Diferència entre les revisions de "Papir"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
(Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|') |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Cyperus papyrus1.jpg|thumb|250px|Planta de papir (''Cyperus papyrus'')]] | [[Image:Cyperus papyrus1.jpg|thumb|250px|Planta de papir (''Cyperus papyrus'')]] | ||
| − | El '''papir''' és una planta | + | El '''papir''' és una planta aquàtica comú dins de certs llocs del Mediterràneu, especialment en [[Egipte]]. És un junc de la categoria biològica de les ciperàcees (cyperus papyrus) utilisat per a la fabricació d'objectes utilitaris, sent el seu us principal l'elaboració dels antics manuscrits, denominats majorment papirs. |
| − | == El papir com | + | == El papir com a recolzament d'escritura == |
[[Image:Egypt Papyrus of Bakay.jpg|thumb|250px|Papir de l'antic Egipte]] | [[Image:Egypt Papyrus of Bakay.jpg|thumb|250px|Papir de l'antic Egipte]] | ||
| − | Els ulls se tallaven verticalment, cordats, | + | Els ulls se tallaven verticalment, cordats, emparellats despuix un sobre l'atre per a creuar les fibres. La fulla obtinguda en açò era encolada i pansida per a formar un bon paper (la paraula paper prové del terme [[grec]] πάπυρος = pápyros). Generalment, a l'ajuntar fulles diverses una despuix de l'atra, se feen rolls; aquells podien arribar a molts de metros i s'acostumava a enrollar-los entorn d'un cilindre de [[fusta]]. |
| − | |||
| − | |||
| − | + | El papir més antic conegut es en [[blanc]] i el descobriren dins de la tomba d'Hemaka, el visir del [[faraó]] [[Den]], de la I dinastia, vora l'any 3000 a. C., dins de la [[necropòlis]] de [[Saqqara]]. | |
| − | + | Gràcies als manuscrits sobre papir coneixem molts de texts de l'[[Edat Antiga]], sobretot de l'[[antic Egipte]], i també de texts biblics. | |
| − | En raó del gran número de papirs trobats, s'han utilisat esquemes | + | == Classificació del papir == |
| − | Per | + | |
| − | Pel lloc d'orige: Oxyrhynchus papyri | + | Papir egipci |
| − | Pel lloc a on se conserva: Cànon de Torí | + | |
| + | En raó del gran número de papirs trobats, s'han utilisat esquemes diversos de classificació per a poder-los identificar: | ||
| + | * Per la persona que posseïa el manuscrit: Papir de Westcar | ||
| + | * Pel lloc d'orige: Oxyrhynchus papyri | ||
| + | * Pel lloc a on se conserva: Cànon de Torí | ||
Als papirs els assignen ademés un número per a facilitar la seua identificació dins de les obres de classificació. | Als papirs els assignen ademés un número per a facilitar la seua identificació dins de les obres de classificació. | ||
Antigament se classificaven per la seua calitat, en huit classes segons Pliniu el Vell: | Antigament se classificaven per la seua calitat, en huit classes segons Pliniu el Vell: | ||
| − | * Emporítics: els d'inferior calitat, utilisats com paper d'embolicar. | + | * Emporítics: els d'inferior calitat, utilisats com a paper d'embolicar. |
| − | * Taeneótics: els de | + | * Taeneótics: els de roïna calitat. |
* Saítics: els de baixa calitat, elaborats en materials sobrants. | * Saítics: els de baixa calitat, elaborats en materials sobrants. | ||
| − | * | + | * Anfiteàtrics: els de mija calitat. |
* Fanians: els de bona calitat. | * Fanians: els de bona calitat. | ||
* Livis: els de molt bona calitat. | * Livis: els de molt bona calitat. | ||
| − | * | + | * Augústics: els d'alta calitat. |
| − | * Hieràtics o regis: els de més alta calitat, soles utilisats per a texts sagrats. | + | * Hieràtics o regis: els de més alta calitat, a soles utilisats per a texts sagrats. |
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Jeroglífic]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Papyri}} | {{Commonscat|Papyri}} | ||
| − | + | {{DGLV|Papir}} | |
[[Categoria:Papereria]] | [[Categoria:Papereria]] | ||
[[Categoria:Antic Egipte]] | [[Categoria:Antic Egipte]] | ||
Última revisió del 13:26 6 jul 2022
El papir és una planta aquàtica comú dins de certs llocs del Mediterràneu, especialment en Egipte. És un junc de la categoria biològica de les ciperàcees (cyperus papyrus) utilisat per a la fabricació d'objectes utilitaris, sent el seu us principal l'elaboració dels antics manuscrits, denominats majorment papirs.
El papir com a recolzament d'escritura[editar | editar còdic]
Els ulls se tallaven verticalment, cordats, emparellats despuix un sobre l'atre per a creuar les fibres. La fulla obtinguda en açò era encolada i pansida per a formar un bon paper (la paraula paper prové del terme grec πάπυρος = pápyros). Generalment, a l'ajuntar fulles diverses una despuix de l'atra, se feen rolls; aquells podien arribar a molts de metros i s'acostumava a enrollar-los entorn d'un cilindre de fusta.
El papir més antic conegut es en blanc i el descobriren dins de la tomba d'Hemaka, el visir del faraó Den, de la I dinastia, vora l'any 3000 a. C., dins de la necropòlis de Saqqara.
Gràcies als manuscrits sobre papir coneixem molts de texts de l'Edat Antiga, sobretot de l'antic Egipte, i també de texts biblics.
Classificació del papir[editar | editar còdic]
Papir egipci
En raó del gran número de papirs trobats, s'han utilisat esquemes diversos de classificació per a poder-los identificar:
- Per la persona que posseïa el manuscrit: Papir de Westcar
- Pel lloc d'orige: Oxyrhynchus papyri
- Pel lloc a on se conserva: Cànon de Torí
Als papirs els assignen ademés un número per a facilitar la seua identificació dins de les obres de classificació. Antigament se classificaven per la seua calitat, en huit classes segons Pliniu el Vell:
- Emporítics: els d'inferior calitat, utilisats com a paper d'embolicar.
- Taeneótics: els de roïna calitat.
- Saítics: els de baixa calitat, elaborats en materials sobrants.
- Anfiteàtrics: els de mija calitat.
- Fanians: els de bona calitat.
- Livis: els de molt bona calitat.
- Augústics: els d'alta calitat.
- Hieràtics o regis: els de més alta calitat, a soles utilisats per a texts sagrats.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Papir.
«Papir». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).