Raoul Vaneigem

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:25 8 ago 2021 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Raoul Vaneigem

Raoul Vaneigem va nàixer en Lessines (Hainaut, Bèlgica) el 21 de març de 1934. És escritor, filòsof revolucionari i medievalista.

Va estudiar filologia romànica en l' ULB (Université Libre de Bruxeles) des de l'any 1952 a l'any 1956.

Catedràtic de lletres, ensenya en l'Écol Normale de Nivelles i va escriure, als 22 anys, una memòria sobre Isidore Ducasse, comte de Lautréamont. Mediant Attila Kotanyi, se va posat en contacte en Guy Debord, i ha participat activament en l' Internacional Situacionista de 1961 a 1970, convidant a la joventut de l'época a «gojar sense traves». Contribuïx de manera important en la revista que este grup ha publicat.

Una de les seues obres més celebres Tractat d'urbanitat a l'us de les jóvens generacions, apareguda en l'any 1967, s'inscriu en el proyecte dels situacionistes de fer caure l'odre social dominant. Hi expressa una crítica radical del món modern denunciant-hi les seues ilusions, la supervivència que estes ilusions produïxen, i la falsa discussió que se desprén, i convida a una «inversió de perspectiva», a passar de la restricció a la creació. Poc despuix, en El llibre dels plaers, aparegut el 1979, convida als sers vius a un «goig sense traves», i a terminar d'una vegada per totes en una societat mercantilista que «no ha aportat res d'humà si no és el molló paròdic que ha servit per a propagar-la al voltant».

Medievalista reconegut, la seua crítica del món se traslladarà a les heregies (Les Hérésies, PUF, collection « Que sais-je ? », 1994) i la resistència al cristianisme, en les quals veu els signes d'una civilisació per vindre, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sino més be en la creativitat, el goig i la gratuïtat» ; crític que se troba fins a la seua colaboració en l'Encyclopædia Universalis. Autor menys inspirat d'un modo d'us de la revolució, publicà baix el seudònim de Ratgeb, De la vaga salvage a l'autogestió generalisada, en l'any 1974. L'obra de Vaneigem es dividix en dos tendències, l'una, teòrica, que anuncia un Michel Onfray, i que troba la seua justificació en l'idea de que «la revolució no és més en el rebuig a la supervivència, pero en un goig de si que tot conjura a prohibir (...)».

Este punt de vista, que recorda un tipo d'epicureisme, fon l'orige de la seua dimissió de l'IS, en novembre de l'any 1970, pressionat pels atres membres d'esta organisació, principalment Debord, que li reprochava la seua retractació en ple periodo de tumults i d'ocupacions de La Sorbona en 1968 ; i l'atre, apelant a una erudició d'investigador, intenta demostrar que l'espirit de la llibertat i del goig se troba des de l'Edat Mija, en els moviments del Llibre-Espirit, que distinguix, al principi, de les heregies, en les quals veïa «filials de l'ortodòxia», (El moviment del Llibre-Espirit, 1986), pero tornant a esta distinció en escriure un llibre important sobre « les heregies, dels orígens en el sigle XVIII,» en títul evocador de La resistència al cristianisme, publicat en 1993.

La seua última contribució, en giner de l'any 2005 és un important prefaci en la reedició del Moviment del llibre-espirit, en la qual crida a «assolar la superació de la religió i de la seua serventa mestra».


«No volem un món a on la garantia de no morir de fam s'intercanvia pel risc de morir d'avorriment.»

Enllaços externs[editar | editar còdic]