Edició de «Palau de les Arts Reina Sofia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu: | + | [[Archiu:Calatravanonoscalla1.jpg|miniatura|L'edifici en l'aspecte actual, després de la retirada o caiguda de tota la coberta.]] |
[[Archiu:El Palau de les Arts Reina Sofía, Valencia - Jan 2007.jpg|miniatura|Palau de les Arts]] | [[Archiu:El Palau de les Arts Reina Sofía, Valencia - Jan 2007.jpg|miniatura|Palau de les Arts]] | ||
El '''Palau de les Arts''', també conegut com a '''Palau de les Arts Reina Sofia''', és el teatre de l'[[òpera]] de [[Valéncia]] i seu de l'[[Orquesta de la Comunitat Valenciana]]. Presenta una programació estable principalment d'[[òpera]], pero també de [[dansa]], [[teatre]], [[música]] i cicles d'exposicions, conferències i mostres relacionats en les arts líriques i escèniques. | El '''Palau de les Arts''', també conegut com a '''Palau de les Arts Reina Sofia''', és el teatre de l'[[òpera]] de [[Valéncia]] i seu de l'[[Orquesta de la Comunitat Valenciana]]. Presenta una programació estable principalment d'[[òpera]], pero també de [[dansa]], [[teatre]], [[música]] i cicles d'exposicions, conferències i mostres relacionats en les arts líriques i escèniques. | ||
| + | |||
| + | == Història organisativa == | ||
| + | La seua intendent Helga Schmidt ha segut acusada de cobrar comissions irregulars. Davide Livermore passà a ser el nou director artístic (o intendent) substituint-la.<ref name="davide_entra">{{ref-notícia|cognom=Ferrandis|nom=Joau|títol=Davide Livermore, nuevo director artístico del Palau de les Arts|publicació=El País|url=https://elpais.com/ccaa/2015/01/23/valencia/1422014750_949535.html|consulta=13 desembre 2017|data=23-1-2015}}</ref> | ||
| + | |||
| + | Quan la Conselleria de Cultura va aprovar nous estatuts del recint operístic per a resoldre i previndre les irregularitats detectades segons un informe de la intervenció de la Generalitat Valenciana, el 2017, Davide Livermore va reaccionar dimitint argumentant que "una institució artística com Les Arts no pot gestionar-se com una empresa pública".<ref name="davide_ix">{{ref-notícia|nom=Moisès|cognom=Pérez|títol=Quan l'òpera no entona la legalitat|publicació=El Temps|url=https://www.eltemps.cat/article/2774/quan-lopera-no-entona-la-legalitat|consulta=13 desembre 2017|data=6-12-2017}}</ref> En conseqüència Fabio Biondi, un dels dos directors musicals del Palau, dimití l'abril de 2018.<ref>{{ref-notícia|títol=Fabio Biondi dimitix com a director musical de Les Arts|publicació=À Punt|url=https://www.apuntmedia.es/va/%C3%9Altimes%20not%C3%ADcies/Fabio-Biondi-dimiteix-com-a-director-musical-de-Les-Arts-i-de-l-Orquestra-de-la-Comunitat-Valenciana|consulta=19 abril 2018|data=15-4-2018}}</ref> | ||
== Edifici == | == Edifici == | ||
| Llínea 12: | Llínea 17: | ||
Dispon d'una plataforma hidràulica i d'unes instalacions que permeten la representació alternativa de dos òperes, reduint el temps necessari entre la programació de diferents títuls. La boca té una amplària de 17 metros, una profunditat de 20 metros i una alçària de 36 metros. | Dispon d'una plataforma hidràulica i d'unes instalacions que permeten la representació alternativa de dos òperes, reduint el temps necessari entre la programació de diferents títuls. La boca té una amplària de 17 metros, una profunditat de 20 metros i una alçària de 36 metros. | ||
| − | La fossa de l'orquesta és de 166 metros quadrats (la segona més gran del món | + | La fossa de l'orquesta és de 166 metros quadrats (la segona més gran del món després de ''la Bastille''). Els primers mesos de la seua existència es van presentar alguns problemes, el primer dels quals fon l'averia de la plataforma principal de l'escenari que va acabar desplomant-se en l'escenografia de l'òpera ''[[Don Giovanni]]''en decembre de 2006. Açò va obligar a suspendre l'última representació de l'òpera ''[[La Bohème]]'', totes les de ''[[La Belle et la Bête (òpera)|La Belle et la Bête]]'', a més d'haver de replantejar la temporada inaugural al complet. En novembre del 2007 va patir un parell d'inundacions que van supondre una nova paralisació de la plataforma escènica, ya que, a pesar que l'averia de l'any anterior estava reparada, els quasi 2 metros d'aigua que van entrar en la caixa escènica averiaren per complet les màquines i l'electrònica del complex sistema escènic, en el consegüent desgavell en la programació de la segona temporada operística, retart de l'estrena de ''[[Carmen (òpera)|Carmen]]'' i suspensió de l'òpera ''[[1984 (òpera)|1984]]''. |
==== Aula Magistral ==== | ==== Aula Magistral ==== | ||
| − | Té una capacitat per a | + | Té una capacitat per a 400 persones. Sala destinada a conferències i concerts de cambra. |
==== Auditori ==== | ==== Auditori ==== | ||
| − | En una capacitat per a 1.490 espectadors | + | En una capacitat per a 1.490 espectadors. Cedida oficialment a la fundació que gestiona el recint en la temporada 2007-2008, es tracta d'un espectacular recint per a multitut d'acontenyiments. Des de concerts de música clàssica fins a mítins polítics. Des de la seua inauguració també patix greus problemes d'aïllament acústic que provoquen que el soroll exterior traspasse considerablement la coberta de l'edifici i siga audible durant les representacions. |
==== Teatre Martin i Soler ==== | ==== Teatre Martin i Soler ==== | ||
| Llínea 24: | Llínea 29: | ||
== Orquesta i organisació == | == Orquesta i organisació == | ||
| − | L'administració de l'entitat està en mans d'un gerent; l'actual, des de la inauguració és [[Helga Schmidt]], que entre 1973 i 1981 havia dirigit la [[Royal Opera House]] de Londres. Schmidt ha contractat alguns grans noms com a personal estable del Palau: [[Zubin Mehta]] és el director d'un festival anual de música i òpera, el '''Festival del | + | L'administració de l'entitat està en mans d'un gerent; l'actual, des de la inauguració és [[Helga Schmidt]], que entre 1973 i 1981 havia dirigit la [[Royal Opera House]] de Londres. Schmidt ha contractat alguns grans noms com a personal estable del Palau: [[Zubin Mehta]] és el director d'un festival anual de música i òpera, el '''Festival del Mediterrani''', iniciat en 2007. [[Lorin Maazel]] ha segut el director musical fins al final de la temporada 2007-2008. [[Plácido Domingo]] ha portat el concurs de cant Operalia, que ell promou, l'octubre de 2007. |
| − | L'orquesta resident és l'[[Orquesta de la Comunitat Valenciana]], creada en el teatre en l'any 2006 i que en poc temps ha conseguit un remarcable nivell de qualitat. Els directors titulars han segut els nomenats Maazel i Mehta. | + | L'orquesta resident és l'[[Orquesta de la Comunitat Valenciana]], creada en el teatre en l'any 2006 i que en poc temps ha conseguit un remarcable nivell de qualitat. Els directors titulars n'han segut els nomenats Maazel i Mehta. |
== Història artística == | == Història artística == | ||
El teatre es va inaugurar el 8 d'octubre de 2006 en un concert de l'orquesta titular del teatre i l'[[Orquesta de Valéncia]]. S'interpretaren: l'obertura de ''L'isola del piacere'' de Martín i Soler, dos fragments del [[Caprig espanyol]] de [[Nikolai Rimski-Kórsakov]], l'estrena de ''Rapsòdia sobre temes valencians'' d'[[Andrés Valero]], la suite de ''El pardal de foc'' d'[[Igor Stravinski]] i la ''Simfonia fantàstica'' d'[[Héctor Berlioz]]. | El teatre es va inaugurar el 8 d'octubre de 2006 en un concert de l'orquesta titular del teatre i l'[[Orquesta de Valéncia]]. S'interpretaren: l'obertura de ''L'isola del piacere'' de Martín i Soler, dos fragments del [[Caprig espanyol]] de [[Nikolai Rimski-Kórsakov]], l'estrena de ''Rapsòdia sobre temes valencians'' d'[[Andrés Valero]], la suite de ''El pardal de foc'' d'[[Igor Stravinski]] i la ''Simfonia fantàstica'' d'[[Héctor Berlioz]]. | ||
| − | La primera òpera va | + | La primera òpera va donar-se el 28 d'octubre de 2006 i va ser ''Fidelio'' de [[Ludwig van Beethoven]], dirigida per Lorin Maazel. |
Habitualment, cada temporada es realisen unes set o huit òperes, una sarsuela i diversos recitals vocals, com també concerts en l'orquesta i el cor i concerts de cambra. Ademés, es fan activitats relacionades, com conferències, concerts temàtics relacionats en les obres representades i concerts i activitats per a chiquets. | Habitualment, cada temporada es realisen unes set o huit òperes, una sarsuela i diversos recitals vocals, com també concerts en l'orquesta i el cor i concerts de cambra. Ademés, es fan activitats relacionades, com conferències, concerts temàtics relacionats en les obres representades i concerts i activitats per a chiquets. | ||
| Llínea 69: | Llínea 74: | ||
Ciudad de las Artes y de las Ciencias 1.JPG|miniatura|esquerra|Palau de les Arts, part posterior | Ciudad de las Artes y de las Ciencias 1.JPG|miniatura|esquerra|Palau de les Arts, part posterior | ||
</gallery> | </gallery> | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | {{ | + | {{Referències}} |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat}} | {{commonscat}} | ||
| + | * [https://www.lesarts.com Pàgina oficial] | ||
| − | + | {{Ciutat de les Arts i les Ciències}} | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Ciutat de les Arts i les Ciències]] |
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Teatres d'òpera d'Espanya]] |
| − | [[Categoria:Teatres de | + | [[Categoria:Teatres de Valéncia]] |