Diferència entre les revisions de "Miquel Adlert i Noguerol"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Miquel Adlert i Noguerol
 
| nom = Miquel Adlert i Noguerol
| image = [[Image:Miquel_Adlert.jpg|300px|'''Miquel Adlert''', escritor i editor [[Comunitat Valenciana|valencià]], pare del [[valencianisme]] modern.]]
+
| image = [[Image:Miquel_Adlert.jpg|250px|'''Miquel Adlert''', escritor i editor [[Comunitat Valenciana|valencià]], pare del [[valencianisme]] modern.]]
 
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
Llínea 51: Llínea 51:
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Editors]]
 
[[Categoria:Editors valencians]]
 
[[Categoria:Editors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors]]

Revisió de 08:43 26 jun 2021

Miquel Adlert i Noguerol
Miquel Adlert, escritor i editor valencià, pare del valencianisme modern.
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor i editor.
Naiximent: 1911
Lloc de naiximent: Paterna, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1988
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, L'Horta, 1911 - Valéncia, 1988) fon un escritor i editor valencià.

Biografia

Miquel Adlert fon membre de l'alta burguesia valenciana i profundament cristià, estudià Dret i més tart va eixercir com a juge.

En 1935 fon militant d'Acció Nacionalista Valenciana (ACNV). En acabar la guerra civil espanyola formà part de la directiva de Lo Rat Penat i intentà reconstituir Acció Valenciana com a societat adherida al Movimiento Nacional, a la volta que contactà en membres de la Lliga Catalana i d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), pero en l'any 1940 fon dissolta per orde governativa.

En l'any 1944 fundà junt a Xavier Casp l'editorial Torre, en la ciutat de Valéncia, que donà a conéixer a la major part dels escritors valencians de la postguerra, aixina com la revista Esclat (1948). En 1956 s'enfrontà dialècticament a Joan Fuster i trencà definitivament en ell despuix de la publicació del llibre titulat Nosaltres els valencians en 1962.

Als començaments dels anys setanta derivà cap a posicions valencianistes i de defensa de la llengua valenciana, rebujant el terme Països Catalans, i reivindicant les institucions del Regne de Valéncia. A principis dels anys 1980 va participar en l'elaboració de les Normes d'El Puig per a la llengua valenciana.

Obres

Miad.jpg
  • I la pau (1953)
  • El salze a la sendera (1953)
  • Cor al nu (1956)
  • En defensa de la llengua valenciana (Valéncia, 1977)
  • L'espirit juridic del rei Don Jaume (Valéncia, 1980)
  • Ventijòl. Narracions (Valéncia, 1982)
  • De la meua catacumba (Valéncia, 1984)
  • El compromis de Casp, qüestio juridica (1984)
  • Del periodisme meu (Valéncia, 1984)
  • Semblança del mes. Evocacions de la Valencia de quan yo era jove (Valéncia, 1986)

Vore també

Enllaços externs