Diferència entre les revisions de "Principat d'Andorra"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 70: Llínea 70:
  
 
En 1610, el comte de Foix Enrique II asumix la corona francesa i, desde llavors, els caps d'Estat seran el Obisp d'Urgel i el Rei de França (en l'actualitat el President de la Republica Francesa).
 
En 1610, el comte de Foix Enrique II asumix la corona francesa i, desde llavors, els caps d'Estat seran el Obisp d'Urgel i el Rei de França (en l'actualitat el President de la Republica Francesa).
 +
 +
=== Nova Reforma ===
 +
En la societat andorrana anterior al sigle XVII soles existien dos grups socials en el Principat: els focs que eren families o cases andorranes existents desde fea sigles i que tenien recursos economics suficients per a pagar els impostos del Consell General, i els casalers, grup formàt per les cases mes pobres. EN la vida politica unicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (del qual el seu numero era de 179 cases front a les 699 dels casalers).
 +
 +
Enl'any 1866 s'inicià, per Guillem d'Areny Plandolit i Antón Maestre, un proces democratisaor en la Nova Reforma, que va concedre una participacio mes activa al poble andorrà en el govern del pais. Les principals modificacions foren:
 +
 +
*Dret de vot per a tots els caps de familia.
 +
*Incompatibilitat entre el carrec de Conseller General i el de "Cònsol" o Conseller de Comú i duracio dels carrecs per quatre anys.
 +
*Renovacio dels Consellers -Generals o de Comú- cada quatre anys.
 +
*Llimitacio del numero de Consellers de Comú en cada parroquia.
 +
*Creacio del carrec de Comisionat del Poble, en la finalitat de fiscalisar o controlar a la administracio i les qüentes publiques.

Revisió de 16:26 18 gin 2009

Principat d'Andorra

Principat d'Andorra

Senyera Escut
Archiu:Situacio Andorra.png

Capital: Andorra la vella
Ciutat més poblada: Andorra la Vella
Forma de Govern: Principat Parlamentari
President: Albert Pintat Santolària
Llengües: catala (oficial), castellà, frances, portugues
Ubicació: 42°30′ N 1°31′ E
Altitut:
Superfície: 468 km2
Població: 83.137 hab
Densitat: 179,2 hab/km2
Gentilici: Andorrà/ana
Moneda: Euro
Prefix Telefònic: {{{Prefix Telefònic}}}
Us Horari: CET (UTC+1)
Domini de Internet: .ad
Membre de: ONU, OSCE, CIN, OEI, COE.


Lo Principat d'Andorra (en catala Principat d'Andorra) es un pais mediterraneu del sur d'Europa en una extensio de 468km2, situàt en els Pirineus i fronteriç per el sur en Espanya, llimitant en les comarques catalanes de Cerdenya, Alt Urgell i Pallars Sobirà, i per el nort en França, llimitant en el departament d'Ariège. La seua capital es Andorra la Vella.

Està constituit com un Estat social i democratic de Dret, del qual el seu regim politic es el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern es Albert Pintat Santolària i el idioma oficial es el catala.

Durant molt de tems pobre i aillat, ha conseguit una nota ble prosperitat desde la II Guerra Mundial a traves del turisme i especialment per la seua condicio de parais fiscal.

No te forces armaes propies i la seua defensa es responasbilitat d'Espanya i França. En cas d'emergencia i/o desastres naturals, com per eixemple les inundacions que varen ocorrir en l'any 1982, se convoca al somaten, formàt per homens majors de 18 anys i en nacionalitat andorrana.

Etimologia

El orige del mot andorra es desconegut, encara que s'han formulàt diverses teories.

  • Una teoria sugerix que Andorra podria derivar del arap al-Darra, del qual el seu significat es "bosc". Quan els sarracens varen invadir la Peninsula Iberica, els valls dels Pirineus estaven formats per grans extensions de boscs, i atres pobles, de regions tambe dominaes per els musulmans, varen rebre esta denominacio.
  • Atra teoria sugerix que deriva del terme navarro andurrial, que vol dir "terra coberta d'arbustos".
  • Per atre costat, la etimologia popular afirma que Carlomagno havia nombrat la regio en referencia al vall biblic canaanita d'Endor o Andor, a on els madianites havien segut derrotats.

Simbologia

Escut

L'escut del Principat d'Andorra, del qual el seu lema es "Virtus Unita Fortior", està formàt per quatre cases (dos per cada coprincip).

  • Quartel superior esquerra:Mitra i bacul doràt sobre camp de guls.
  • Quartel inferior esquerra: Quatre barres deguls del Regne d'Arago sobre camp d'or.
  • Quartel superior dret: Tres barres de guls del Comtat de Foix sobre camp d'or.
  • Quartel inferior dret: Vaques del Vizcomtat de Bearn.

Senyera

La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en 1866 i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra el escut d'Andorra, per a diferenciarla de les senyeres de Moldavia, Chad i Rumania.

Himne

La lletra del himne, titulat "El Gran Carlemany", la va escriure Joan Benllock i Vivó i la musica fon composta per Enric Marfany Bons. El himne s'adoptà oficialment en 1914 i s'interpretà per primera volta el 8 de setembre de 1921.

Historia

Prehistoria

Durant el periodo del mesolitic, chicotets grups d'humans s'assentaren en grutes proximes al Gran Valira, com en la Balma de la MArgineda, i atres punts del territori com Pal, La massana i Ordino, a on el 5 de juny de 2001 se trobà un sarcofac fabricàt en loses de pissarra i que contenia rests humans, brassalets i recipients de ceramica en aliments.

Degut a la fertilitat de les terres, estos grups les cultivaren i s'establiren definitvament, recivint dels pobles que pasaren per el seu territori, la cultura del bronze al beneficiarse dels metals que havien en Arinsal.

Imperi Romà

La primera referencia escrita sobre els andosins, se trobaren en la descripcio que va fer l'historiaor grec Polibio sobre el pas de Anibal per els Pirineus.

Edat Mija

En l'Edat Mija els valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgel, al ser cedits per Carlos el Calvo a Sunifredo I. En l'expansio d'este comtat cap al sur, a on havien terrenys mes fertils com Mur, Ager, Ponts, Balaguer, Guisona, Agramunt, Meià, Santa Linya, Cubellas, Camarasa, Linyola i Barbens, les zones montanyoses deixaren de tindre interes per al comte. El obisp va cedre en feudo este territori al Vizcomtat de Castellbó. Per mig de enllaços matrimonials, els seus dominis pasaren a mans del Comtat de Foix, el qual anirà adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i, d'ahi, el Reine de França).

Com conseqüencia dels conflictes entre el Comte de Foix i el Obisp d'Urgel, en 1278 se firma el primer "Pareatge", el qual fixa els llimits del poder de cada senyor, representa la fundacio del Principat d'Andorra i definix les obligacions de els andorrans en materia de diezmos i asuntes militars. Deu anys despues, com conseqüencia de la construccio d'una iglesia fortificà en San Vicente d'Enclar per part del Comte de Foix, desde a on podia vigilar les activitats del Obisp d'Urgel, se firmà el segon "Pareatge" en 1288. Este segon tratàt otorga, entre atres aspectes, el dret a nomenar per les dos parts uns notaris que ostenten la seua representacio en el Principat.

En 1610, el comte de Foix Enrique II asumix la corona francesa i, desde llavors, els caps d'Estat seran el Obisp d'Urgel i el Rei de França (en l'actualitat el President de la Republica Francesa).

Nova Reforma

En la societat andorrana anterior al sigle XVII soles existien dos grups socials en el Principat: els focs que eren families o cases andorranes existents desde fea sigles i que tenien recursos economics suficients per a pagar els impostos del Consell General, i els casalers, grup formàt per les cases mes pobres. EN la vida politica unicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (del qual el seu numero era de 179 cases front a les 699 dels casalers).

Enl'any 1866 s'inicià, per Guillem d'Areny Plandolit i Antón Maestre, un proces democratisaor en la Nova Reforma, que va concedre una participacio mes activa al poble andorrà en el govern del pais. Les principals modificacions foren:

  • Dret de vot per a tots els caps de familia.
  • Incompatibilitat entre el carrec de Conseller General i el de "Cònsol" o Conseller de Comú i duracio dels carrecs per quatre anys.
  • Renovacio dels Consellers -Generals o de Comú- cada quatre anys.
  • Llimitacio del numero de Consellers de Comú en cada parroquia.
  • Creacio del carrec de Comisionat del Poble, en la finalitat de fiscalisar o controlar a la administracio i les qüentes publiques.