Diferència entre les revisions de "Pere Pasqual"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 2: Llínea 2:
  
 
==Vida del sant segons la tradició==
 
==Vida del sant segons la tradició==
Sant Pere Pasqual, segons la tradició, va nàixer en [[Valéncia]] cap al [[1227]].Iniciat en els estudis eclesiàstics, els va continuar en [[Paris]] a on va ser ordenat sacerdot en [[1249]]. Allí, hauria ser condiscípul de [[Sant Tomàs d'Aquino]]. Tornat a [[Espanya]], va ingressar en l'orde de la [[mercedaris|Mercé]] i es va dedicar a la redenció de captius. Fon nomenat bisbe de [[Jaén]] en [[1296]]. Mentrimentres realisava una visita pastoral a la diòcesis va ser capturat pels musulmans i portat en captivitat, durant la qual va escriure diverses obres per a ensenyança dels cristians i defensa de la fe dels captius. Va morir decapitat en [[Granada (Andalusia)]] el [[6 de giner]] de l'any [[1300]].  
+
'''Sant Pere Pasqual''', segons la tradició, va nàixer en [[Valéncia]] cap al [[1227]].Iniciat en els estudis eclesiàstics, els va continuar en [[Paris]] a on va ser ordenat sacerdot en [[1249]]. Allí, hauria ser condiscípul de [[Sant Tomàs d'Aquino]]. Tornat a [[Espanya]], va ingressar en l'orde de la [[mercedaris|Mercé]] i es va dedicar a la redenció de captius. Fon nomenat bisbe de [[Jaén]] en [[1296]]. Mentrimentres realisava una visita pastoral a la diòcesis va ser capturat pels musulmans i portat en captivitat, durant la qual va escriure diverses obres per a ensenyança dels cristians i defensa de la fe dels captius. Va morir decapitat en [[Granada (Andalusia)]] el [[6 de giner]] de l'any [[1300]].  
  
 
És el patró dels estudiants [[mercedaris]].
 
És el patró dels estudiants [[mercedaris]].
Llínea 12: Llínea 12:
 
==Controvèrsia==
 
==Controvèrsia==
  
Fonts catalanistes han desenrollat tota una série d'arguments carents de rigor científic i emmarcats en l'estratègia pancatalanista d'afirmar que Valéncia fon repoblada per catalans i que abans no existia població autòctona significativa. Estes argumentacions estan àmpliament desllegitimades pels investigacions d'autors com [[Cabanes]], [[Huici]] o [[Mourelle de Lema]].   
+
Fonts catalanistes han desenrollat tota una série d'arguments carents de rigor científic i emmarcats en l'estratègia pancatalanista d'afirmar que [[Valéncia]] fon repoblada per catalans i que abans no existia població autòctona significativa. Estes argumentacions estan àmpliament desllegitimades pels investigacions d'autors com [[Cabanes]], [[Huici]] o [[Mourelle de Lema]].   
  
 
{{Traduït de|ca|Pere Pasqual}}
 
{{Traduït de|ca|Pere Pasqual}}

Revisió de 14:17 15 feb 2010

Sant Pere Pasqual és un sant mercedari, canonisat el 1670. Hui dia, algunes fonts posen en dubte la seua historicitat, ya que la tradició ha barrejat en la seua figura elements d'almenys tres persones diferents: un mercedari nomenat Pere Pasqual, un màrtir Bisbe de Jaén i un hipotètic Pere de Valéncia que hauria fundat un convent en Toledo.

Vida del sant segons la tradició

Sant Pere Pasqual, segons la tradició, va nàixer en Valéncia cap al 1227.Iniciat en els estudis eclesiàstics, els va continuar en Paris a on va ser ordenat sacerdot en 1249. Allí, hauria ser condiscípul de Sant Tomàs d'Aquino. Tornat a Espanya, va ingressar en l'orde de la Mercé i es va dedicar a la redenció de captius. Fon nomenat bisbe de Jaén en 1296. Mentrimentres realisava una visita pastoral a la diòcesis va ser capturat pels musulmans i portat en captivitat, durant la qual va escriure diverses obres per a ensenyança dels cristians i defensa de la fe dels captius. Va morir decapitat en Granada (Andalusia) el 6 de giner de l'any 1300.

És el patró dels estudiants mercedaris.

Obra atribuïda

Va escriure en llengua valenciana: la Bíblia Parva o Llibre del bisbe de Jaén, que hauria escrit durant la presó en Granada; el Llibre de Gamaliel, La destrucció de Jerusalem, la Disputa del Bisbe de Jaén contra los judeus i les sis Històries i contemplacions.

Controvèrsia

Fonts catalanistes han desenrollat tota una série d'arguments carents de rigor científic i emmarcats en l'estratègia pancatalanista d'afirmar que Valéncia fon repoblada per catalans i que abans no existia població autòctona significativa. Estes argumentacions estan àmpliament desllegitimades pels investigacions d'autors com Cabanes, Huici o Mourelle de Lema.