Diferència entre les revisions de "Parc natural de la Serra de la Calderona"
(Pàgina nova, en el contingut: «Parc natural situat entre la província de Castelló i la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana. == Dades bàsiques == Este parage ...».) |
|||
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Serra calderona bosc.jpg|300px|miniaturadeimagen|Bosc en la Serra Calderona]] | ||
[[Parc natural]] situat entre la [[província de Castelló]] i la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. | [[Parc natural]] situat entre la [[província de Castelló]] i la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
| − | == | + | == Senyes bàsiques == |
Este parage de 17.772 hectàrees fon declarat parc natural pel govern valencià el [[15 de giner]] de [[2002]]. | Este parage de 17.772 hectàrees fon declarat parc natural pel govern valencià el [[15 de giner]] de [[2002]]. | ||
El parc natural forma part d'una serra en els contraforts del [[Sistema Ibèric]] d'una extensió aproximada de 60.000 hectàrees que separa les conques dels rius [[Palància]] al nort i [[Túria]] al sur. | El parc natural forma part d'una serra en els contraforts del [[Sistema Ibèric]] d'una extensió aproximada de 60.000 hectàrees que separa les conques dels rius [[Palància]] al nort i [[Túria]] al sur. | ||
Per la seua proximitat a la ciutat de [[Valéncia]], uns 20 quilómetros, és considerada com el principal pulmó vert d'esta. | Per la seua proximitat a la ciutat de [[Valéncia]], uns 20 quilómetros, és considerada com el principal pulmó vert d'esta. | ||
| − | Ocupa els | + | Ocupa els térmens municipals de les poblacions següents: [[Albalat dels Tarongers]], [[Les Alcubles]], [[Algímia d'Alfara]], [[Estivella]], [[Gàtova]], [[Gilet]], [[Llíria]], [[Marines]], [[Nàquera]], [[Olocau]], [[El Puig]], [[Puçol]], [[Sagunt]], [[Serra]], [[Torres Torres]], [[Altura]] i [[Sogorp]] |
== Orografia == | == Orografia == | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:MiradorDelGarbí.jpg|thumb|left|250px|Mirador del Garbí]] |
| − | Esta serra ocupa una vasta superfície que es desenrolla principalment per | + | Esta serra ocupa una vasta superfície que es desenrolla principalment per devall dels 1000 metros d'altitut, a excepció del Montemayor, en l'extrem nort-occidental, on és conseguix una cota de 1.015 metros sobre el nivell del mar. Atres altures importants són el Gorgo (907 metros), Rebalsadors (802 metros), Oronet (742 metros) i el Garbí (600 metros). |
Com a trets més excelents de l'orografia de la zona, cal destacar d'una banda el núcleu triàsic oriental, on és pot trobar la presència de moles calcaries com la Mola de Segart, Chocainet o la Redona i una part del territori en predomini del silici en que apareixen espectaculars crestes d'arenoses roges (Gorgo, Garbí, Picaio) que emboliquen núcleus carbonatats com Rebalsadors, L'Alt del Pi, Oronet i Penyes blanques. | Com a trets més excelents de l'orografia de la zona, cal destacar d'una banda el núcleu triàsic oriental, on és pot trobar la presència de moles calcaries com la Mola de Segart, Chocainet o la Redona i una part del territori en predomini del silici en que apareixen espectaculars crestes d'arenoses roges (Gorgo, Garbí, Picaio) que emboliquen núcleus carbonatats com Rebalsadors, L'Alt del Pi, Oronet i Penyes blanques. | ||
== Clima == | == Clima == | ||
| − | Este parc natural és caracterisa pel típic clima mediterràneu, en una oscilació moderada de les temperatures, en una | + | Este parc natural és caracterisa pel típic clima mediterràneu, en una oscilació moderada de les temperatures, en una mija anual de 17 graus i una forta irregularitat en les precipitacions en valors que oscilen entre els 350 mm. i els 600 mm., en màxims en la primavera d'hivern que sovint tenen característiques torrencials i una pronunciada sequia estival. Puntuals nevades els dies més frets de l'hivern (2-4 dies a l'any). |
== Rius == | == Rius == | ||
| Llínea 24: | Llínea 25: | ||
== Fauna == | == Fauna == | ||
| − | La serra presenta una fauna molt diversa, trobant-se espècies de gran interés, sobretot quant a les rapaços es referix. L'ornitofauna és extraordinàriament diversa, destacant espècies com ara l'[[azor]] i l'[[àguila culebrera]] o el [[trepador blau]] en zones arborades; els [[roquers]], el [[muçol real]], els [[muçols]], el [[falcó pelegrí]] i l'[[àguila perdiguera]], en zones rocoses. Chicotets reptils com les cullebrilles. | + | La serra presenta una fauna molt diversa, trobant-se espècies de gran interés, sobretot quant a les rapaços es referix. L'ornitofauna és extraordinàriament diversa, destacant espècies com ara l'[[azor]] i l'[[àguila culebrera]] o el [[trepador blau]] en zones arborades; els [[roquers]], el [[muçol real]], els [[muçol|muçols]], el [[falcó pelegrí]] i l'[[àguila perdiguera]], en zones rocoses. Chicotets reptils com les cullebrilles. |
D'atra banda, cal destacar entre els mamífers el [[gat salvage]], la [[gineta]], la farda roja o el [[teixó]]. | D'atra banda, cal destacar entre els mamífers el [[gat salvage]], la [[gineta]], la farda roja o el [[teixó]]. | ||
També és important la població d'espècies cinegètiques en la [[perdiu]], la [[llebre]] i el [[javalí]]. | També és important la població d'espècies cinegètiques en la [[perdiu]], la [[llebre]] i el [[javalí]]. | ||
== Parages d'interés == | == Parages d'interés == | ||
| − | D'entre tots els cims de la serra, sense dubte el més visitat és el Garbí, entre els | + | D'entre tots els cims de la serra, sense dubte el més visitat és el Garbí, entre els térmens municipals de [[Serra]], [[Estivella]] i [[Albalat dels Tarongers]], a causa de la facilitat d'accés i al mirador existent que permet una bella panoràmica sobre les comarques de l'[[Horta de Valéncia]] i el [[Camp de Morvedre]] i de ser una de les zones més pròximes a [[Valéncia]] per als que busquen alguna nevada de l'hivern. |
Dins de la serra es troben tres importants construccions religioses: la [[Cartoixa de Portaceli]], on [[Fra Bonifaci Ferrer]] va realisar la primera traducció a una llengua romanç de la bíblia, la [[Cartoixa de Vall de Crist]] en la localitat d'[[Altura]] i el monasteri del Sant Esperit, en [[Gilet]]. | Dins de la serra es troben tres importants construccions religioses: la [[Cartoixa de Portaceli]], on [[Fra Bonifaci Ferrer]] va realisar la primera traducció a una llengua romanç de la bíblia, la [[Cartoixa de Vall de Crist]] en la localitat d'[[Altura]] i el monasteri del Sant Esperit, en [[Gilet]]. | ||
| − | També són | + | També són destacades tota una série de restes històriques com el castell de [[Serra]] o el poblat ibèric del puntal del llop en [[Olocau]]. Ademés en els llímits de la serra se situen tres històriques localitats valencianes, [[Llíria]], [[Sagunt]] i [[Sogorp]]. |
== Accessos == | == Accessos == | ||
| Llínea 38: | Llínea 39: | ||
== Incendis des de 1997 == | == Incendis des de 1997 == | ||
| − | La major problemàtica en esta serra, ha | + | La major problemàtica en esta serra, ha segut el número d'incendis patits en els últims 10 anys. Mostra d'això és esta relació d'incendis que ha assolat gran part de la serra. |
{| {{tablabonita}} | {| {{tablabonita}} | ||
| Llínea 46: | Llínea 47: | ||
|align="center"|'''Tipos de vegetació''' | |align="center"|'''Tipos de vegetació''' | ||
|align="center"|'''Motiu''' | |align="center"|'''Motiu''' | ||
| − | |align="center"|''' | + | |align="center"|'''Mijos d'extinció''' |
|- | |- | ||
| Partida de Les Llomes (El Garbí, Serra) | | Partida de Les Llomes (El Garbí, Serra) | ||
| Llínea 56: | Llínea 57: | ||
|- | |- | ||
|La Pobleta (Serra) | |La Pobleta (Serra) | ||
| − | |align="right"| | + | |align="right"|Juny de 1997 |
|align="right"|3 hi ha | |align="right"|3 hi ha | ||
|Xara i mont baix | |Xara i mont baix | ||
| Llínea 62: | Llínea 63: | ||
|Sense determinar | |Sense determinar | ||
|- | |- | ||
| − | | La Vella ( | + | | La Vella (térmens d'Olocau i Serra) |
|align="right"|21/07/1997 | |align="right"|21/07/1997 | ||
|align="right"|100 hi ha | |align="right"|100 hi ha | ||
| Llínea 88: | Llínea 89: | ||
|20 pins 40 brots i xara | |20 pins 40 brots i xara | ||
|Sense determinar | |Sense determinar | ||
| − | |90 minuts, | + | |90 minuts, mijos aéreus i terrestres |
|- | |- | ||
|Torres de Porta Coeli | |Torres de Porta Coeli | ||
| Llínea 102: | Llínea 103: | ||
|Xara i arbraç | |Xara i arbraç | ||
|Proyectil en camp de tir | |Proyectil en camp de tir | ||
| − | |3 dies, | + | |3 dies, mijos aéreus |
|- | |- | ||
| La Lloma (Olocau) | | La Lloma (Olocau) | ||
| Llínea 123: | Llínea 124: | ||
|Arborat jove | |Arborat jove | ||
|Sense determinar | |Sense determinar | ||
| − | |3,5 hores, 5 brigades i | + | |3,5 hores, 5 brigades i mijos aéreus |
|- | |- | ||
| Sabató (Estivella) | | Sabató (Estivella) | ||
| Llínea 130: | Llínea 131: | ||
|Pi adult i xara | |Pi adult i xara | ||
|Crema de restes vegetals | |Crema de restes vegetals | ||
| − | |1 hora, | + | |1 hora, mijos aéreus i terrestres |
|- | |- | ||
| Bco. Del Sirer (Nàquera-Serra) | | Bco. Del Sirer (Nàquera-Serra) | ||
| Llínea 221: | Llínea 222: | ||
|Xara i pins | |Xara i pins | ||
|Intencionat | |Intencionat | ||
| − | |1 hora, diversos | + | |1 hora, diversos mijos |
|- | |- | ||
| Serra-Nàquera-Segart | | Serra-Nàquera-Segart | ||
| Llínea 228: | Llínea 229: | ||
|Mont adult | |Mont adult | ||
|Intencionat | |Intencionat | ||
| − | |Tots els | + | |Tots els mijos de la C.V. |
|- | |- | ||
| Olocau (La Teuleria) | | Olocau (La Teuleria) | ||
| Llínea 235: | Llínea 236: | ||
|Mont adult i xara | |Mont adult i xara | ||
|Negligència, crema rastolls | |Negligència, crema rastolls | ||
| − | |4 hores, | + | |4 hores, mijos diversos |
|- | |- | ||
|Albalat dels Tarongers | |Albalat dels Tarongers | ||
| Llínea 242: | Llínea 243: | ||
|Pinar | |Pinar | ||
|Sense determinar | |Sense determinar | ||
| − | |2 hores, | + | |2 hores, mijos diversos |
|- | |- | ||
|Gàtova-Sogorp | |Gàtova-Sogorp | ||
| Llínea 249: | Llínea 250: | ||
|Pinar i mont baix | |Pinar i mont baix | ||
|Sense determinar | |Sense determinar | ||
| − | |1 dia, | + | |1 dia, mijos diversos |
|- | |- | ||
|Olocau | |Olocau | ||
| Llínea 293: | Llínea 294: | ||
|Mijos terrestres | |Mijos terrestres | ||
|} | |} | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Traduït de|es|Parque_Natural_de_la_Sierra_Calderona}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | *[ | + | {{commonscat|Serra Calderona}} |
| + | *[https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana] | ||
*[http://www.upv.es/~csahuqui/ Pàgina de l'UPV sobre la Serra Calderona] | *[http://www.upv.es/~csahuqui/ Pàgina de l'UPV sobre la Serra Calderona] | ||
| − | + | {{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}} | |
| − | {{ | ||
[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Província de Valéncia]] | [[Categoria:Província de Valéncia]] | ||
Última revisió del 15:33 28 jul 2022
Parc natural situat entre la província de Castelló i la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana.
Senyes bàsiques[editar | editar còdic]
Este parage de 17.772 hectàrees fon declarat parc natural pel govern valencià el 15 de giner de 2002. El parc natural forma part d'una serra en els contraforts del Sistema Ibèric d'una extensió aproximada de 60.000 hectàrees que separa les conques dels rius Palància al nort i Túria al sur. Per la seua proximitat a la ciutat de Valéncia, uns 20 quilómetros, és considerada com el principal pulmó vert d'esta. Ocupa els térmens municipals de les poblacions següents: Albalat dels Tarongers, Les Alcubles, Algímia d'Alfara, Estivella, Gàtova, Gilet, Llíria, Marines, Nàquera, Olocau, El Puig, Puçol, Sagunt, Serra, Torres Torres, Altura i Sogorp
Orografia[editar | editar còdic]
Esta serra ocupa una vasta superfície que es desenrolla principalment per devall dels 1000 metros d'altitut, a excepció del Montemayor, en l'extrem nort-occidental, on és conseguix una cota de 1.015 metros sobre el nivell del mar. Atres altures importants són el Gorgo (907 metros), Rebalsadors (802 metros), Oronet (742 metros) i el Garbí (600 metros).
Com a trets més excelents de l'orografia de la zona, cal destacar d'una banda el núcleu triàsic oriental, on és pot trobar la presència de moles calcaries com la Mola de Segart, Chocainet o la Redona i una part del territori en predomini del silici en que apareixen espectaculars crestes d'arenoses roges (Gorgo, Garbí, Picaio) que emboliquen núcleus carbonatats com Rebalsadors, L'Alt del Pi, Oronet i Penyes blanques.
Clima[editar | editar còdic]
Este parc natural és caracterisa pel típic clima mediterràneu, en una oscilació moderada de les temperatures, en una mija anual de 17 graus i una forta irregularitat en les precipitacions en valors que oscilen entre els 350 mm. i els 600 mm., en màxims en la primavera d'hivern que sovint tenen característiques torrencials i una pronunciada sequia estival. Puntuals nevades els dies més frets de l'hivern (2-4 dies a l'any).
Rius[editar | editar còdic]
La ret hidrogràfica correspon a tres conques principals: el riu Palància al nort i el barranc del Carraixet i el riu Túria al sur.
Flora[editar | editar còdic]
Les zones boscoses es troben dominades per la pinada, sobretot el pi blanc i acompanyat d'un matoll d'estepa negra, romer, argilaga i petarrell, predominant el pi roig en terres descarbonatades junt en espècies de matoll silicícola. Els boscs de carrasca també conseguixen cert desenroll, encara que la seua presència és molt fragmentària i escassa, en l'estrat inferior de la qual és pot trobar a la mareselva, matavelles, aladierno i margalló, entre atres espècies. A causa dels numerosos incendis declarats en el conjunt de la serra hi ha diverses zones en vegetació degradada, en les quals abunda el romer, el petarrell i l'argilaga, i els pastisals frescs, sent el espartar, lastonar termòfil i el lastonar continental els de major cobertura.
Fauna[editar | editar còdic]
La serra presenta una fauna molt diversa, trobant-se espècies de gran interés, sobretot quant a les rapaços es referix. L'ornitofauna és extraordinàriament diversa, destacant espècies com ara l'azor i l'àguila culebrera o el trepador blau en zones arborades; els roquers, el muçol real, els muçols, el falcó pelegrí i l'àguila perdiguera, en zones rocoses. Chicotets reptils com les cullebrilles. D'atra banda, cal destacar entre els mamífers el gat salvage, la gineta, la farda roja o el teixó. També és important la població d'espècies cinegètiques en la perdiu, la llebre i el javalí.
Parages d'interés[editar | editar còdic]
D'entre tots els cims de la serra, sense dubte el més visitat és el Garbí, entre els térmens municipals de Serra, Estivella i Albalat dels Tarongers, a causa de la facilitat d'accés i al mirador existent que permet una bella panoràmica sobre les comarques de l'Horta de Valéncia i el Camp de Morvedre i de ser una de les zones més pròximes a Valéncia per als que busquen alguna nevada de l'hivern. Dins de la serra es troben tres importants construccions religioses: la Cartoixa de Portaceli, on Fra Bonifaci Ferrer va realisar la primera traducció a una llengua romanç de la bíblia, la Cartoixa de Vall de Crist en la localitat d'Altura i el monasteri del Sant Esperit, en Gilet.
També són destacades tota una série de restes històriques com el castell de Serra o el poblat ibèric del puntal del llop en Olocau. Ademés en els llímits de la serra se situen tres històriques localitats valencianes, Llíria, Sagunt i Sogorp.
Accessos[editar | editar còdic]
A causa de la seua proximitat a la ciutat de Valéncia es troba molt ben comunicada, en dos autovies, la A-23 (Sagunt-Somport) al nort i la CV-35 (Valéncia-Ademús) a l'oest, ademés d'estar solcada per diverses carreteres secundàries sent la CV-310 (Burjassot-Torres Torres) la que més tràfic soporta.
Incendis des de 1997[editar | editar còdic]
La major problemàtica en esta serra, ha segut el número d'incendis patits en els últims 10 anys. Mostra d'això és esta relació d'incendis que ha assolat gran part de la serra.
| Lloc | Data | Superfície | Tipos de vegetació | Motiu | Mijos d'extinció |
| Partida de Les Llomes (El Garbí, Serra) | 6/04/1997 | 100 m² | Pinar adult i jove | Negligència (paellers) | Sense confirmar; una avioneta i voluntaris pròxims |
| La Pobleta (Serra) | Juny de 1997 | 3 hi ha | Xara i mont baix | Negligència (possible crema de la poda d'un camp de tarongers) | Sense determinar |
| La Vella (térmens d'Olocau i Serra) | 21/07/1997 | 100 hi ha | Barrancs de difícil accés repoblat en brots d'uns 8 anys | Possible negligència al fer foc dins d'una Cova, sense descartar que fora intencionat | 6 hores; 2 avionetes drómader, 3 helicòpters, 1 hidroavió, brigades forestals i voluntaris |
| Terme municipal de Serra | 23/07/1997 | 500 m² | Xara i mont baix | Raig (tempestat seca) | Apagat per la pròpia pluja |
| Terme municipal de Torres Torres | 6/09/1997 | 50 m² | Xara | Sense determinar | 3 hores, brigades forestals |
| Terme municipal de Nàquera | 8/08/1998 | 1 hi ha | 20 pins 40 brots i xara | Sense determinar | 90 minuts, mijos aéreus i terrestres |
| Torres de Porta Coeli | 13/09/1998 | 1000 m² | Pinada i xara | Negligència | Brigades forestals i voluntaris |
| Terme municipal de Marines | 28/10/1998 | Sense confirmar (15 hi ha.) | Xara i arbraç | Proyectil en camp de tir | 3 dies, mijos aéreus |
| La Lloma (Olocau) | 27/07/1999 | 5 hi ha | Sense confirmar | Sense confirmar | Sense confirmar |
| La Lloma (Olocau) | 5/09/1999 | 300 m² | Sense determinar | Sense determinar | 3 hores, sense determinar |
| Rebalsadors (Serra) | 18/03/2000 | 3 hi ha | Arborat jove | Sense determinar | 3,5 hores, 5 brigades i mijos aéreus |
| Sabató (Estivella) | 7/06/2000 | 3 hi ha | Pi adult i xara | Crema de restes vegetals | 1 hora, mijos aéreus i terrestres |
| Bco. Del Sirer (Nàquera-Serra) | 12/11/2000 | 1 hi ha | Sense confirmar | Desconegudes | Brigades forestals i helicòpters |
| Albalat dels Tarongers | 18/03/2001 | 1 hi ha | Garroferes i pinada | Negligència (petarts) | Brigades, bombers, helicòpter, 2 Air Tractors |
| Gàtova-Altura | 24/03/2001 | 2 hi ha | Mont baix | Negligència (crema de poda) | 3 hores; 2 brigades forestals, bombers, 1 helicòpter |
| Olocau, Sagunt i El Puig | 5/09/2001 | Sense qualificar | Sense qualificar | Raig (tempestat) | Conat apagat per la pluja |
| Estivella | 18/06/2002 | 1,5 hi ha | Arborat | Purnes ferrocarril | 1 hora; helicòpter, camió bota i brigades forestals |
| Olocau | 4/09/2002 | 1200 m² | Pinar vell | Tormenta elèctrica | Sense determinar |
| Marines | 4/09/2002 | Sense determinar | Xara i arborat | Tormenta elèctrica | Actiu en 2 fronts |
| Gilet | 7/01/2003 | Sense determinar | Xara | Sense determinar | Sense determinar |
| El Garbí | 17/02/2003 | 4 hi ha | Xara i arborat | Intencionat | Sense determinar |
| Torres-Torres | 18/02/2003 | 2 hi ha | Arbusts | Sense determinar | Sense confirmar |
| Gàtova | 14/06/2003 | 1 hi ha | Xara i brots | Tormenta elèctrica | Sense determinar |
| Sagunt i Torres Torres | 21/08/2003 | Conat sense determinar | Sense determinar | Tormenta elèctrica (apagat per pluja) | No apreciat |
| Serra | 25/07/2004 | 1 hi ha | Xara i pins | Intencionat | 1 hora, diversos mijos |
| Serra-Nàquera-Segart | 12/08/2004 | 720 hi ha | Mont adult | Intencionat | Tots els mijos de la C.V. |
| Olocau (La Teuleria) | 20/11/2004 | 12 hi ha | Mont adult i xara | Negligència, crema rastolls | 4 hores, mijos diversos |
| Albalat dels Tarongers | 28/11/2004 | 3000 m² | Pinar | Sense determinar | 2 hores, mijos diversos |
| Gàtova-Sogorp | 24/04/2005 | 18,5 hi ha | Pinar i mont baix | Sense determinar | 1 dia, mijos diversos |
| Olocau | 20/06/2005 | Sense apreciar | Mont baix | Tormenta elèctrica | Voluntaris |
| Nàquera | Juliol de 2005 | Sense apreciar | Sense apreciar | Tormenta elèctrica | Voluntaris |
| Gilet-Olocau | 12/08/2005 | 20-350 m² | Mont baix | Tormenta elèctrica | Apagat per la pluja |
| Serra | 13/09/2005 | 600 m² | Pinar | Sense determinar | Sense determinar |
| Gilet | 11/04/2006 | 3000 m² | Pinar i xara | Intencionat | Apagat en el mateix dia |
| Nàquera | 04/10/2006 | 2,5 hi ha | Pinar i xara | Castell pirotècnic | Mijos terrestres |
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Parque_Natural_de_la_Sierra_Calderona de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc natural de la Serra de la Calderona.- Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana
- Pàgina de l'UPV sobre la Serra Calderona
