Diferència entre les revisions de "Principat d'Andorra"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 340: Llínea 340:
 
El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet es el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a Espanya i França per a les comunicacions internacionals.
 
El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet es el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a Espanya i França per a les comunicacions internacionals.
  
[[Categories: Microestats]]
+
[[Categoria:Microestats]]
[[Categories: Països]]
+
[[Categoria:Països]]
 +
[[Categoria:Europa]]
 +
[[Categoria:Unió Europea]]
 +
[[Categoria:Geografia]]

Revisió de 18:19 20 març 2009

Principat d'Andorra

Principat d'Andorra

Senyera Escut
Archiu:Situacio Andorra.png

Capital: Andorra la vella
Ciutat més poblada: Andorra la Vella
Forma de Govern: Principat Parlamentari
President: Albert Pintat Santolària
Llengües: català (oficial), castellà, francés, portugués
Ubicació: 42°30′ N 1°31′ E
Altitut:
Superfície: 468 km2
Població: 83.137 hab
Densitat: 179,2 hab/km2
Gentilici: Andorrà/ana
Moneda: Euro
Prefix Telefònic: {{{Prefix Telefònic}}}
Us Horari: CET (UTC+1)
Domini de Internet: .ad
Membre de: ONU, OSCE, CIN, OEI, COE.


Lo Principat d'Andorra (en català Principat d'Andorra) es un país mediterràneu del sur d'Europa en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç per el sur en Espanya, llimitant en les comarques catalanes de Cerdenya, Alt Urgell i Pallars Sobirà, i per el nort en França, llimitant en el departament d'Ariège. La seua capital es Andorra la Vella.

Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític es el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern es Albert Pintat Santolària i el idioma oficial es el català.

Durant molt de tems pobre i aïllat, ha conseguit una notable prosperitat des de la II Guerra Mundial a traves del turisme i especialment per la seua condició de paraís fiscal.

No te forces armades pròpies i la seua defensa es responsabilitat d'Espanya i França. En cas d'emergència i/o desastres naturals, com per eixemple les inundacions que varen ocórrer en l'any 1982, se convoca al somaten, format per hòmens majors de 18 anys i en nacionalitat andorrana.

Etimologia

El orige del mot andorrà es desconegut, encara que s'han formulat diverses teories.

  • Una teoria sugerix que Andorra podria derivar de l'àrap al-Darra, del qual el seu significat es "bosc". Quan els sarraïns varen invadir la Península Ibèrica, els valls dels Pirineus estaven formats per grans extensions de boscs, i atres pobles, de regions també dominades pels musulmans, varen rebre esta denominació.
  • Una atra teoria sugerix que deriva del terme navarrés andurrial, que vol dir "terra coberta d'arbusts".
  • Per un atre costat, l'etimologia popular afirma que Carlemany havia nomenat la regió en referència a la vall bíblica canaanita d'Endor o Andor, a on els madianites havien segut derrotats.

Simbologia

Escut

L'escut del Principat d'Andorra, del qual el seu lema es "Virtus Unita Fortior", està format per quatre cases (dos per cada copríncip).

  • Quartell superior esquerra:Mitra i bàcul dorat sobre camp de gules.
  • Quartell inferior esquerra: Quatre barres deguls del Regne d'Arago sobre camp d'or.
  • Quartell superior dret: Tres barres de gules del Comtat de Foix sobre camp d'or.
  • Quartell inferior dret: Vaques del Vescomtat de Bearn.

Senyera

La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en 1866 i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra el escut d'Andorra, per a diferenciar-la de les senyeres de Moldàvia, Chad i Rumania.

Himne

La lletra del himne, titulat "El Gran Carlemany", la va escriure Joan Benllock i Vivó i la musica fon composta per Enric Marfany Bons. El himne s'adoptà oficialment en 1914 i s'interpretà per primera volta el 8 de setembre de 1921.

Història

Prehistòria

Durant el periodo del mesolític, chicotets grups d'humans s'assentaren en grutes pròximes al Gran Valira, com en la Balma de la Margineda, i atres punts del territori com Pal, La massana i Ordino, a on el 5 de juny de 2001 se trobà un sarcófac fabricat en lloses de pissarra i que contenia rests humans, braçalets i recipients de ceràmica en aliments.

Degut a la fertilitat de les terres, estos grups les cultivaren i s'establiren definitivament, rebent dels pobles que passaren per el seu territori, la cultura del bronze al beneficiarse dels metals que havien en Arinsal.

Imperi Romà

La primera referància escrita sobre els andosins se troba en la descripció que va fer l'historiador grec Polibi sobre el pas de Aníbal per els Pirineus.

Edat Mija

En l'Edat Mija els valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgell, al ser cedits per Carles el Calp a Sunifred I. En l'expansió d'este comtat cap al sur, a on havien terrenys més fèrtils com Mur, Ager, Ponts, Balaguer, Guisona, Agramunt, Meià, Santa Linya, Cubellas, Camarasa, Linyola i Barbens, les zones montanyoses deixaren de tindre interes per al comte. El bisbe va cedir en feu este territori al Vescomtat de Castellbó. Per mig de enllaços matrimonials, els seus dominis passaren a mans del Comtat de Foix, el qual anirà adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i, d'ahí, el Regne de França).

Com conseqüència dels conflictes entre el Comte de Foix i el Bisbe d'Urgell, en 1278 se firma el primer "Pareatge", el qual fixa els llímits del poder de cada senyor, representa la fundació del Principat d'Andorra i definix les obligacions de els andorrans en matèria de delmes i assunts militars. Deu anys després, com a conseqüència de la construcció d'una iglésia fortificada en San Vicente d'Enclar per part del Comte de Foix, des d'a on podia vigilar les activitats del Bisbe d'Urgell, se firmà el segon "Pareatge" en 1288. Este segon tractat otorga, entre atres aspectes, el dret a nomenar per les dos parts uns notaris que ostenten la seua representació en el Principat.

En 1610, el comte de Foix Enric II assumix la corona francesa i, des de llavors, els caps d'Estat seran el Bisbe d'Urgell i el Rei de França (en l'actualitat el President de la República Francesa).

Nova Reforma

En la societat andorrana anterior al sigle XVII soles existien dos grups socials en el Principat: els focs que eren famílies o cases andorranes existents des de fea sigles i que tenien recursos econòmics suficients per a pagar els imposts del Consell General, i els cassalers, grup format per les cases mes pobres. EN la vida política únicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (del qual el seu número era de 179 cases front a les 699 dels cassalers).

En l'any 1866 s'inicià, per Guillem d'Areny Plandolit i Antón Maestre, un procés democratisador en la Nova Reforma, que va concedir una participació més activa al poble andorrà en el govern del país. Les principals modificacions foren:

  • Dret de vot per a tots els caps de família.
  • Incompatibilitat entre el càrrec de Conseller General i el de "Cònsol" o Conseller de Comú i duració dels càrrecs per quatre anys.
  • Renovació dels Consellers -Generals o de Comú- cada quatre anys.
  • Llimitació del número de Consellers de Comú en cada parròquia.
  • Creació del càrrec de Comissionat del Poble, en la finalitat de fiscalisar o controlar a la administració i els contes públics.

Sigle XX

Andorra, com s'ha vist anteriorment, ha conservàt la seua independencia hasda l'actualitat (excepte un periodo d'anexio directa a França per Napoleon entre 1812 i 1814). L'unic periodo historic en el qual lo Principat d'Andorra no va dependre de cap atre estat foren uns pocs dies en 1934, en els quals el Baró de Orange, un ciutada rus que es dia Boris de Skossyreff, s'autoproclamà i coronà rei d'Andorra i, en apenes nou dies, proclamà una constitucio, un bolleti oficial i varis decrets, ademes de declararli la guerra al Coprincip episcopal, el Obisp d'Urgel. Ante el reinàt de Boris I, el 8 de juliol França comunicà oficialment que no intervindria en Andorra. El Obisp d'Urgel no tardà en actuar per la força el dia 21 de eixe mateix mes, demanant ajuda a quatre guardies civils i un sargent en bas e el quartel de la Seo d'Urgel, que acompanyaren al supost monarca hasda la frontera hispano-andorrana. Els seus <<subdits i partidaris>> no feren res per impediro. veguentli marchar cap a Seo d'Urgel detingut i esposàt. Al mati següent fon traslladàt a Barcelona i possàt a disposicio del juge Bellón.

El Principat, encara aixina, tambe ha patit ocupacions de forces armaes extrangeres.En la primera d'elles, desde el 8 de agost hasda el 9 d'octubre de 1933, un destacament de gendarmes franceses ocupà Andorra degut als altercats produits per a conseguir el sufragi universal i la lluita, mes o manco encoberta, entre el Consell General i els Coprincips. Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella hasda el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En 1936, en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament per el coronel René Baulard hasda 1940, any en que França es rendix al eixercit alemà. Finalment, en 1955, degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap a Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes per a evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Coprincip episcopal tambe envià un destacament de guardies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, hasda 1945.

La Guerra Civil Espanyola i la consiguient victoria del bant franquiste, ademes de el estallit de la II Guerra mundial i la invasio de França per part dels alemans de Hitler, deixà al pais en una dificil tesitura, encara que Andorra fon amparà per el Govern de Vichy dirigit per el Mariscal Petain. Quan este fon depost per els nazis, Andorra tingue que simpatisar cadenes de evasio destinats a pasar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap a Espanya. Destacar que com conseqüencia de la I Guerra Mundial, Andorra va estar en guerra en Alemanya hasda 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en 1939 per el qual el eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del Tratat de Versalles, mediant el qual cesaven les hostilitats entre els paisos beligerants en la Gran Guerra.

El 14 de giner de 1982 entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. La ultima data historica es el 14 de març de 1993, quan s'aprobà en referendum la segona Cosntitucio escrita de sa historia, que desarticulà les ultimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com unic soberà del Estat.

Govern i Politica

Archiu:Parlament andorra.jpg
Parlament andorrà.

Andorra es un coprincipat parlamentari i aprobà la seua Constitucio el 14 de març de 1993. La comandancia del Estat recau en la figura del coprincip episcopal, el Obisp de la Seo d'Urgell, i del coprincip frances, el President de la Republica Francesa com hereder dels drets del Comte de Foix. Els actuals caps d'Estat son Nicolas Sarkozy, president de la Republica Francesa, representàt per Philippe Massoni, i el obisp d'Urgel Joan Enric Vives i Sicilia, representàt per Nemesi Marques i Oste. El cap de govern actual es Albert Pintat Santolària.

El Principat està representàt internacionalment en varies organisacions, ademes de tindre un corp diplomatic en paisos del exterior.

Poder eixecutiu

El organ eixecutiu actualment està compost per el Cap de Govern, triàt per el Consell General, i once ministres.

Poder llegislatiu

El Consell General es el organ llegislatiu i se trata d'un parlament unicameral de representacio mixta i paritaria d ela poblacio nacional i de les set parroquies, compost per 28 membres triats cada quatre anys. La sèu del parlament es la Casa de la Vall, encara que està prevista que per al 2010 s'inaugure una nova sèu.

Els partits representats en el Consell General de les Valls, segon els resultats de les eleccions del 24 d'abril de 2005 son:

  • Partido Liberal, en 14 escanys.
  • Partido Socioaldemócrata, en 11 escanys.
  • Centro Demócrata Andorrano, en coalicio en el Partido Siglo XXI, en 2 escanys.
  • Renovación Democrática, en 1 escany.
  • El partido de Los Verdes de Andorra, va rebre soles el 3,5% dels vots, per el que no li ha segut asignàt cap escany.

Poder judicial

El sistema judicial està compost per la Batllia d'Andorra que juja, en primera instancia, els delictes menors i contravencions penals aixina com els litigis civils i administratius, el Tribunal de Corts que dirime, en primera instancia, sobre els delictes majors i, en apelacio, els recursos contra les sentencies dictaes per el Tribunal de Batlles, el Tribunal Superior de Justicia d'Andorra compost per un president i huit magistrats designats per el Consell Superior de la Justicia en competicions sobre asuntes civils, administratius i penals, el Consell Superior de la Justicia com organ de representacio, govern i adminisgtracio del poder judicial i que vela per l'independencia i bon funcionament de la justicia i el Tribunal Constitucional d'Andorra que es el encarregat de interpretar la Constitucio Andorrana, aixina com triar sobre l'adecuacio de les restants lleis ad esta, i es compon de quatre magistrats.

Administracio publica

Els comuns son organs de representacio i administracio civil de les parroquies, equivalents als ajuntaments.

Organisacio Territorial

Parroquies

Archiu:Parroquies andorra.png
Parroquies d'Andorra.

Andorra es dividix territorialment en set parroquies, primer i unic nivell politic-administratiu del pais. Encara aixina, hi han subdivions territorials: les parroquies d'Ordino, La Massana i Sant Julià de Lòria es dividixen en quarts i la parroquia de canillo en veïnats. Les parroquies prenen el nom de sa capital.

Les parroquies tenen una funcio civil i, al mateix temps, eclesiastica. Com jurisdiccio civil, estan gobernaes per els comuns, organs de representacio i administracio de les parroquies. Son corporacions publiques en personalitat juridica i potestat normativa local. Els comuns s'encarreguen d'aprobar i eixecutar el presupost comunal, i gestionen els bens de propietat comunal. Els seus membres se trien cada quatre anys per sufragi universsal i incluixen un consul major, un consul menor i entre 8 i 14 consellers comunals. El sistema administratiu d'Andorra permet que els comuns poguen presentar proyectes de la llei al Consell General d'Andorra.

L'orde protocolari es:

Geografia

Archiu:Mapa Andorra.png
Mapa d'Andorra.
Archiu:Vista satelit andorra.png
Vista satelital d'Andorra.

Lasuperficia d'Andorra, enclobà en la Peninsula Iberica, es de 468 km2, sent un pais montanyos, en 65 pics de mes de 2.500 m d'altitut. La montanya mes alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels Pirineus, enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una regio d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per on fluixen numerosos cursos d'aigua que s'unixen per a formar els diferents rius principals. Hi han grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterraneu d'alta montanya del que goja el pais.

Clima

Andorra conta en un clima mediterraneu d'alta montanya, en el que les temperatures en hivern son fredes i en estiu, suaus. Se produixen variacions en el clima depenent de l'altitut i la orientacio. El Principat te un percentage elevàt de dies solejats i el clima es sec.

La mija de les minimes anuals es de -2ºC i la de les maximes es de 24ºC. Al atardecer es quan hi han mes precipitacions excepte en hivern que son, sobre tot, de neu.

Relleu

Este chicotet paisse caracterisa per els seus caps de materials paleozoics, que s'eleven per damunt dels 2.600 m i culminen a 2.942 m prop del Pla de l'Estany en la frontera hispano-francesa. L'activitat humana es centra en el vall transversal norest-suroest, que a partir del Puerto de Envalira (2.407 m) descen hasda els 840 m, quan el riu Valira entra en Espanya.

Vegetacio

Els boscs ocupen 2/5 del territori, segon tres pisos altitudinals; hasda els 1.200 m, carrasques i roures, hasda els 1.600-1.700 m predomina el pi silvestre i hasda els 2.200-2.300 m abunda el pi negre, sustituit en els caps per els prats alpins.

Hidrografia

Existixen tres rius principals en este pais, que fan una forma de Y. El Valira de Orient naix en la part mes oriental del pais, te un recorregut de 23 km i pasa per les ciutats de Canillo i Encamp, confluient en el riu Valira del Nort, el qual naix en els llacs de Tristaina, te un reocorregut de 14 km i pasa per la ciutat d'Ordina i La Massana per a finalment, en la ciutat d'Escaldes-Engordany, confluir abdos rius i formar el riu princpal, el Gran Valira, en un recorregut de 11,6 km i un caudal anual mig de 13 m3 cubics per segon. Este ultim, es un descens cap al sur, acaba desembocant en el riu Segle que, al mateix temps, desemboca en el Ebre.

Andorra te mes de 60 llacs. Els mes representatius son el llac de Juclar, del qual la seua superficie es la mes extesa de tots els llacs del Principat en 21 hectarees i que, durant l'epoca estival i per la conseqüent falta d'auia, pot avitarse com tres llacs diferents, encara que en realitat es el mateix, el llac de l'Illa en 13 hectarees, el estany d'Engolasters en 7 hectarees i els tres llacs de Tristaina.

Economia

El turisme proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i es el soste principal de la economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atraigudes per la seua condicio de parais fiscal, les seues estacions d'esqui i el diferencial de preus en el comerç respecte dels paisos veins, encara que este ultim s'ha erosionàt recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat mes amplia de bens i tarifes mes baixes. En lo any 2005, el pais va recivir a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% vinien d'atres paisos.

El sector financier tambe contribuix sustancialment a la economia. La produccio agricola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantantse tabac en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera es la criança de vaques. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingresos provenen tambe de la venta de sagells postals.

Andorra no es un membre de ple dret en la Unio Europea, pero goja d'una relacio especial i es tratàt com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'impostos) i com no membre d ela UE per als productes agricoles.

Els gravamens estan dividits en:

  • Dret aduaner:
    • Tasa sobre el consum. Aplicàt sobre els productes agricoles importats.
    • Drets d'importacio. Aplicàt sobre els productes industrials importats.
  • Dret fiscal nacional:
    • Impost de Mercancies Indirecte (IMI). Impost que grava la produccio e importacio de productes procedents de la Unio Europea.
    • Impost sobre la prestacio de servicis bancaris i financiers.
    • Impost indirecte sobre la presentacio de servicis empresarials i profesionals (ISI).
    • Impost indirecte sobre la produccio interna (IPI).
    • Impost sobre les activitats comercials (IAC).
    • Impost sobre les transmisions patrimonials inmobiliaries.
    • Tasa en rao del servici de fe publica notarial.
  • Canons:
    • Sobre el consum d'electricitat i telefono.
    • Tasa sobre la tenencia de vehiculs.
    • Tasa de la Oficina de Marques.
    • Tases judicials
    • Tasa sobre el joc del bingo.
  • Tases i tributs comunals:
    • Impost sobre la radicacio d'activitats comercials, empresarials i profesionals.
    • Impost sobre la propietat inmobiliaria edificà.
    • Impost de resistencia (foc i lloc).

Mercàt Laboral

Tradicionalment Andorra fon un pais agricola i ganader encara que, desde la decada dels 50, el sector primari ha anat perguent importancia. En el sector secundari predominen les industries de transformacio e industries primaries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB de Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporcio de la poblacio activa.

Moneda

Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, desde el 1 de giner de 2002 s'utilisa el euro com moneda de facte. Anterorment a l'entrà d'una moneda unica europea, els presupostos estatals s'elaboraben en pesetes, encara que comercialment tambe s'usava el franco frances. Excepcionalment s'ha emitit una moneda propia sinse valor llegal, el diner. A diferencai d'atres menuts estats europeus que usen el euro, Andorra no emitix els seus propis euros. En octubre de 2004, les negociacions entre Andorra i la UE s'iniciaren sobre un acort que, probablement, li permeta emitir les seues propies monedes.

Demografia

Poblacio

La poblacio estimà d'Andorra en 2007 era de 83.137 habitants, dels quals 39.441, es a dir el 36,6%, tenien la nacionalitat andorrana; 27.476 la nacionalitat espanyola, 5.200 la nacionalitat francesa, 13.519 la portuguesa i 6.501 atra. En 1998, ultima data de la que se te informacio, de tots els habitants en nacionalitat andorrana, soles el 53,1% havien naixcut en Andorra. El numero total de ciutadans andorrans ha creixcut significativament en els ultims deu anys: en 1998, soles representaven el 24,5% de la poblacio total. En l'actualitat, ya son majoria relativa. Per el contrari, el numero absolut de ciutadans espanyols en 2007 era llaugerament menor que el numero de 1998, pero el seu percentage en respecte de la poblacio total ha disminuit significativament del 48,4% al 32,8%, i hui constituixen la primera minoria del pais.

En quant a les parroquies, la mes poblà es Andorra la Vella,en una poblacio estimà de 24.574 habitants en 2007. La parroquia manco poblà era Ordino, en soles 3.685 habitants. La poblacio de Canillo tenia 5.442 habitants, la de Encamp 14.029, la de La Massana 9.357, la de Sant Julià de Lòria 9.595, i la de Escaldes.Engordany 16.475, la segon parroquia mes poblà del pais. Canillo es la parroquia de mes rapit creiximent demografic.

La tasa de creiximent andorrana es mes alta que les tases de la majoria dels estats europeus, en 2008 s'estimava en el 1,9% anual. Esta tasa de creiximent demografic es deguda a una tasa de natalitat estimà en 2008 de 10,59 per cada 1.000 habitants, una tasa de mortalitat de 5,59 per cada 1.000 habitants, i una altisima tasa neta de migracio de 14 migrants per cada 1000 habitants. La tasa de creiximent anual habia aplegàt a un maxim historic de 7,7% anual en 2003, seguida del 6,3% en 2004. La esperança de vida dels andorrans es la segona mes alta del mon, estimà en 82,7 anys (80,4 per als homens i 85,1 per a les dones). La tasa de fertitilitat es de 1,32 fills per dona. En quant a la piramide d'edats, el 15,5% dels andorrans en 2008 tenien menos de 14 anys, el 72,5% entre 15 i 64 anys, i el 12% tenien 65 o mes anys. La mija d'edat dels residents andorrans es de 38,9 anys.

Degut a una politica voluntaria de caracter restrictiu per a adquirir lanacionalitat, la poblacio de nacionalitt andorrana constituix una minoria, sent soles el 36,6% del total. El grup mes gran d'extrangers es el dels espanyols (33,0%), i en portuguesos (16,3%) i francesos (6,3%) com els atres grups principals. El restant 7,8% pertany a atres nacionalitats. Els ciutadans que no disponen de la nacionalitat andorrana son majoritaris pero no tenen dret a vot, i tampoc poden ser presidents ni poseir mes del 33% del capital social d'una empresa privà.

Llengües

La llengua propia, nacional i oficial d'Andorra es el catala. La realitat llingüistica d'Andorra es el resultat de la gran transformacio demografica que ha vivit el pais desde la segon mitat del sigle XX: en 1940 les persones extrangeres residents en el pais representen soles el 17%; en 1989 representaven el 75,7/ -maxim historic- i en 2007 son alrededor del 65%. Degut a este fenomen, a pesar de que el catala es la llengua oficial, el espanyol i el frances son llengües d'us significativament.

Segon el estudi sociollingüistic de 2004, del "Servei de Política Lingüística d'Andorra" (Servici de Politica Llingüistica d'Andorra), el catala es la llengua materna del 49,4% de la poblacio de nacionalitat andorrana, pero soles el 29,9% de la poblacio total. Per el contrari, el espanyol es la llengua materna mes extesa entre la poblacio del Principat. A pesar del creiximent de la poblacio de nacionalitats andorrana i portuguesa, el 43,4% declarà que el espanyol es sa llengua materna. El estudi mostra en els ultims anys se ha produit un deterior de la posicio de la llengua catalana cap al rest de les llengues que se parlen, la qual ha anat a favor del espanyol.

En quant a la alfabetisacio, el 100% dels andorrans saben llegir i escriure. El castellà es la llengua que ocupa el primer lloc en respecte a la proporcio de la poblacio que va dependre a llegir i escriure, seguida del frances, i en tercer lloc el catala.

Segon el "Observatori del Centre de Recerca Sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans" (Observatori del Centre de Busqueda Sociologica de l'Institut d'Estudis Andorrans), els usos llingüistics en Andorra son els següents:

  Llengua materna Llengua habitual
Catala 38,8% 58,3%
Espanyol 35,4% 37,3%
Portugues 15% 3,5%
Frances 5,4% 2,2%
Atres 8,7% 6,0%
Fuente: Enquesta d'usos llingüístics en Andorra - 2004

L'oficialitat del catala en un estat independent li permet una certa rpesencai en el ambit internacional. El ingres d'Andorra en la ONu, el 28 de juliol de 1993, va permetre per primera vegà en la historia el us del catala en una asamblea de esta organisacio. Tambe Andorra va portar per primera vegà la llengua catalana al Festival de la Canço d'Eurovisio en 2004 en MArta Roure i la canço <<Jugarem a estimar-nos>> (Juarem a volermos).

Educacio

Sistemes educatius

En Andorra conviuen tres sistemes educatius en centres d'educacio primaria, secundaria i Formacio Profesional:

  • Andorrà. Depenent dle Ministeri d'Educacio, Formacio Profesional, Joventut i Deports d'Andorra.
  • Espanyol. Depenent del Ministeri d'Educacio, Politica Social i Deport d'Espanya.
  • Frances. Depenent del Ministeri de Educacio Nacional de França.

Ademes de l'oferta publica, n'hi ha que afegir la existencia de 2 centres congregacionals que es rigen per el sistema espanyol encara que majoritariament impartixen les clases en catala. Per al curs escolar 2005.06, en el sistema frances estaven inscrits 3.636 alumnes, en el andorrà 3.612, i en el espanyol 3.541.

Estudios superiors

En 1997 se fundà l'Universitat d'Andorra, de caracter public i que te firmats convenys de colaboracio en diverses universitats espanyoles i franceses. Esta universitat es compon de res centres:

  • Escola d'Enfermeria. S'impartix la carrera d'Enfermeria.
  • Escola d'Informatica i gestio. S'impartixen asignatures virtuals, estudis de Primer i/o Segon Cicle, postgrats i cursos de actualisacio.
  • La Biblioteca Nacional d'Andorra i els Archius NAcionals d'Andorra foren creats en 1974 i 1975 respectivament, i se localisen en la capital, Andorra la Vella. Hi han, ademes, cinc museus: u regional en Sispony, u d'interes local en Escaldes-Engordany, atre d'arts decoratives en Ordino, u de ciencia i tecnologia en Encamp i u historic en Andorra la Vella.

Cultura

Archiu:Estatua Francesc Cariat.jpg
Estatua del Sindic Francesc Cariat.

Arquitectura

Andorra es el pais del mon en el major numero de monuments romanics per metro quadràt. L'iglesia de Santa Coloma, construida entre els sigles IX i X d.C es l'unica del mon en campanari circular, fechàt en el sigle XII.

Lliteratura

La lliteratura andorrana te els seus origens en el sigle XVIII. Antoni Fiter i Rosell escrigue un llibre sobre la historia, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en 1748. Esta obra tambe conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una copia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo de Urgel. Posteriorment, en 1763, el parroc Antoni Puig escrigue el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta catala Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicà en 1886.

Com autors de lliteratura contemporanea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edicio del 2007 de la Fira del Llibre de Francfort. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i desde el 2007, el Premi Ramon Llull.

Musica

El event mes important en la vida cultural andorrana es el festival internacional de jazz d'Escaldes-Engordany, celebràt durant el mes de juliol, a on interprets com Miles Davis, Fats Dmino i B.B. King han participàt. Enla capital, durant les nits dels dijous d'estiu, se realisen el "Dijous de Rock", a on els grups locals i, puntualment, espanyols, oferixen concerts al public asistent.

L'orquesta Nacional de Cambra d'Andorra, dirigida i fundà en 1992 per el violiniste Gerard Claret, celebra un certamen de cant en fama internacional, avalàt per Montserrat Caballé, ademes d'haber oferit ocncerts en Espanya, França i Belgica i participar regularment en els cicles del Palau de la Música Catalana.

En el 2004, Andorra participà en el Festival de la Canço enEurovisio per primera volta representà per Marta Roure. Este fet va atraure l'atencio dels mijos de comunicacio de Catalunya, ya que fon la priemra canço entonà en catala. La canço fon eliminà en la semifinal, aixina com les composicions del 2005 (interpretà per Marian van de Wal), 2006 (interpretà per Jenny), 2007 (interpretà per Anonymous) i 2008 (interpretà per Gisela). Conseqüentment, Andorra mai ha aplegàt a la final.

Festes oficials

Archiu:Nadal Andorra.jpg
Nadal en Andorra.
Nacionales
Data Nom en valencià Nom local Notes
14 de març Dia de la Constitucio Día de la Constitució Aprobación de la Constitución andorrana en 1993
8 de setembre Nostra Senyora de Meritxell Mare de Déu de Meritxell Dia Nacional

Deports

Jocs dels Chicotets Estats d'Europa

Andorra fon sèu, en 1991 i 2005, dels Jocs dels Chicotets Estats d'Europa, competicio que al ampar del COI se organisa per paisos europeus en menos de 1 millo de habitants.

Deports d'Hivern

El deport nacional es el esqui. Andorra te dos dominis esquiables formats per la unio de varies estacions d'esqui, i un complexe destinàt al oci a on se pot practicar esqui de fondo.

  • Grandvalira. Sorgida de la fusio de Pas de la Casa-Grau Roig i Soldeu-El Tarter
  • Vallnord. Sorgida de la alliança entre les estacions d'esqui de Pal, Arinsal i Oridno-Arcalis.
  • Naturlandia. Ubicàt en la zona de La Rabassa, en una cota maxima de 2160 msnm i una cota minima de 1960 msnm. Te 15 km de pistes marcaes, distribuides en 5 pistes de diferent dificultat.

La capital, Andorra la Vella, intentà ser sèu dels Jocs Olimpics d'Hivern del 2010, pero no se clasificà per a la final. Actualment s'estudia una candidatura conjunta en Saragossa per als jocs del 2018.

Futbol i Furbol Sala

La Federacio Andorrana de Futbol organisa la lliga de futbol en el Principat en Primera i Segona divisio, aixina com la Copa Constitucio i la Supercopa, on s'enfrenten el campeo de Lliga i de Copa. El guanyaor de Primera jua la ronda previa de la UEFA Champions League. Els partits es juen el Camp d'Esports d'Aixovall.

En la lliga de Futsal, dividida en 2 categories i del qual el seu campeo actual es FC Madriu, juant esta temporà la previa de la UEFA Futsal Cup.

El Futbol Clup Andorra jua en Primera Territorial catalana de la Lliga espanyola de futbol al estar inscrit en la Real Federacio Espanyola de Futbol

La Seleccio de futbol jua en competicions oficials, encara que mai ha estàt en cap Mundial ni Eurocopa i la seua primera i unica victoria oficial fon contra Macedonia per 1-0 en gol de Marc Bernaus al minut 60 en el Estadi Comunal d'Andorra la Vella.

Religió

La constitució d'Andorra establix la llibertat religiosa. A pesar de que no n'hi ha cap religió oficial, la constitució fa un amenció explícita de la Iglèsia Catòlica Romana a la qual garantix "el eixercit lliure i public de les seues activitats i el manteniment de les relacions de colaboració especial en el Estat, d'acort en la tradició andorrana". Note's també que u dels coprincips del Principat es un bisbe catòlic, de la Seo d'Urgel, i que la celebració religiosa del 8 de setembre, de la Verge de Meritxell es festa nacional. S'estima que el 90% de la població andorrana profesa el catolicisme. Atres religions que se practiquen son el islam- per els 2.000 inmigrants nort-africans que s'han establit-, el hinduisme, el protestantisme, el mormisme i atres.

Transports

Archiu:Estacio esqui grandvilla.jpg
Estació esquí grandvilla.

Andorra es comunica en el exterior a traves de les vies terrestres. No dispon de tren (encara que existix un proyecte de llinia ferroviaria Barcelona-Andorra, conectant la Seo d'Urgel en Puigcerdà, ademés de l'estació Andorra-ñ'Ospitalet en territori francés), metro o aeroports (en discusió desde fa varis anys en el govern espanyol i català per a la reapertura del aeoroport de Seo d'Urgel), pero té una infraestructura de carreteres pru ampla per a poder cobrir la major part del país.

Actualment estàn en curs diverses obres en infraestructures viaries com, per eixemple, l'ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i túnels, u dels quals permetrà anar de Encamp a La Massana i viceversa sinse pasar per Escaldes-Engordany.

També es posible accedir al Principat en les llinies regulars d'autobús, que conecten Andorra en pràcticament qualsevol putn d'Europa o a través dels heliports que hi ha en Andorra la Vella i en La Massana. Obviament no disponen d'accesos per mar, ni tampoc cap riu navegable.

Telecomunicacions

Radio i Televisió

La primera emisora de radio comercial en emetres des de Andorra fon Ràdio Andorra que estagué en actiu des de 1939 hasta 1981. El 12 d'octubre de 1989, el Consell General va establir la radio i televisió com servicis públics esencials al crear la entitat gestora ORTA convertint-se. el 13 d'abril de 2000, en la societat pública Ràdio i Televisió d'Andorra, S.A.

En 1990 es fundà la radio pública Ràdio Nacional d'Andorra. En 1998, operaven 15 emisores FM i el número d'aparats de radio en 1997 era de 16.000

Com canal de televisió autócton únicament existix la cadena pública nacional Andorra Televisió, creada en 1995, encara que el Govern promou la emisió de canals internacionals dins del Principat. Les primeres emisions analògiques de televisió foren en les cadenes espanyoles TVE-1, TVE-2 i TV3 i les franceses TF1, France 2 i France 3 encara que en anys posteriors, i encara emitint en analògic, se foren introduint el canal espanyol 33(actualment K3/300=, la cadena Antena 3 i la francesa M6. En l'aplegada de la TDT, el 25 de setembre de 2007, la oferta televisiva s'amplià en cadenes espanyoles com Cuatro, Telecinco, La sexta, el canal 3/24, el canal francés NRJ12, la portuguesa RTP, la estadounidense CNN International, labritànica BBC World i el francoalemà ARTE.

Telefonia e Internet

El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet es el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a Espanya i França per a les comunicacions internacionals.