Principat d'Andorra

Principat d'Andorra Principat d'Andorra
Senyera Escut Archiu:Situacio Andorra.png
Capital:	Andorra la vella
Ciutat més poblada:	Andorra la Vella
Forma de Govern:	Principat Parlamentari
President:	Albert Pintat Santolària
Llengües:	catala (oficial), castellà, frances, portugues
Ubicació:	42°30′ N 1°31′ E
Altitut:
Superfície:	468 km2
Població:	83.137 hab
Densitat:	179,2 hab/km2
Gentilici:	Andorrà/ana
Moneda:	Euro
Prefix Telefònic:	{{{Prefix Telefònic}}}
Us Horari:	CET (UTC+1)
Domini de Internet:	.ad
Membre de:	ONU, OSCE, CIN, OEI, COE.

Lo Principat d'Andorra (en catala Principat d'Andorra) es un pais mediterraneu del sur d'Europa en una extensio de 468km2, situàt en els Pirineus i fronteriç per el sur en Espanya, llimitant en les comarques catalanes de Cerdenya, Alt Urgell i Pallars Sobirà, i per el nort en França, llimitant en el departament d'Ariège. La seua capital es Andorra la Vella.

Està constituit com un Estat social i democratic de Dret, del qual el seu regim politic es el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern es Albert Pintat Santolària i el idioma oficial es el catala.

Durant molt de tems pobre i aillat, ha conseguit una nota ble prosperitat desde la II Guerra Mundial a traves del turisme i especialment per la seua condicio de parais fiscal.

No te forces armaes propies i la seua defensa es responasbilitat d'Espanya i França. En cas d'emergencia i/o desastres naturals, com per eixemple les inundacions que varen ocorrir en l'any 1982, se convoca al somaten, formàt per homens majors de 18 anys i en nacionalitat andorrana.

Etimologia

El orige del mot andorra es desconegut, encara que s'han formulàt diverses teories.

• Una teoria sugerix que Andorra podria derivar del arap al-Darra, del qual el seu significat es "bosc". Quan els sarracens varen invadir la Peninsula Iberica, els valls dels Pirineus estaven formats per grans extensions de boscs, i atres pobles, de regions tambe dominaes per els musulmans, varen rebre esta denominacio.
• Atra teoria sugerix que deriva del terme navarro andurrial, que vol dir "terra coberta d'arbustos".
• Per atre costat, la etimologia popular afirma que Carlomagno havia nombrat la regio en referencia al vall biblic canaanita d'Endor o Andor, a on els madianites havien segut derrotats.

Simbologia

Archiu:Foto escut andorra.jpg

Escut d'Andorra en la Casa de la Vall.

Escut

L'escut del Principat d'Andorra, del qual el seu lema es "Virtus Unita Fortior", està formàt per quatre cases (dos per cada coprincip).

• Quartel superior esquerra:Mitra i bacul doràt sobre camp de guls.
• Quartel inferior esquerra: Quatre barres deguls del Regne d'Arago sobre camp d'or.
• Quartel superior dret: Tres barres de guls del Comtat de Foix sobre camp d'or.
• Quartel inferior dret: Vaques del Vizcomtat de Bearn.

Senyera

La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en 1866 i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra el escut d'Andorra, per a diferenciarla de les senyeres de Moldavia, Chad i Rumania.

Himne

La lletra del himne, titulat "El Gran Carlemany", la va escriure Joan Benllock i Vivó i la musica fon composta per Enric Marfany Bons. El himne s'adoptà oficialment en 1914 i s'interpretà per primera volta el 8 de setembre de 1921.

Historia

Prehistoria

Durant el periodo del mesolitic, chicotets grups d'humans s'assentaren en grutes proximes al Gran Valira, com en la Balma de la MArgineda, i atres punts del territori com Pal, La massana i Ordino, a on el 5 de juny de 2001 se trobà un sarcofac fabricàt en loses de pissarra i que contenia rests humans, brassalets i recipients de ceramica en aliments.

Degut a la fertilitat de les terres, estos grups les cultivaren i s'establiren definitvament, recivint dels pobles que pasaren per el seu territori, la cultura del bronze al beneficiarse dels metals que havien en Arinsal.

Imperi Romà

La primera referencia escrita sobre els andosins, se trobaren en la descripcio que va fer l'historiaor grec Polibio sobre el pas de Anibal per els Pirineus.

Edat Mija

En l'Edat Mija els valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgel, al ser cedits per Carlos el Calvo a Sunifredo I. En l'expansio d'este comtat cap al sur, a on havien terrenys mes fertils com Mur, Ager, Ponts, Balaguer, Guisona, Agramunt, Meià, Santa Linya, Cubellas, Camarasa, Linyola i Barbens, les zones montanyoses deixaren de tindre interes per al comte. El obisp va cedre en feudo este territori al Vizcomtat de Castellbó. Per mig de enllaços matrimonials, els seus dominis pasaren a mans del Comtat de Foix, el qual anirà adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i, d'ahi, el Reine de França).

Com conseqüencia dels conflictes entre el Comte de Foix i el Obisp d'Urgel, en 1278 se firma el primer "Pareatge", el qual fixa els llimits del poder de cada senyor, representa la fundacio del Principat d'Andorra i definix les obligacions de els andorrans en materia de diezmos i asuntes militars. Deu anys despues, com conseqüencia de la construccio d'una iglesia fortificà en San Vicente d'Enclar per part del Comte de Foix, desde a on podia vigilar les activitats del Obisp d'Urgel, se firmà el segon "Pareatge" en 1288. Este segon tratàt otorga, entre atres aspectes, el dret a nomenar per les dos parts uns notaris que ostenten la seua representacio en el Principat.

En 1610, el comte de Foix Enrique II asumix la corona francesa i, desde llavors, els caps d'Estat seran el Obisp d'Urgel i el Rei de França (en l'actualitat el President de la Republica Francesa).

Nova Reforma

En la societat andorrana anterior al sigle XVII soles existien dos grups socials en el Principat: els focs que eren families o cases andorranes existents desde fea sigles i que tenien recursos economics suficients per a pagar els impostos del Consell General, i els casalers, grup formàt per les cases mes pobres. EN la vida politica unicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (del qual el seu numero era de 179 cases front a les 699 dels casalers).

Enl'any 1866 s'inicià, per Guillem d'Areny Plandolit i Antón Maestre, un proces democratisaor en la Nova Reforma, que va concedre una participacio mes activa al poble andorrà en el govern del pais. Les principals modificacions foren:

• Dret de vot per a tots els caps de familia.
• Incompatibilitat entre el carrec de Conseller General i el de "Cònsol" o Conseller de Comú i duracio dels carrecs per quatre anys.
• Renovacio dels Consellers -Generals o de Comú- cada quatre anys.
• Llimitacio del numero de Consellers de Comú en cada parroquia.
• Creacio del carrec de Comisionat del Poble, en la finalitat de fiscalisar o controlar a la administracio i les qüentes publiques.

Sigle XX

Andorra, com s'ha vist anteriorment, ha conservàt la seua independencia hasda l'actualitat (excepte un periodo d'anexio directa a França per Napoleon entre 1812 i 1814). L'unic periodo historic en el qual lo Principat d'Andorra no va dependre de cap atre estat foren uns pocs dies en 1934, en els quals el Baró de Orange, un ciutada rus que es dia Boris de Skossyreff, s'autoproclamà i coronà rei d'Andorra i, en apenes nou dies, proclamà una constitucio, un bolleti oficial i varis decrets, ademes de declararli la guerra al Coprincip episcopal, el Obisp d'Urgel. Ante el reinàt de Boris I, el 8 de juliol França comunicà oficialment que no intervindria en Andorra. El Obisp d'Urgel no tardà en actuar per la força el dia 21 de eixe mateix mes, demanant ajuda a quatre guardies civils i un sargent en bas e el quartel de la Seo d'Urgel, que acompanyaren al supost monarca hasda la frontera hispano-andorrana. Els seus <<subdits i partidaris>> no feren res per impediro. veguentli marchar cap a Seo d'Urgel detingut i esposàt. Al mati següent fon traslladàt a Barcelona i possàt a disposicio del juge Bellón.

El Principat, encara aixina, tambe ha patit ocupacions de forces armaes extrangeres.En la primera d'elles, desde el 8 de agost hasda el 9 d'octubre de 1933, un destacament de gendarmes franceses ocupà Andorra degut als altercats produits per a conseguir el sufragi universal i la lluita, mes o manco encoberta, entre el Consell General i els Coprincips. Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella hasda el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En 1936, en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament per el coronel René Baulard hasda 1940, any en que França es rendix al eixercit alemà. Finalment, en 1955, degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap a Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes per a evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Coprincip episcopal tambe envià un destacament de guardies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, hasda 1945.

La Guerra Civil Espanyola i la consiguient victoria del bant franquiste, ademes de el estallit de la II Guerra mundial i la invasio de França per part dels alemans de Hitler, deixà al pais en una dificil tesitura, encara que Andorra fon amparà per el Govern de Vichy dirigit per el Mariscal Petain. Quan este fon depost per els nazis, Andorra tingue que simpatisar cadenes de evasio destinats a pasar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap a Espanya. Destacar que com conseqüencia de la I Guerra Mundial, Andorra va estar en guerra en Alemanya hasda 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en 1939 per el qual el eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del Tratat de Versalles, mediant el qual cesaven les hostilitats entre els paisos beligerants en la Gran Guerra.

El 14 de giner de 1982 entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. La ultima data historica es el 14 de març de 1993, quan s'aprobà en referendum la segona Cosntitucio escrita de sa historia, que desarticulà les ultimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com unic soberà del Estat.

Govern i Politica

Archiu:Parlament andorra.jpg

Parlament andorrà.

Andorra es un coprincipat parlamentari i aprobà la seua Constitucio el 14 de març de 1993. La comandancia del Estat recau en la figura del coprincip episcopal, el Obisp de la Seo d'Urgell, i del coprincip frances, el President de la Republica Francesa com hereder dels drets del Comte de Foix. Els actuals caps d'Estat son Nicolas Sarkozy, president de la Republica Francesa, representàt per Philippe Massoni, i el obisp d'Urgel Joan Enric Vives i Sicilia, representàt per Nemesi Marques i Oste. El cap de govern actual es Albert Pintat Santolària.

El Principat està representàt internacionalment en varies organisacions, ademes de tindre un corp diplomatic en paisos del exterior.

Poder eixecutiu

El organ eixecutiu actualment està compost per el Cap de Govern, triàt per el Consell General, i once ministres.

Poder llegislatiu

El Consell General es el organ llegislatiu i se trata d'un parlament unicameral de representacio mixta i paritaria d ela poblacio nacional i de les set parroquies, compost per 28 membres triats cada quatre anys. La sèu del parlament es la Casa de la Vall, encara que està prevista que per al 2010 s'inaugure una nova sèu.

Els partits representats en el Consell General de les Valls, segon els resultats de les eleccions del 24 d'abril de 2005 son:

• Partido Liberal, en 14 escanys.
• Partido Socioaldemócrata, en 11 escanys.
• Centro Demócrata Andorrano, en coalicio en el Partido Siglo XXI, en 2 escanys.
• Renovación Democrática, en 1 escany.
• El partido de Los Verdes de Andorra, va rebre soles el 3,5% dels vots, per el que no li ha segut asignàt cap escany.

Poder judicial

El sistema judicial està compost per la Batllia d'Andorra que juja, en primera instancia, els delictes menors i contravencions penals aixina com els litigis civils i administratius, el Tribunal de Corts que dirime, en primera instancia, sobre els delictes majors i, en apelacio, els recursos contra les sentencies dictaes per el Tribunal de Batlles, el Tribunal Superior de Justicia d'Andorra compost per un president i huit magistrats designats per el Consell Superior de la Justicia en competicions sobre asuntes civils, administratius i penals, el Consell Superior de la Justicia com organ de representacio, govern i adminisgtracio del poder judicial i que vela per l'independencia i bon funcionament de la justicia i el Tribunal Constitucional d'Andorra que es el encarregat de interpretar la Constitucio Andorrana, aixina com triar sobre l'adecuacio de les restants lleis ad esta, i es compon de quatre magistrats.

Administracio publica

Els comuns son organs de representacio i administracio civil de les parroquies, equivalents als ajuntaments.

Organisacio Territorial

Parroquies

Archiu:Parroquies andorra.png

Parroquies d'Andorra.

Andorra es dividix territorialment en set parroquies, primer i unic nivell politic-administratiu del pais. Encara aixina, hi han subdivions territorials: les parroquies d'Ordino, La Massana i Sant Julià de Lòria es dividixen en quarts i la parroquia de canillo en veïnats. Les parroquies prenen el nom de sa capital.

Les parroquies tenen una funcio civil i, al mateix temps, eclesiastica. Com jurisdiccio civil, estan gobernaes per els comuns, organs de representacio i administracio de les parroquies. Son corporacions publiques en personalitat juridica i potestat normativa local. Els comuns s'encarreguen d'aprobar i eixecutar el presupost comunal, i gestionen els bens de propietat comunal. Els seus membres se trien cada quatre anys per sufragi universsal i incluixen un consul major, un consul menor i entre 8 i 14 consellers comunals. El sistema administratiu d'Andorra permet que els comuns poguen presentar proyectes de la llei al Consell General d'Andorra.

L'orde protocolari es:

• Canillo. Parroquia mes extesa del pais.
• Encamp. Parroqua en el cor del pais.
• Ordino. Parroquia mes al nort del pais.
• La Massana.
• Andorra la Vella. Parroquia mes poblà, de la qual la seua ciutat principal es la capital del pais.
• Sant Julià de Lòria. Parroquia mes al sur del pais (frontera espanyola, A.C.A).
• Escaldes-Engordany. Parroquia mes recent (formà en 1978).

Geografia

Archiu:Mapa Andorra.png

Mapa d'Andorra.

Archiu:Vista satelit andorra.png

Vista satelital d'Andorra.

Lasuperficia d'Andorra, enclobà en la Peninsula Iberica, es de 468 km2, sent un pais montanyos, en 65 pics de mes de 2.500 m d'altitut. La montanya mes alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels Pirineus, enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una regio d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per on fluixen numerosos cursos d'aigua que s'unixen per a formar els diferents rius principals. Hi han grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterraneu d'alta montanya del que goja el pais.

Clima

Andorra conta en un clima mediterraneu d'alta montanya, en el que les temperatures en hivern son fredes i en estiu, suaus. Se produixen variacions en el clima depenent de l'altitut i la orientacio. El Principat te un percentage elevàt de dies solejats i el clima es sec.

La mija de les minimes anuals es de -2ºC i la de les maximes es de 24ºC. Al atardecer es quan hi han mes precipitacions excepte en hivern que son, sobre tot, de neu.

Relleu

Este chicotet paisse caracterisa per els seus caps de materials paleozoics, que s'eleven per damunt dels 2.600 m i culminen a 2.942 m prop del Pla de l'Estany en la frontera hispano-francesa. L'activitat humana es centra en el vall transversal norest-suroest, que a partir del Puerto de Envalira (2.407 m) descen hasda els 840 m, quan el riu Valira entra en Espanya.

Vegetacio

Els boscs ocupen 2/5 del territori, segon tres pisos altitudinals; hasda els 1.200 m, carrasques i roures, hasda els 1.600-1.700 m predomina el pi silvestre i hasda els 2.200-2.300 m abunda el pi negre, sustituit en els caps per els prats alpins.

Hidrografia

Existixen tres rius principals en este pais, que fan una forma de Y. El Valira de Orient naix en la part mes oriental del pais, te un recorregut de 23 km i pasa per les ciutats de Canillo i Encamp, confluient en el riu Valira del Nort, el qual naix en els llacs de Tristaina, te un reocorregut de 14 km i pasa per la ciutat d'Ordina i La Massana per a finalment, en la ciutat d'Escaldes-Engordany, confluir abdos rius i formar el riu princpal, el Gran Valira, en un recorregut de 11,6 km i un caudal anual mig de 13 m3 cubics per segon. Este ultim, es un descens cap al sur, acaba desembocant en el riu Segle que, al mateix temps, desemboca en el Ebre.

Andorra te mes de 60 llacs. Els mes representatius son el llac de Juclar, del qual la seua superficie es la mes extesa de tots els llacs del Principat en 21 hectarees i que, durant l'epoca estival i per la conseqüent falta d'auia, pot avitarse com tres llacs diferents, encara que en realitat es el mateix, el llac de l'Illa en 13 hectarees, el estany d'Engolasters en 7 hectarees i els tres llacs de Tristaina.

Economia

Archiu:Edifici mes alt andorra.jpg

Edifici mes alt d'Andorra.

El turisme proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i es el soste principal de la economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atraigudes per la seua condicio de parais fiscal, les seues estacions d'esqui i el diferencial de preus en el comerç respecte dels paisos veins, encara que este ultim s'ha erosionàt recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat mes amplia de bens i tarifes mes baixes. En lo any 2005, el pais va recivir a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% vinien d'atres paisos.

El sector financier tambe contribuix sustancialment a la economia. La produccio agricola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantantse tabac en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera es la criança de vaques. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingresos provenen tambe de la venta de sagells postals.

Andorra no es un membre de ple dret en la Unio Europea, pero goja d'una relacio especial i es tratàt com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'impostos) i com no membre d ela UE per als productes agricoles.

Els gravamens estan dividits en:

• Dret aduaner:
  • Tasa sobre el consum. Aplicàt sobre els productes agricoles importats.
  • Drets d'importacio. Aplicàt sobre els productes industrials importats.

• Dret fiscal nacional:
  • Impost de Mercancies Indirecte (IMI). Impost que grava la produccio e importacio de productes procedents de la Unio Europea.
  • Impost sobre la prestacio de servicis bancaris i financiers.
  • Impost indirecte sobre la presentacio de servicis empresarials i profesionals (ISI).
  • Impost indirecte sobre la produccio interna (IPI).
  • Impost sobre les activitats comercials (IAC).
  • Impost sobre les transmisions patrimonials inmobiliaries.
  • Tasa en rao del servici de fe publica notarial.

• Canons:
  • Sobre el consum d'electricitat i telefono.
  • Tasa sobre la tenencia de vehiculs.
  • Tasa de la Oficina de Marques.
  • Tases judicials
  • Tasa sobre el joc del bingo.

• Tases i tributs comunals:
  • Impost sobre la radicacio d'activitats comercials, empresarials i profesionals.
  • Impost sobre la propietat inmobiliaria edificà.
  • Impost de resistencia (foc i lloc).

Mercàt Laboral

Tradicionalment Andorra fon un pais agricola i ganader encara que, desde la decada dels 50, el sector primari ha anat perguent importancia. En el sector secundari predominen les industries de transformacio e industries primaries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB de Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporcio de la poblacio activa.

Moneda

Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, desde el 1 de giner de 2002 s'utilisa el euro com moneda de facte. Anterorment a l'entrà d'una moneda unica europea, els presupostos estatals s'elaboraben en pesetes, encara que comercialment tambe s'usava el franco frances. Excepcionalment s'ha emitit una moneda propia sinse valor llegal, el diner. A diferencai d'atres menuts estats europeus que usen el euro, Andorra no emitix els seus propis euros. En octubre de 2004, les negociacions entre Andorra i la UE s'iniciaren sobre un acort que, probablement, li permeta emitir les seues propies monedes.

Demografia

Poblacio

La poblacio estimà d'Andorra en 2007 era de 83.137 habitants, dels quals 39.441, es a dir el 36,6%, tenien la nacionalitat andorrana; 27.476 la nacionalitat espanyola, 5.200 la nacionalitat francesa, 13.519 la portuguesa i 6.501 atra. En 1998, ultima data de la que se te informacio, de tots els habitants en nacionalitat andorrana, soles el 53,1% havien naixcut en Andorra. El numero total de ciutadans andorrans ha creixcut significativament en els ultims deu anys: en 1998, soles representaven el 24,5% de la poblacio total. En l'actualitat, ya son majoria relativa. Per el contrari, el numero absolut de ciutadans espanyols en 2007 era llaugerament menor que el numero de 1998, pero el seu percentage en respecte de la poblacio total ha disminuit significativament del 48,4% al 32,8%, i hui constituixen la primera minoria del pais.

En quant a les parroquies, la mes poblà es Andorra la Vella,en una poblacio estimà de 24.574 habitants en 2007. La parroquia manco poblà era Ordino, en soles 3.685 habitants. La poblacio de Canillo tenia 5.442 habitants, la de Encamp 14.029, la de La Massana 9.357, la de Sant Julià de Lòria 9.595, i la de Escaldes.Engordany 16.475, la segon parroquia mes poblà del pais. Canillo es la parroquia de mes rapit creiximent demografic.

La tasa de creiximent andorrana es mes alta que les tases de la majoria dels estats europeus, en 2008 s'estimava en el 1,9% anual. Esta tasa de creiximent demografic es deguda a una tasa de natalitat estimà en 2008 de 10,59 per cada 1.000 habitants, una tasa de mortalitat de 5,59 per cada 1.000 habitants, i una altisima tasa neta de migracio de 14 migrants per cada 1000 habitants. La tasa de creiximent anual habia aplegàt a un maxim historic de 7,7% anual en 2003, seguida del 6,3% en 2004. La esperança de vida dels andorrans es la segona mes alta del mon, estimà en 82,7 anys (80,4 per als homens i 85,1 per a les dones). La tasa de fertitilitat es de 1,32 fills per dona. En quant a la piramide d'edats, el 15,5% dels andorrans en 2008 tenien menos de 14 anys, el 72,5% entre 15 i 64 anys, i el 12% tenien 65 o mes anys. La mija d'edat dels residents andorrans es de 38,9 anys.

Degut a una politica voluntaria de caracter restrictiu per a adquirir lanacionalitat, la poblacio de nacionalitt andorrana constituix una minoria, sent soles el 36,6% del total. El grup mes gran d'extrangers es el dels espanyols (33,0%), i en portuguesos (16,3%) i francesos (6,3%) com els atres grups principals. El restant 7,8% pertany a atres nacionalitats. Els ciutadans que no disponen de la nacionalitat andorrana son majoritaris pero no tenen dret a vot, i tampoc poden ser presidents ni poseir mes del 33% del capital social d'una empresa privà.

Llengües

La llengua propia, nacional i oficial d'Andorra es el catala. La realitat llingüistica d'Andorra es el resultat de la gran transformacio demografica que ha vivit el pais desde la segon mitat del sigle XX: en 1940 les persones extrangeres residents en el pais representen soles el 17%; en 1989 representaven el 75,7/ -maxim historic- i en 2007 son alrededor del 65%. Degut a este fenomen, a pesar de que el catala es la llengua oficial, el espanyol i el frances son llengües d'us significativament.