Diferència entre les revisions de "Manuel Maciá Sempere"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'tambe' a 'també')
m (Text reemplaça - 'Tambe' a 'També')
Llínea 32: Llínea 32:
 
Despuix de varies gestions de [[Renato Bardín]], directiu del [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]] i [[embaixador]] de [[França]] en [[Alacant]], conseguix creuar la frontera. Posteriorment fon pres en el Camp d'Irún, a on se li assignà el numero 453. Varis dies despuix, Bardín consegui els avals necessaris de la [[Falange]], i el [[23 de juny]] se li concedi un permis provisional per a traslladar-se a [[Alacant]]. El [[2 de juliol]] ya jugà contra el [[Llevant Unio Deportiva|Llevant]]. A partir d'ahi, Maciá pati diferents ingressos en el reformatori d'adults d'Alacant, i mes tart ingressà en preso 6 mesos despuix d'una falsa denuncia en la que se li acusava de cremar la parroquia de [[Santa Pola]] en els albors de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].
 
Despuix de varies gestions de [[Renato Bardín]], directiu del [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]] i [[embaixador]] de [[França]] en [[Alacant]], conseguix creuar la frontera. Posteriorment fon pres en el Camp d'Irún, a on se li assignà el numero 453. Varis dies despuix, Bardín consegui els avals necessaris de la [[Falange]], i el [[23 de juny]] se li concedi un permis provisional per a traslladar-se a [[Alacant]]. El [[2 de juliol]] ya jugà contra el [[Llevant Unio Deportiva|Llevant]]. A partir d'ahi, Maciá pati diferents ingressos en el reformatori d'adults d'Alacant, i mes tart ingressà en preso 6 mesos despuix d'una falsa denuncia en la que se li acusava de cremar la parroquia de [[Santa Pola]] en els albors de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].
  
Des del seu regres de [[França]], permaneció en l'equip [[Hercules Club de Fútbol|hercula]] fins la seua retirada, rebujant qualsevol oferta per ell de grans equips com el [[Real Madrit Club de Fútbol|Madrit CF]] (en la 1933/34) i [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] (en la 1943/44). Tambe aplegà a fer-se carrec de l'Hercules com entrenador, en la temporada 1943/44 en [[Segona Divisio d'Espanya|Segona Divisio]].
+
Des del seu regres de [[França]], permaneció en l'equip [[Hercules Club de Fútbol|hercula]] fins la seua retirada, rebujant qualsevol oferta per ell de grans equips com el [[Real Madrit Club de Fútbol|Madrit CF]] (en la 1933/34) i [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] (en la 1943/44). També aplegà a fer-se carrec de l'Hercules com entrenador, en la temporada 1943/44 en [[Segona Divisio d'Espanya|Segona Divisio]].
  
 
Jugà 82 partits en [[Primera Divisio d'Espanya|Primera divisio]], debutant davant el [[Real Madrit Club de Fútbol|Madrit CF]]. Fon homenajat en [[1945]] en un trobament contral el Real Madrit, i el seu ultim trobament fon en la temporada 1947/48 davant el [[Granada Club de Fútbol|Granat]].
 
Jugà 82 partits en [[Primera Divisio d'Espanya|Primera divisio]], debutant davant el [[Real Madrit Club de Fútbol|Madrit CF]]. Fon homenajat en [[1945]] en un trobament contral el Real Madrit, i el seu ultim trobament fon en la temporada 1947/48 davant el [[Granada Club de Fútbol|Granat]].

Revisió de 10:53 5 maig 2016

Manuel Maciá Sempere
Nacionalitat[[Archiu:
Bandera de España.svg
|border|20px|Espanya]]
Club del debutHercules FC

Manuel Maciá Sempere conegut com Manolo Maciá o Maciá II (Santa Pola, provincia d'Alacant, Espanya, 17 d'agost de 1913 - provincia d'Alacant, 1990), fon un futboliste espanyol. Jugà de defensa, i es considerat un dels mits de l'historia del Hercules CF.

Trayectoria

Manolo Maciá s'inicià en la Santa Pola de la seua poble natal. El seu germa major, Josep Maciá (també conegut com Pepe Maciá), també jugava en la Santa Pola.[1] Es alli, quan directius del Hercules se fixen en els dos germans, i abdós ficharen per l'Hercules en 1930. En l'Hercules, Josep seria Maciá I, i Manuel, Maciá II.

En 1930, Manolo Maciá tenia 17 anys, i fichà en ficha d'amater. En 1932 consegui en el Hercules el Campeonat Regional. El seu primer partit com professional fon un Hercules-Elig del Campeonat Regional Murcia, en 1933. En eixe mateix any firmà el seu primer contracte professional.

La Guerra Civil Espanyola paralisà el fútbol en Espanya, i Maciá s'integrà en el bando republicà. Despuix de finalisar la guerra s'exilià en França. Alli jugà en el Niza, a on segurament coincidiria en Ricardo Zamora i Josep Samitier.

Despuix de varies gestions de Renato Bardín, directiu del Hercules i embaixador de França en Alacant, conseguix creuar la frontera. Posteriorment fon pres en el Camp d'Irún, a on se li assignà el numero 453. Varis dies despuix, Bardín consegui els avals necessaris de la Falange, i el 23 de juny se li concedi un permis provisional per a traslladar-se a Alacant. El 2 de juliol ya jugà contra el Llevant. A partir d'ahi, Maciá pati diferents ingressos en el reformatori d'adults d'Alacant, i mes tart ingressà en preso 6 mesos despuix d'una falsa denuncia en la que se li acusava de cremar la parroquia de Santa Pola en els albors de la Guerra Civil.

Des del seu regres de França, permaneció en l'equip hercula fins la seua retirada, rebujant qualsevol oferta per ell de grans equips com el Madrit CF (en la 1933/34) i FC Barcelona (en la 1943/44). També aplegà a fer-se carrec de l'Hercules com entrenador, en la temporada 1943/44 en Segona Divisio.

Jugà 82 partits en Primera divisio, debutant davant el Madrit CF. Fon homenajat en 1945 en un trobament contral el Real Madrit, i el seu ultim trobament fon en la temporada 1947/48 davant el Granat.

Seleccio nacional

El 5 de maig de 1940, Maciá jugà un partit en la Seleccio Espanyola, contra una seleccio de jugadors de Castella. El proposit del seleccionador Amadeu Garcia de Salazar era observar en directe als jugadors, per a formar l'equip nacional. En la cridada Seleccio Espanyola, s'alliniaren: Pérez, Jogim, Joan Ramón, Bertolí, Soladrero, Franc, Epi, Jordi, Mon, Gárate i Gorostiza. En el segon temps jugaren Maciá que supli a Jogim, Ipiña a Franc, i Vergara a Gárate. Formaren la titulada seleccio de Castila: Tavares, Mardones, Quincoces, Lecue, Germa, Ipiña, Enric, Alonso, Elícegui, Camps i Vázquez.[2]

Clubs

Com jugador

Club Païs Periodo Lliga
PJ (G)
Copa
PJ (G)
Atlétic Club Santa Pola Espanya 1925
Atlétic Club Santa Pola Espanya 1926
Atlétic Club Santa Pola Espanya 1927
Santa Pola Football Club Espanya 1928-1929
Santa Pola Football Club Espanya 1929-1930
Hercules FC Espanya 1930-1931
Hercules FC Espanya 1931-1932
Hercules FC Espanya 1932-1933
Hercules FC Espanya 1933-1934
Hercules FC Espanya 1934-1935 9 (0)
Hercules FC Espanya 1935-1936 22 (0)
OGC Niza França 1936-1940
Hercules FC Espanya 1939-1940 12 (0)
Hercules FC Espanya 1940-1941
Alacant CD[3] Espanya 1941-1942 26 (0)
Hercules d'Alacant[4] Espanya 1942-1943
Hercules CF Espanya 1943-1944
Hercules CF Espanya 1944-1945 25 (0)
Hercules CF Espanya 1945-1946 22 (0)
Hercules CF Espanya 1946-1947
Hercules CF Espanya 1947-1948

Com entrenador

Club Païs Any
Hercules CF Espanya 1943-1944
Santa Pola Espanya

Reconeiximents

Partit homenage a Maciá

Plantilla:Partits

Alineaments d'aquell trobament:

Referencies

  1. Historia de la Santa Pola CF.
  2. Pomells Pérez, Vicent (1975). , Alacant: Publicacions d'Edicions Biblioteca Alacantina.
  3. L'Hercules se denominà eixa temporada Alacant Club Deportiu, mentres que el Alacant CF passava a ser el seu filial, en el nom de Lucentum CF.
  4. La directiva decidix tornar a canviar el nom del club, i se reconvierte en Hercules d'Alacant.