Diferència entre les revisions de "Raïm"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Cabernet Sauvignon Gaillac.jpg|thumb|200px|Raïm]]
+
[[File:Cabernet Sauvignon Gaillac.jpg|thumb|250px|Raïm]]
 +
 
 +
[[File:Grapes, Rostov-on-Don, Russia.jpg|thumb|250px|Raïm de taula]]
 +
 
 +
[[File:Wine grapes03.jpg |thumb|250px|Raïm de vi]]
 +
 
 +
[[File:Grape Rasins plus Zante Currants.jpg|thumb|250px|Pases]]
  
 
El '''raïm''' és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, els grans de raïm, venen en arracades i són chicotets i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir el [[most]], el [[vi]] i atres begudes derivades del vi i el [[vinagre]].
 
El '''raïm''' és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, els grans de raïm, venen en arracades i són chicotets i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir el [[most]], el [[vi]] i atres begudes derivades del vi i el [[vinagre]].
Llínea 6: Llínea 12:
  
 
Com a fruita seca se li diu [[pansa]].
 
Com a fruita seca se li diu [[pansa]].
 +
 +
== Classificació i tipos de raïms ==
 +
Els raïms cultivats de manera comercial es poden classificar com a raïms de taula o raïms de vi, esta classificació segons el seu método de consum previst: Per a menjar crues (raïms de taula) o per a l'elaboració de vins (raïms de vi).​ Encara que abdós tipos de raïms pertanyen a la mateixa espècie, presenten diferències significatives(produïdes per mig de cultius selectius). Els cultius de raïm de taula tendixen a donar fruts grans, sense llavors i en una pell relativament prima. Per un atre costat els raïms de vi són més chicotets, en llavors i pells molt més grosses(una característica apetida en la vinificació, ya que gran part de l'aroma en el vi prové de la pell). Els raïms de vi també tendixen a ser més dolços: Es cullen en el moment en que el seu suc té un aproximat de 24 % de pes en [[sucre]]. En comparació als raïms de taula que generalment tenen solament un 15 % de pes en sucre.
 +
 +
== Usos, propietats, contingut i formes de consum ==
 +
 +
Apetida per les seues propietat benèfiques per a la salut, per ser una font d'energia, pel seu gran contingut de [[vitamines]] (especialment, vitamines del grup B), per tindre un alt percentage en [[aigua]] (oscila entre el 70 i el 80 %) i per les seues propietats antioxidants, el raïm, part fonamental en la dieta mediterrànea, és una fruta usada mundialment per a consumir en diferents presentacions. També es pot usar per a preparacions medicinals com a olis externs, emplastos i cremes.
 +
 +
Segons un nou estudi de l'Universitat d'Alabama, com els raïms són riques en polifenols, el seu consum pot aumentar la protecció natural del nostre cos i la nostra pell front als rajos ultravioleta del [[Sol]].​
 +
 +
Ademés del seu consum com a fruta fresca (raïms de taula), els raïms s'usen gastronómicament en diferents plats i preparacions,​ des de darreries, tentempiés i batuts, el raïm s'usa en multitut de receptes.​
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 19: Llínea 36:
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Vitis vinifera}}
 
{{Commonscat|Vitis vinifera}}
{{Wikispecies|Dianthus caryophyllus}}
+
{{Wikispecies|Vitis}}
 
{{DGLV|Raïm}}
 
{{DGLV|Raïm}}
  

Última revisió del 18:28 9 set 2023

Raïm
Raïm de taula
Raïm de vi
Pases

El raïm és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, els grans de raïm, venen en arracades i són chicotets i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir el most, el vi i atres begudes derivades del vi i el vinagre.

Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser de color negre, morat, groc, dorat, púrpura, rosat, marró, ataronjades o blanques, encara que estes últimes són realment de color vert i evolutivament procedixen de les raims roges en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació.

Com a fruita seca se li diu pansa.

Classificació i tipos de raïms[editar | editar còdic]

Els raïms cultivats de manera comercial es poden classificar com a raïms de taula o raïms de vi, esta classificació segons el seu método de consum previst: Per a menjar crues (raïms de taula) o per a l'elaboració de vins (raïms de vi).​ Encara que abdós tipos de raïms pertanyen a la mateixa espècie, presenten diferències significatives(produïdes per mig de cultius selectius). Els cultius de raïm de taula tendixen a donar fruts grans, sense llavors i en una pell relativament prima. Per un atre costat els raïms de vi són més chicotets, en llavors i pells molt més grosses(una característica apetida en la vinificació, ya que gran part de l'aroma en el vi prové de la pell). Els raïms de vi també tendixen a ser més dolços: Es cullen en el moment en que el seu suc té un aproximat de 24 % de pes en sucre. En comparació als raïms de taula que generalment tenen solament un 15 % de pes en sucre.

Usos, propietats, contingut i formes de consum[editar | editar còdic]

Apetida per les seues propietat benèfiques per a la salut, per ser una font d'energia, pel seu gran contingut de vitamines (especialment, vitamines del grup B), per tindre un alt percentage en aigua (oscila entre el 70 i el 80 %) i per les seues propietats antioxidants, el raïm, part fonamental en la dieta mediterrànea, és una fruta usada mundialment per a consumir en diferents presentacions. També es pot usar per a preparacions medicinals com a olis externs, emplastos i cremes.

Segons un nou estudi de l'Universitat d'Alabama, com els raïms són riques en polifenols, el seu consum pot aumentar la protecció natural del nostre cos i la nostra pell front als rajos ultravioleta del Sol.​

Ademés del seu consum com a fruta fresca (raïms de taula), els raïms s'usen gastronómicament en diferents plats i preparacions,​ des de darreries, tentempiés i batuts, el raïm s'usa en multitut de receptes.​

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Johnson, Hugh (2004). «58». En Mitchell Beazly, ed. "The Story of Wine" (en anglés)
  • Vega G., Juan Luis.; Mora González, Gloria María.; Bojanini, Johana.; Mejia Correa, Lina.; Abad Londoño, María Isabel.; Escobar R., Vanessa. (2014). Los secretos de las plantas : 50 plantas medicinales en su huerta.. Fundacion Secretos para Contar. ISBN 978-958-57007-6-5. OCLC 1120997289

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons