Diferència entre les revisions de "Mahatma Gandhi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'mètodo' a 'método')
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Gandhi smiling.jpg|right|190px]]
 
[[Archiu:Gandhi smiling.jpg|right|190px]]
'''Mahatma Gandhi''' va nàixer en [[Porbandar]] (actual estat de [[Gujarat]]), un poble cercà de l'[[Índia]]. Era el fill del Primer ministre local i la seua família era de la [[Casta (sociologia)|casta]] "[[vaisya]]" (comerciant). Va estudiar [[dret]] en la [[University College de Londres]],<ref>Gangrade, K.D., Moral Lessons From Gandhi S Autobiography And Other Essays, p. 155</ref> i va eixercir com a advocat en [[Bombai]] (actual [[Mumbai]]). Els seus primers treballs els va realisar en [[Suràfrica]] en l'any [[1893]]. Mentres treballava per a una empresa en este país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis en Suràfrica per mig de la [[Resistència no-violenta|resistència passiva]] i la [[desobediència civil]].
+
'''Mahatma Gandhi''' naixqué en [[Porbandar]] (actual estat de [[Gujarat]]), un poble cercà de l'[[Índia]]. Era el fill del Primer ministre local i la seua família era de la [[Casta (sociologia)|casta]] "[[vaisya]]" (comerciant). Va estudiar [[dret]] en la [[University College de Londres]],<ref>Gangrade, K.D., Moral Lessons From Gandhi S Autobiography And Other Essays, p. 155</ref> i va eixercir com a advocat en [[Bombai]] (actual [[Mumbai]]). Els seus primers treballs els va realisar en [[Suràfrica]] en l'any [[1893]]. Mentres treballava per a una empresa en este país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis en Suràfrica per mig de la [[Resistència no-violenta|resistència passiva]] i la [[desobediència civil]].
  
Va tornar a l'Índia el [[1915]] i en [[1921]] ya figurava al front del [[Congrés Nacional Indi]]. Va instaurar nous métodos de lluita (les [[vaga|vagues]] i les [[vaga de fam|vagues de fam]]), i en els seus programes rebujava la lluita armada i predicava la [[no-violència]] com a mijà per resistir el domini britànic. Preconisava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fora necessari; ademés, va lluitar per tornar a les velles tradicions índies. Va mantindre correspondència en [[Lleó Tolstói]], qui va influir en el seu concepte de resistència no-violenta. En va destacar la [[Marcha de la sal]], una manifestació a través del país contra els imposts a que estava subjecte este producte.
+
Va tornar a l'Índia el [[1915]] i en [[1921]] ya figurava al front del [[Congrés Nacional Indi]]. Va instaurar nous métodos de lluita (les [[folga|folgues]] i les [[folga de fam|folgues de fam]]), i en els seus programes rebujava la lluita armada i predicava la [[no-violència]] com a mijà per resistir el domini britànic. Preconisava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fora necessari; ademés, va lluitar per tornar a les velles tradicions índies. Va mantindre correspondència en [[Lleó Tolstói]], qui va influir en el seu concepte de resistència no-violenta. En va destacar la [[Marcha de la sal]], una manifestació a través del país contra els imposts a que estava subjecte este producte.
  
 
Empresonat en diverses ocasions, es va convertir en un héroe nacional. En l'any [[1931]] va participar en la Conferència de [[Londres]], en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrés i per això va tindre conflictes en el seu discípul [[Jawaharlal Nehru|Nehru]], que representava l'esquerra. En [[1942]], Londres va enviar com a intermediari [[Richard Stafford Cripps]] per a negociar en els nacionalistes; pero, com no es va trobar una solució satisfactòria, estos varen radicalisar les seues postures. Gandhi i la seua esposa [[Kasturba]] varen ser empresonats: ella va morir a la presó, mentres que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni.
 
Empresonat en diverses ocasions, es va convertir en un héroe nacional. En l'any [[1931]] va participar en la Conferència de [[Londres]], en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrés i per això va tindre conflictes en el seu discípul [[Jawaharlal Nehru|Nehru]], que representava l'esquerra. En [[1942]], Londres va enviar com a intermediari [[Richard Stafford Cripps]] per a negociar en els nacionalistes; pero, com no es va trobar una solució satisfactòria, estos varen radicalisar les seues postures. Gandhi i la seua esposa [[Kasturba]] varen ser empresonats: ella va morir a la presó, mentres que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni.

Revisió de 00:08 8 març 2015

Gandhi smiling.jpg

Mahatma Gandhi naixqué en Porbandar (actual estat de Gujarat), un poble cercà de l'Índia. Era el fill del Primer ministre local i la seua família era de la casta "vaisya" (comerciant). Va estudiar dret en la University College de Londres,[1] i va eixercir com a advocat en Bombai (actual Mumbai). Els seus primers treballs els va realisar en Suràfrica en l'any 1893. Mentres treballava per a una empresa en este país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis en Suràfrica per mig de la resistència passiva i la desobediència civil.

Va tornar a l'Índia el 1915 i en 1921 ya figurava al front del Congrés Nacional Indi. Va instaurar nous métodos de lluita (les folgues i les folgues de fam), i en els seus programes rebujava la lluita armada i predicava la no-violència com a mijà per resistir el domini britànic. Preconisava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fora necessari; ademés, va lluitar per tornar a les velles tradicions índies. Va mantindre correspondència en Lleó Tolstói, qui va influir en el seu concepte de resistència no-violenta. En va destacar la Marcha de la sal, una manifestació a través del país contra els imposts a que estava subjecte este producte.

Empresonat en diverses ocasions, es va convertir en un héroe nacional. En l'any 1931 va participar en la Conferència de Londres, en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrés i per això va tindre conflictes en el seu discípul Nehru, que representava l'esquerra. En 1942, Londres va enviar com a intermediari Richard Stafford Cripps per a negociar en els nacionalistes; pero, com no es va trobar una solució satisfactòria, estos varen radicalisar les seues postures. Gandhi i la seua esposa Kasturba varen ser empresonats: ella va morir a la presó, mentres que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni.

La seua influència moral sobre el desenroll de les converses que varen preparar la independència de l'Índia va ser considerable, pero la separació del Pakistan el va descorajar profundament.

Gandhi va intentar reformar la societat índia apostant per integrar les castes més baixes (els sudra o ‘treballadors', els pàrias o ‘intocables' i els mlecha o ‘bàrbars') i per desenrollar les zones rurals. Va desaprovar els conflictes religiosos que varen seguir la independència de l'Índia i va defendre els musulmans al territori hindú, per lo que va ser assessinat per Nathuram Godse, un fanàtic integrista indi, el 30 de giner de 1948 a l'edat de 78 anys. Les seues cendres varen ser llançades al riu Ganges.

Referències

  1. Gangrade, K.D., Moral Lessons From Gandhi S Autobiography And Other Essays, p. 155