Diferència entre les revisions de "Polinyà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Llínea 67: Llínea 67:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Polinyà (Ribera Baixa)}}
+
{{commonscat|Polinyà de Xúquer}}
*[http://www.polinya.es Ajuntament de Polinyà]
+
*[http://www.polinyadexuquer.es Ajuntament de Polinyà]
 
* [https://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
 
* [https://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
  

Revisió de 11:16 19 jul 2022

Escut de Polinyà

Polinyà, també conegut com a Polinyà de Xuquer, és un municipi valencià que es troba en la comarca de la Ribera Baixa.

Geografia

Situat en la planura aluvial formada pel riu Xúquer, el seu terme és eminentment pla. La pràctica totalitat del seu territori està dedicat a l'agricultura de regadiu.

Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat a través de la N-332 per enllaçar en la CV-505.

Història

En el terme municipal de Benicull (Antic terme de Polinyà) han aparegut vestigis d'época neolítica (Sima de la Pedrera), época romana (Altet de Cocasanta i partida de Gual), i restes d'alqueries migevals. Pero la seua història com tal està unida a l'existència de la Baronia de Corbera, ya que era un dels quatre pobles que la conformaven fins a la seua desmembració el 23 de setembre de l'any 1836, moment en que escomença l'història de Polinyà com municipi independent. El document més antic conegut, fins ara, du data del 7 d'abril de l'any 1254: és una escritura de donació de terres que fa Bernardo de Vilar, canonge de la catedral de Valéncia, a Raymundo Dolivella. La propietat és una mesquita en un hort.

Demografia

Polinyà conta en una població de 1.169 habitants, segons el cens del INE de l'any 2021.

La segregació de la localitat de Benicull en l'any 2003 ha incidit en el descens demogràfic produït a partir d'eixe any.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2008 2011 2018
3.104 3.089 3.127 3.048 3.031 3.031 3.016 2.231 2.244 2.479 2.504 2.459

Economia

L'economia de la localitat està centrada en la taronja i un chicotet sector de la fusta. Una chicoteta part de la població treballa en l'indústria de la comarca i en el sector servicis. Encara en l'existència d'una certa diversitat econòmica, realment mínima, l'economia depén de l'evolució del mercat de la taronja. Les poques industries localisades en el terme tenen, la majoria, un orige familiar i artesanal.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 n/d n/d
1983 - 1987 n/d n/d
1987 - 1991 n/d n/d
1991 - 1995 n/d n/d
1995 - 1999 n/d n/d
1999 - 2003 n/d n/d
2003 - 2007 n/d n/d
2007 - 2011 n/d n/d
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Monuments

Campanar de la parròquia Sagrat Sopar del Senyor
  • Ermita de San Sebastià. Del sigle XV. Reconstruïda fa poc.
  • La Casota. Antiga casa de camp que ha quedat dins la població. Actualment és el local de l'Associació Musical Polinyanense.
  • Molí de Monsalvà. Antic molí de la baronia de Corbera, en funcionament fins als anys 60 del sigle passat.

Gastronomia

Té l'arròs com element culinari primordial en totes les seus variacions, conserva dolços tradicionals pareguts als d'atres localitats de la comarca. Destaquen l'arròs al forn o en caldo, l'arròs en panses, cigrons i tallades de moniato: una combinació de dolç i salat al mateix plat sense recórrer a la cuina oriental. La paella, en tota la seua riquea i variació, és el plat festiu per excelència per les possibilitats que oferix. Un dels plats més característics és la "fenollà": ou, bacallar i fenoll, bledes o espinacs; se solia menjar en Semana Santa.

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Ribera Baixa
Albalat de la Ribera    Almussafes    Benicull    Corbera    Cullera    Favara    Fortaleny    Llaurí    Polinyà    Riola    Sollana    Sueca