Diferència entre les revisions de "Margarita Agulló"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(Text reemplaça - 'Sant Francisco' a 'Sant Francesc')
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Agullo.preview.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Retrat de Margarita]]
+
[[File:Margarita Agullo.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Retrat de Margarita Agulló, per [[Francesc Ribalta]]]]
'''Margarita Agulló''' ([[Xàtiva]], [[1536]] - [[València]], [[9 de decembre]] de [[1600]]) va ser una religiosa pertanyent a la [[Tercera orde de Sant Francisco]].
+
'''Margarita Agulló''' ([[Xàtiva]], [[1536]] - [[València]], [[9 de decembre]] de [[1600]]) va ser una religiosa pertanyent a la [[Tercera orde de Sant Francesc]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Als vint anys va fer vot de castitat i va ingressar en [[l'Orde Tercera de Sant Francisco]]. Va residir durant algun temps en el [[Convent de Sant Francesc de Xàtiva|Convent de Sant Francesc]] de [[Xàtiva]], d'a on va adquirir fama de santa per les seues experiències místiques, els seus estigmes i la seua atenció als pobres.
+
Als vint anys va fer vot de castitat i va ingressar en [[l'Orde Tercera de Sant Francesc]]. Va residir durant algun temps en el [[Convent de Sant Francesc de Xàtiva|Convent de Sant Francesc]] de [[Xàtiva]], d'a on va adquirir fama de santa per les seues experiències místiques, els seus estigmes i la seua atenció als pobres.
  
 
Això va portar a sant [[Juan de Ribera]], arquebisbe de [[Valéncia]], a mantindre-la vigilada, per lo que va dispondre que vixquera en una casa propenca al seu Colege de [[Corpus Christi]], encara en obres, a on va aumentar la seua celebritat, enaltida per religiosos tals com a fra [[Luis de Granada]], [[Nicolás Factor]] o el propi [[arquebisbe]] [[Juan de Ribera]].
 
Això va portar a sant [[Juan de Ribera]], arquebisbe de [[Valéncia]], a mantindre-la vigilada, per lo que va dispondre que vixquera en una casa propenca al seu Colege de [[Corpus Christi]], encara en obres, a on va aumentar la seua celebritat, enaltida per religiosos tals com a fra [[Luis de Granada]], [[Nicolás Factor]] o el propi [[arquebisbe]] [[Juan de Ribera]].
Llínea 9: Llínea 9:
 
Per encàrrec d'este va escriure tractats ascéticos, que varen ser publicats pel seu professor, [[Jaime Sanchis]], junt a un resum biogràfic: ''Relació breu de la vida, virtuts i milacres de la humil serva del Senyor Sor Margarita Agulló'', [[Beata]] professa de l'Orde del seràfic pare [[S. Francisco]], impresa en [[Valéncia]] en l'any [[1607]] per [[Juan Crisóstomo Garriz]].
 
Per encàrrec d'este va escriure tractats ascéticos, que varen ser publicats pel seu professor, [[Jaime Sanchis]], junt a un resum biogràfic: ''Relació breu de la vida, virtuts i milacres de la humil serva del Senyor Sor Margarita Agulló'', [[Beata]] professa de l'Orde del seràfic pare [[S. Francisco]], impresa en [[Valéncia]] en l'any [[1607]] per [[Juan Crisóstomo Garriz]].
  
Va morir el 9 de decembre de 1600 als 64 anys d'edat, estant presente sant [[Juan de Ribera]]. Els seus restants varen ser inhumats en el convent de la [[Sanc de Crist dels Capuchinos de Valéncia]], fundat pel mateix [[Juan de Ribera]]. En l'any [[1605]] es va traslladar el seu cos incorrupte a l'iglésia del [[Real Colege Seminari del Corpus Christi]]. En ell es conserven també varis retrats de Margarita, obres de [[Juan Sariñena]] i [[Francisco Ribalta]].
+
Va morir el 9 de decembre de 1600 als 64 anys d'edat, estant presente sant [[Juan de Ribera]]. Les seus despulles varen ser inhumades en el convent de la [[Sanc de Crist dels Capuchinos de Valéncia]], fundat pel mateix [[Juan de Ribera]]. En l'any [[1605]] es va traslladar el seu cos incorrupte a l'iglésia del [[Real Colege Seminari del Corpus Christi]]. En ell es conserven també varis retrats de Margarita, obres de [[Juan Sariñena]] i [[Francisco Ribalta]].
 
Es varen fer intents d'iniciar el procés de canonisació pero no es va aplegar a introduir la causa.
 
Es varen fer intents d'iniciar el procés de canonisació pero no es va aplegar a introduir la causa.
  
Llínea 16: Llínea 16:
 
{{Traduït de|es|Margarita Agullona}}
 
{{Traduït de|es|Margarita Agullona}}
  
 
+
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Xativins]]
 
[[Categoria:Xativins]]
 +
[[Categoria:Religiosos]]
 
[[Categoria:Religiosos valencians]]
 
[[Categoria:Religiosos valencians]]

Última revisió del 18:11 23 ago 2023

Retrat de Margarita Agulló, per Francesc Ribalta

Margarita Agulló (Xàtiva, 1536 - † València, 9 de decembre de 1600) va ser una religiosa pertanyent a la Tercera orde de Sant Francesc.

Biografia[editar | editar còdic]

Als vint anys va fer vot de castitat i va ingressar en l'Orde Tercera de Sant Francesc. Va residir durant algun temps en el Convent de Sant Francesc de Xàtiva, d'a on va adquirir fama de santa per les seues experiències místiques, els seus estigmes i la seua atenció als pobres.

Això va portar a sant Juan de Ribera, arquebisbe de Valéncia, a mantindre-la vigilada, per lo que va dispondre que vixquera en una casa propenca al seu Colege de Corpus Christi, encara en obres, a on va aumentar la seua celebritat, enaltida per religiosos tals com a fra Luis de Granada, Nicolás Factor o el propi arquebisbe Juan de Ribera.

Per encàrrec d'este va escriure tractats ascéticos, que varen ser publicats pel seu professor, Jaime Sanchis, junt a un resum biogràfic: Relació breu de la vida, virtuts i milacres de la humil serva del Senyor Sor Margarita Agulló, Beata professa de l'Orde del seràfic pare S. Francisco, impresa en Valéncia en l'any 1607 per Juan Crisóstomo Garriz.

Va morir el 9 de decembre de 1600 als 64 anys d'edat, estant presente sant Juan de Ribera. Les seus despulles varen ser inhumades en el convent de la Sanc de Crist dels Capuchinos de Valéncia, fundat pel mateix Juan de Ribera. En l'any 1605 es va traslladar el seu cos incorrupte a l'iglésia del Real Colege Seminari del Corpus Christi. En ell es conserven també varis retrats de Margarita, obres de Juan Sariñena i Francisco Ribalta. Es varen fer intents d'iniciar el procés de canonisació pero no es va aplegar a introduir la causa.

Bibliografia[editar | editar còdic]