Diferència entre les revisions de "Pròsper de Bofarull i Mascaró"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Pròsper de Bofarull '''Pròsper de Bofarull i Mascaró''' (Reus,1777, † Barcelona,1859) fon un juriste i...») |
m |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''Pròsper de Bofarull i Mascaró''' ([[Reus]],[[1777]], † [[Barcelona]],[[1859]]) fon un juriste i croniste [[Espanya|espanyol]], tio d' [[Antonio de Bofarull y Brocà|Antonio de Bofarull]]. | '''Pròsper de Bofarull i Mascaró''' ([[Reus]],[[1777]], † [[Barcelona]],[[1859]]) fon un juriste i croniste [[Espanya|espanyol]], tio d' [[Antonio de Bofarull y Brocà|Antonio de Bofarull]]. | ||
| − | Estudià en les universitats de [[Cervera (Lleida)|Cervera]] i [[Osca]]. En [[1799]] anà a [[Madrit]] a obtindre el títul d'advocat dels Reals Consells i en [[1802]] fon nomenat juriste de la Cancelleria de [[Valladolit]]. Durant l'[[invasió napoleònica]] s'establí en [[Cadis]], pero una volta terminada la guerra, gràcies a les seues relacions en Madrit, fon nomenat archiver director de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó|Archiu General de la Corona d'Aragó]] entre [[1814]]-[[1840]] i [[1844]]-[[1849]]. | + | Estudià en les universitats de [[Cervera (Lleida)|Cervera]] i [[Osca]]. En l'any [[1799]] anà a [[Madrit]] a obtindre el títul d'advocat dels Reals Consells i en l'any [[1802]] fon nomenat juriste de la Cancelleria de [[Valladolit]]. Durant l'[[invasió napoleònica]] s'establí en [[Cadis]], pero una volta terminada la guerra, gràcies a les seues relacions en Madrit, fon nomenat archiver director de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó|Archiu General de la Corona d'Aragó]] entre [[1814]]-[[1840]] i [[1844]]-[[1849]]. |
| − | En [[1823]] fon president de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], i mantingué correspondència en [[Prosper Mérimée]] i [[Salvador de Brocà | + | En l'any [[1823]] fon president de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], i mantingué correspondència en [[Prosper Mérimée]] i [[Salvador de Brocà i de Bofarull]]. Notablement influenciat pel romanticisme migevaliste i nacionaliste imperant en aquella época, publicà en [[1836]] ''"Los Condes de Barcelona Vindicados"'' i ''"Cronología y Genealogía de los Reyes de España Considerados Como Soberanos Independientes de Su Marca"'', que en el temps s'han demostrat incomplets, tendenciosos i erròneus. |
D'igual forma, en [[1856]] feu una interpretació parcial i pro-catalana del [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]], que ha servit de referent i condicionant de totes les interpretacions soci-culturals dels autors pancatalanistes posteriors, des de [[Teodor Llorente]] o [[Miquel Duràn i Tortajada|Duràn i Tortajada]] a [[Joan Fuster]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]. | D'igual forma, en [[1856]] feu una interpretació parcial i pro-catalana del [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]], que ha servit de referent i condicionant de totes les interpretacions soci-culturals dels autors pancatalanistes posteriors, des de [[Teodor Llorente]] o [[Miquel Duràn i Tortajada|Duràn i Tortajada]] a [[Joan Fuster]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]. | ||
Revisió de 19:01 25 set 2017
Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus,1777, † Barcelona,1859) fon un juriste i croniste espanyol, tio d' Antonio de Bofarull.
Estudià en les universitats de Cervera i Osca. En l'any 1799 anà a Madrit a obtindre el títul d'advocat dels Reals Consells i en l'any 1802 fon nomenat juriste de la Cancelleria de Valladolit. Durant l'invasió napoleònica s'establí en Cadis, pero una volta terminada la guerra, gràcies a les seues relacions en Madrit, fon nomenat archiver director de l'Archiu General de la Corona d'Aragó entre 1814-1840 i 1844-1849.
En l'any 1823 fon president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i mantingué correspondència en Prosper Mérimée i Salvador de Brocà i de Bofarull. Notablement influenciat pel romanticisme migevaliste i nacionaliste imperant en aquella época, publicà en 1836 "Los Condes de Barcelona Vindicados" i "Cronología y Genealogía de los Reyes de España Considerados Como Soberanos Independientes de Su Marca", que en el temps s'han demostrat incomplets, tendenciosos i erròneus.
D'igual forma, en 1856 feu una interpretació parcial i pro-catalana del Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia, que ha servit de referent i condicionant de totes les interpretacions soci-culturals dels autors pancatalanistes posteriors, des de Teodor Llorente o Duràn i Tortajada a Joan Fuster i Sanchis Guarner.
Bibliografia
- CABANES PECOURT, Mª DESAMPARATS/FERRER NAVARRO, RAMÓN. "Libre del Repartiment del Regne de Valéncia", Ed. Anúbar, Saragossa, 1979, ISBN 84-7013-125-7