Diferència entre les revisions de "Poloni"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:polon2.jpg|thumb|200px|right|<center>Poloni</center>]]
+
[[File:Electron shell 084 polonium2.png|thumb|250px|Poloni]]
El '''poloni''' és un element químic, poc freqüent, metal,  radioactiu. És troba en minerals d'[[urani]] de gran radiotoxicitat. Es de molt perillosa utilisació inclús en micrograms per l'alta toxicitat i radioactivitat.
 
  
Va ser el primer element descobert pel matrimoni [[Madame Curie|Curie]] mentres  investigaven les causes de la radioactivitat de la [[pechblenda]].  
+
El '''poloni''' és un element químic, poc freqüent, metal,  radioactiu. És troba en minerals d'[[urani]] de gran radiotoxicitat. És de molt perillosa utilisació inclús en micrograms per l'alta toxicitat i radioactivitat.
  
 +
Va ser el primer element descobert pel matrimoni [[Marie Curie|Curie]] mentres  investigaven les causes de la radioactivitat de la [[pechblenda]].
 +
 +
Es tracta d'un rar metal altament radiactiu, químicament similar al [[teluri]] i al [[bismut]], present en minerals d'[[urani]].
 +
 +
El seu símbol és Po i el seu número atòmic és 84.
 +
 +
== Aplicacions ==
 
És utilisat en l'indústria aeronàutica i fotogràfica.  
 
És utilisat en l'indústria aeronàutica i fotogràfica.  
  
El seu símbol és Po i el seu número atòmic és 84.  
+
Mesclat o aleat en [[berili]], el poloni pot ser una font de neutrons, i va ser utilisat com a tal en la bomba atòmica llançada en [[Nagasaki]], per a produir en el breu lapsus de l'implosió (produïda per l'explosiu convencional TNT) un número suficient de neutrons per a desencadenar la reacció en cadena del plutoni, i la consegüent explosió atòmica.
 +
 
 +
S'utilisa també en dispositius destinats a l'eliminació de càrrega estàtica, en raspalls especials per a eliminar la pols acumulada en películes fotogràfiques i també en fonts de calor per a satèlits artificials o sondes espacials.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Carvalho, F.; Fernandes, S.; Fesenko, S.; Holm, E.; Howard, B.; Martin, P.; Phaneuf, P.; Porcelli, D.; Pröhl, G.; Twining, J. (2017). «The Environmental Behavior of Polonium». En Agencia Internacional de Energía Atómica, ed. Technical Reports Series - International Atomic Energy Agency. Technical serie de informes 484 (Viena). p. 1. ISBN 978-92-0-112116-5. ISSN 0074-1914
 +
*  Kelley TF (1965). «Polonium 210 content of mainstream cigarette smoke». Science 149 (3683): 537. Bibcode:1965Sci...149..537K. doi:10.1126/science.149.3683.537
 +
* Radford EP Jr, Hunt VR (1964). «Polonium 210: a volatile radioelement in cigarettes». Science 143 (3603): 247-9. Bibcode:1964Sci...143..247R. PMID 14078362. doi:10.1126/science.143.3603.247
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Adloff, J. P.; MacCordick, H. J. (1995). «The Dawn of Radiochemistry». Radiochimica Acta. 70/71: 13-22. S2CID 99790464. doi:10.1524/ract.1995.7071.special-issue.13., reprinted in Adloff, J. P. (1996). One hundred years after the discovery of radioactivity. p. 17. ISBN 978-3-486-64252-0
 +
* Atterling, H.; Forsling, W. (1959). «Isótopos ligeros de polonio de los bombardeos de platino con iones de carbono». Arkiv för Fysik 15 (1): 81-88. OSTI 4238755PMID 8056596. doi:10.1097/00004032-199409000-00010
 +
* Schulz, Wallace W.; Schiefelbein, Gary F.; Bruns, Lester E. (1969). «Extracción piroquímica de polonio a partir de metal de bismuto irradiado». Ing. Ind. Chem. Proceso Des. Dev. 8 (4): 508-515. doi:10.1021/i260032a013
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* {{DGLV|Poloni}}
+
{{Commonscat|Polonium}}
 +
 
 +
{{DGLV|Poloni}}
  
 
[[Categoria:Minerals]]
 
[[Categoria:Minerals]]
 
[[Categoria:Metals]]
 
[[Categoria:Metals]]
 
[[Categoria:Indústria]]
 
[[Categoria:Indústria]]

Última revisió del 18:45 20 ago 2023

Poloni

El poloni és un element químic, poc freqüent, metal, radioactiu. És troba en minerals d'urani de gran radiotoxicitat. És de molt perillosa utilisació inclús en micrograms per l'alta toxicitat i radioactivitat.

Va ser el primer element descobert pel matrimoni Curie mentres investigaven les causes de la radioactivitat de la pechblenda.

Es tracta d'un rar metal altament radiactiu, químicament similar al teluri i al bismut, present en minerals d'urani.

El seu símbol és Po i el seu número atòmic és 84.

Aplicacions[editar | editar còdic]

És utilisat en l'indústria aeronàutica i fotogràfica.

Mesclat o aleat en berili, el poloni pot ser una font de neutrons, i va ser utilisat com a tal en la bomba atòmica llançada en Nagasaki, per a produir en el breu lapsus de l'implosió (produïda per l'explosiu convencional TNT) un número suficient de neutrons per a desencadenar la reacció en cadena del plutoni, i la consegüent explosió atòmica.

S'utilisa també en dispositius destinats a l'eliminació de càrrega estàtica, en raspalls especials per a eliminar la pols acumulada en películes fotogràfiques i també en fonts de calor per a satèlits artificials o sondes espacials.

Referències[editar | editar còdic]

  • Carvalho, F.; Fernandes, S.; Fesenko, S.; Holm, E.; Howard, B.; Martin, P.; Phaneuf, P.; Porcelli, D.; Pröhl, G.; Twining, J. (2017). «The Environmental Behavior of Polonium». En Agencia Internacional de Energía Atómica, ed. Technical Reports Series - International Atomic Energy Agency. Technical serie de informes 484 (Viena). p. 1. ISBN 978-92-0-112116-5. ISSN 0074-1914
  • Kelley TF (1965). «Polonium 210 content of mainstream cigarette smoke». Science 149 (3683): 537. Bibcode:1965Sci...149..537K. doi:10.1126/science.149.3683.537
  • Radford EP Jr, Hunt VR (1964). «Polonium 210: a volatile radioelement in cigarettes». Science 143 (3603): 247-9. Bibcode:1964Sci...143..247R. PMID 14078362. doi:10.1126/science.143.3603.247

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Adloff, J. P.; MacCordick, H. J. (1995). «The Dawn of Radiochemistry». Radiochimica Acta. 70/71: 13-22. S2CID 99790464. doi:10.1524/ract.1995.7071.special-issue.13., reprinted in Adloff, J. P. (1996). One hundred years after the discovery of radioactivity. p. 17. ISBN 978-3-486-64252-0
  • Atterling, H.; Forsling, W. (1959). «Isótopos ligeros de polonio de los bombardeos de platino con iones de carbono». Arkiv för Fysik 15 (1): 81-88. OSTI 4238755PMID 8056596. doi:10.1097/00004032-199409000-00010
  • Schulz, Wallace W.; Schiefelbein, Gary F.; Bruns, Lester E. (1969). «Extracción piroquímica de polonio a partir de metal de bismuto irradiado». Ing. Ind. Chem. Proceso Des. Dev. 8 (4): 508-515. doi:10.1021/i260032a013

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons