]]: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defenent una òrbita circular. | * [[Nicolau Copèrnic]]: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defenent una òrbita circular. | ||
| − | * [[Galileu Galilei]]: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la | + | * [[Galileu Galilei]]: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la naturalea és experimentant. |
| − | * [[Francis Bacon]]: Mostrà | + | * [[Francis Bacon]]: Mostrà l'importància del método d'experimentació, va defendre un método intuïtiu en la ciència |
| − | * [[Descartes]]: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. | + | * [[René Descartes]]: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escrigué “El discurs del método” (1636) |
* [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea” | * [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea” | ||
| − | * [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren | + | * [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren als estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. En [[1687]] publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) a on descriu la llei de la gravetat. |
| − | == | + | == Referències == |
<references/> | <references/> | ||
[[Categoria:Història de la ciència]] | [[Categoria:Història de la ciència]] | ||
Última revisió del 13:44 26 maig 2021
La revolució científica en l'història de la ciència, va ser el periodo en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química, i atres ciències varen portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que varen continuar durant l'Edat mija, i conduïren a la formació de la ciència moderna.[1] D'acort en la majoria dels estudiosos, la revolució científica va escomençar en la publicació de dos obres que varen canviar el curs de la ciència en l'any 1543 i va continuar durant el sigle XVII: L'obra de Copèrnic De revolutionibus orbium coelestium i la d'Andreas Vesalius De humani corporis fabrica.
L'historiador i filòsof Alexandre Koyré va propondre el terme revolució científica l'any 1939 per a descriure esta época.[2] També es considera que la revolució científica és el periodo que s'inicia quan Galileu i Kepler entre atres pensadors del sigle XVII, inicien els seus descobriments. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic.
Significat de la revolució[editar | editar còdic]
La ciència de l'ultima part del Renaiximent establí la base de la ciència moderna. El científic J. D. Bernal establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por varen ser reemplaçades per la raó i el coneiximent".
Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència Steven Shapin sosté en el seu llibre, The Scientific Revolution, que: "No n'hi hagué una revolució científica i este és un llibre sobre això."[3] A pesar de tot el concepte de revolució científica contínua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.
Noms importants[editar | editar còdic]
- Nicolau Copèrnic: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defenent una òrbita circular.
- Galileu Galilei: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la naturalea és experimentant.
- Francis Bacon: Mostrà l'importància del método d'experimentació, va defendre un método intuïtiu en la ciència
- René Descartes: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escrigué “El discurs del método” (1636)
- Francesco Redi: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea”
- Isaac Newton: Els seus descobriments en física guiaren als estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. En 1687 publica el seu famós Principia (Principis matemàtics de filosofia natural) a on descriu la llei de la gravetat.