Pipreola lubomirskii
El fruter pechinegro[1] (en Colòmbia i Equador) (Pipreola lubomirskii), també denominat fruter de pit negre (en Perú) o granicera de pit negre,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Cotingidae pertanyent al gènero Pipreola. És nativa dels Vages del noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx des del sur de Colòmbia (capçalera del entanque del Magdalena i pendent oriental dels Vages) i en la pendent oriental en Equador i Perú (cap al sur fins al nort de Cajamarca, incloent la pendent occidental en el entanque de Zaña).[3]
Esta espècie és considerada poc comuna en la seua hàbitat natural, l'estrat mig de selves humides tropicals i subtropicales de montanya entre els 1500 i 2300 m d'altitut.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix en promig 17 cm de llongitut. Pico roig a anaranjado. El macho presenta el cap, gola i part superior del pit, negres; esquena verda; pit i pancha grocs. La femella té el cap, l'esquena, la gola i la part superior del pit, verts i la part inferior de la pancha en ralles grogues i verdes. És frugívoro.[5]
Vocalisació
[editar | editar còdic]La vora és fina i de timbre alt, per eixemple un «psiiiiiiít» prolongat i ascendent, fàcil de ser passat per alt.[4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie P. lubomirskii va ser descrita per primera volta pel ornitólogo polac Władysław Taczanowski en 1879 baix el mateix nom científic; la localitat tipo és: «Quebrada de Sance, 1770 m, Tambillo, Perú».[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Pipreola» és un diminutivo del gènero Pipra, demostrant alguna afinitat entre els mateixos; i el nom de l'espècie «lubomirskii», commemora al príncip polac malacólogo, botànic, colector i patrocinador d'expedicions científiques, príncip Władysław Lubomirski (1824–1882).[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]És parent pròxima en Pipreola jucunda, P. aureopectus i P. pulchra; totes tractades algunes voltes com conespecíficas, pero diferixen prou en el plomall i no hi ha indicacions de intergradación entre elles. És monotípica.[3]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 29 de febrer de 2016. P. 491.
- ↑ Fruter Pechinegro Pipreola lubomirskii Taczanowski, 1879 en Avibase. Consultada el 29 de febrer de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pipreola lubomirskii en Birds of the World.
- ↑ 4,0 4,1 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Pipreola lubomirskii, p. 505, làmina 68(4)»
- ↑ Hilty, S.L. A guide to the birds of Colòmbia: 443. Princeton University Press.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Pipreola , p. 308; lubomirskii, p. 231»