Refredat comú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El refredat comu, catarro o constipat es una malaltia infecciosa viral lleu del sistema respiratori superior que afecta a persones de totes les edats, altament contagiosa, causada fonamentalment per rinovirus i coronavirus. Els sintomes principals son estornuts, secrecio nassal, dolor de cap, goteig i congestio nassal, ulls plorosos, picor, dolor o flema en la gola, tos, cansament i una sensacio de malestar general. Es una de les malalties mes comunes que, per lo general, dura entre 3 i 10 dies. Encara que el refredat comu no te cura, els sintomes generalment se solucionen espontaneament en 7 a 10 dies, en alguns sintomes podent permaneixer fins tres semanes.

El refredat es distint de la grip, una infeccio viral mes greu del tracte respiratori que mostra sintomes adicionals:[1] febra en aument, tremolors i dolors musculars, encara que moltes persones confonen abdos termens.

No existix un tractament per al catarro comu mes alla del cuidat dels sintomes, per lo que comporta a l'us freqüent de medicaments de venda lliure, de prescripcio i remeis alternatius. El dextrometorfano sol ser beneficios en adults en tos, pero la seua efectivitat no ha segut demostrada en chiquets i adolescentS.[2] No s'ha demostrat en certea si la codeïna es eficaç per a tractar la tos causada pel refredat comu. Encara que la hidrocodona s'indica amplament a pacients refredats i s'ha demostrat que es eficaç per a la tos en atres malalties, no ha segut estudiat be en pacients en refredats.

Els descongestionants nassals orals e intranassals han demostrat ser capaços d'aliviar els sintomes nassals en rapidea i poden usar-se en adolescents i adults per fins tres dies. Els antihistaminics se poden utilisar en combinacio / terapies descongestionant poden millorar modestament els sintomes en adults, no obstant, els beneficis deuen sospesar-se als possibles efectes secundaris. Els antihistaminics no sedants mes nous no son eficaços contra la tos. El ipratropi topic, alivia els sintomes nassals en chiquets majors i adults. Els antibiotics no han demostrat millorar els sintomes o acurtar la duracio del trastorn. No se recomanen certes terapies complementaries i alternatives, incloent l'us de Echinacea i zinc, per al tractament dels sintomes del refredat comu.

En contra de la creencia popular, la vitamina C no reduix ni preve els sintomes de la malaltia.[3]

Epidemiologia

El refredat comu es una malaltia d'orige viral i l'epidemiologia es, per lo tant, la propia d'eixe tipo de malalties. Les infeccions del tracte respiratori superior son molt comuns i constituixen un dels cinc diagnostics mes freqüents en les visites d'atencio medica ambulatoria.[4] A pesar de tractar-se d'infeccions lleus, autolimitada i de curta duracio, son la principal causa de morbilitat aguda en el absentisme laboral i escolar.[5]

Alguns factors que influixen en la gravetat dels sintomes son: el estres psicologic i la baixa classe social.[6] Ademes, una salut debil en general u atres condicions preexistents, com les alergiaS, poden agravar-se degut a una endeny. El personal de salut, incloent odontologic te un risc, al menys potencial, d'emmalaltir d'una malaltia respiratoria com el refredat comu, la grip, etc.[7]

La millor forma d'evitar els refredats es mantindre el sistema inmunitari en condicions optimes: dormint lo suficient per a sentir-se descansat, reduint el estres, portant una alimentacio adequada i evitant el desmesura de consum d'alcohol.


Referències

  1. Plantilla:Cita publicacio
  2. Plantilla:Cita publicacio
  3. Plantilla:Cita publicacio
  4. Plantilla:Cita publicacio
  5. Absentisme laboral, escolar:
  6. MARIA CANTONS, N.; HIDALGO ARENES, A. i NET MORE, B. Creencies dels pacients al voltant de les caracteristiques, causes i cuidats del catarro comu. MEDIFAM [ONLINE]. 2001, VOL.11, n.1, PP. 67-68. ISSN 1131-5768. Consultat 4 de setembre de 2010.
  7. PARELLA-PANE, Germa. Risc de transmissio de malalties infeccioses en la clinica dental. RCOE [ONLINE]. 2004, 9:(3), PP. 313-321. ISSN 1138-123X. DOI: 10.4321/S1138-123X2004000300005. Consultat 4 de setembre de 2010.