Diferència entre les revisions de "Lusaka"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 21 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Downtown Lusaka.JPG|thumb|300px|Vista de Lusaka]]
 
[[Archiu:Downtown Lusaka.JPG|thumb|300px|Vista de Lusaka]]
'''Lusaka''' és la [[Capital (política)|capital]] de [[Zàmbia]], de la [[província de Lusaka]] i del districte homònim, ademés de la ciutat més poblada del país. Està localisada en la zona centre-sur de Zàmbia, sobre una [[replanell]] a 1279 [[metros sobre el nivell de la mar|metros d'altitut]]. Fon fundada com a ciutat colonial en [[1905]] sobre un poblat preexistent. En l'any [[2000]] posseïa una població d'1.640.000 habitants. Es creu que eixe [[Cens de població|cens]] no va ser complet, i que la població real ronda els {{esd|dos millons}}. La seua [[àrea metropolitana]] ocupa uns {{esd|360 km²}}, a pesar de la qual cosa la ciutat en sí és menuda; el districte financer no supera els 2 km². El seu carrer principal és ''Cairo Road'', en la que poden trobar-se diversos edificis institucionals i comercials. El carrer és en realitat el nom que rep la secció de la ''[[Gran Carretera del Nort (Zàmbia)|Gran Carretera del Nort]]'' que travessa la ciutat.
+
'''Lusaka''' és la [[Capital (política)|capital]] de [[Zàmbia]], de la [[província de Lusaka]] i del districte homònim, ademés de la ciutat més poblada del país. Està localisada en la zona centre-sur de Zàmbia, sobre una [[replanell]] a 1.279 [[metros sobre el nivell de la mar|metros d'altitut]]. Fon fundada com a ciutat colonial en l'any [[1905]] sobre un poblat preexistent. En l'any [[2000]] posseïa una població d'1.640.000 habitants. Es creu que eixe [[Cens de població|cens]] no va ser complet, i que la població real ronda els {{esd|dos millons}}. La seua [[àrea metropolitana]] ocupa uns {{esd|360 km²}}, a pesar de lo que la ciutat en sí és chicoteta; el districte financer no supera els 2 km². El seu carrer principal és ''Cairo Road'', en la que poden trobar-se diversos edificis institucionals i comercials. El carrer és en realitat el nom que rep la secció de la ''[[Gran Carretera del Nort (Zàmbia)|Gran Carretera del Nort]]'' que travessa la ciutat.
  
 
En Lusaka es parlen principalment dos idiomes: [[Idioma anglés|anglés]] i [[chichewa]] o ''nyanja''. Solament el primer és oficial en el país. Llengües oficials per país; <ref>{{cita web | url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2098.html | editorial=[[Central Intelligence Agency|CIA]] | obra=The World Factbook | fechaacceso=11 de giner de 2009 | títul=''Field Listing - Languages''}}</ref>
 
En Lusaka es parlen principalment dos idiomes: [[Idioma anglés|anglés]] i [[chichewa]] o ''nyanja''. Solament el primer és oficial en el país. Llengües oficials per país; <ref>{{cita web | url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2098.html | editorial=[[Central Intelligence Agency|CIA]] | obra=The World Factbook | fechaacceso=11 de giner de 2009 | títul=''Field Listing - Languages''}}</ref>
  
Lusaka té un gran número de comerços, mercats i [[bazar]]s. La ciutat ha creixcut des de la seua capitalitat fins a ser una mescla entre menut núcleu colonial i rural i gran capital moderna.
+
Lusaka té un gran número de comerços, mercats i [[bazar]]s. La ciutat ha creixcut des de la seua capitalitat fins a ser una mescla entre chicotet núcleu colonial i rural i gran capital moderna.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Lusaka fon fundada en l'any [[1905]] per [[colonialisme|colons]] europeus en el mateix lloc a on estava situat un poblat que rebia el nom del cap del poblat: ''Lusaaka'', poc més que una parada del [[ferrocarril]] que enllaçava en les actuals [[Rhodèsia (regió)|Rhodèsia]] i [[Tanzània]]. Poc despuix rebré l'apelatiu de ''[[ciutat jardí]]'' (en [[idioma anglès|anglès]]: '' garden city ''). Llavors tenia avingudes arbrades, una vegetació extensa i cuidada i cases de [[arquitectura colonial|estil colonial]]. A causa de la seua localisació central en el país, en l'any [[1931]] reemplaçà a [[Livingstone (Zàmbia)|Livingstone]] com a capital de la colònia [[Regne Unit|britànica]] de [[Rhodèsia del Nort]]. <ref>D. Taylor, Scott; ''Culture and customs of Zambia'', pp 67-70. Ed. ''Greenwood Publishing Group'' ([[2006]]). ISBN 978-0-313-33246-3.
+
Lusaka fon fundada en l'any 1905 per [[colonialisme|colons]] europeus en el mateix lloc a on estava situat un poblat que rebia el nom del cap del poblat: ''Lusaaka'', poc més que una parada del [[ferrocarril]] que enllaçava en les actuals [[Rhodèsia (regió)|Rhodèsia]] i [[Tanzània]]. Poc despuix rebré l'apelatiu de ''[[ciutat jardí]]'' (en [[idioma anglès|anglès]]: '' garden city ''). Llavors tenia avingudes arbrades, una vegetació extensa i cuidada i cases de [[arquitectura colonial|estil colonial]]. A causa de la seua localisació central en el país, en l'any [[1931]] reemplaçà a [[Livingstone (Zàmbia)|Livingstone]] com a capital de la colònia [[Regne Unit|britànica]] de [[Rhodèsia del Nort]]. <ref>D. Taylor, Scott; ''Culture and customs of Zambia'', pp 67-70. Ed. ''Greenwood Publishing Group'' ([[2006]]). ISBN 978-0-313-33246-3.
 
</ref>  
 
</ref>  
  
Des de llavors i fins a la planificació que ordenà la ciutat en [[1952]], esta es desenrollà sense control, naixent noves àrees residencials i comercials sense ordre ni qualitat, i barrejant àrees urbanes i modernes en atres tradicionals (indígenes o foranes) i rurals. En l'independència de Zàmbia en [[1964]] es convertí en la seua capital i Lusaka continuà creixent a gran velocitat, sent una de les ciutats que més ràpit s'han desenrollat en l'[[Àfrica]] postcolonial.<ref>Andrew Myers, Garth; ''Disposable cities: garbage, governance and sustainable development in urban Africa''. Ed. ''Ashgate Publishing, Ltd'' ([[2005]]). ISBN 978-0-7546-4374-6.</ref>
+
Des de llavors i fins a la planificació que ordenà la ciutat en l'any [[1952]], esta es desenrollà sense control, naixent noves àrees residencials i comercials sense ordre ni qualitat, i barrejant àrees urbanes i modernes en atres tradicionals (indígenes o foranes) i rurals. En l'independència de Zàmbia en [[1964]] es convertí en la seua capital i Lusaka continuà creixent a gran velocitat, sent una de les ciutats que més ràpit s'han desenrollat en l'[[Àfrica]] postcolonial.<ref>Andrew Myers, Garth; ''Disposable cities: garbage, governance and sustainable development in urban Africa''. Ed. ''Ashgate Publishing, Ltd'' ([[2005]]). ISBN 978-0-7546-4374-6.</ref>
  
 
L'[[1 març]] de [[1999]], quatre bombes foren detonades en Lusaka, una de les quals va destruir l'[[embaixada]] [[Angola|angolesa]].
 
L'[[1 març]] de [[1999]], quatre bombes foren detonades en Lusaka, una de les quals va destruir l'[[embaixada]] [[Angola|angolesa]].
Llínea 160: Llínea 160:
 
* [[Dambisa Moyo]] (1969), economiste
 
* [[Dambisa Moyo]] (1969), economiste
  
Ciutats agermanades ==
+
== Ciutats agermanades ==
* {{Banderes|Tadjikistan}} [[Duixanbe]], [[Tadjikistan]] (des de [[1966]]).
+
* {{Flagicon|Tajikistan}} [[Duixanbe]], [[Tajikistan]] (des de [[1966]]).
* {{Banderes|Estats Units}} [[Los Angeles]], [[Estats Units]] (des de [[1968]]).
+
* {{Flagicon|United States}} [[Los Àngeles]], [[Estats Units]] (des de [[1968]]).
* {{Banderes|Irlanda}} [[Cork]], [[Irlanda]] (des de [[1971]]).
+
* {{Bandera|Ireland}} [[Cork]], [[Irlanda]] (des de [[1971]]).
* {{Banderes|Rússia}} [[Izhevsk]], [[Rússia]].
+
* {{Bandera|Russia}} [[Izhevsk]], [[Rússia]].
* {{Banderes|Argentina}} [[Neuquen]], [[Argentina]]
+
* [[Neuquen]], [[Argentina]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 02:12 27 ago 2023

Vista de Lusaka

Lusaka és la capital de Zàmbia, de la província de Lusaka i del districte homònim, ademés de la ciutat més poblada del país. Està localisada en la zona centre-sur de Zàmbia, sobre una replanell a 1.279 metros d'altitut. Fon fundada com a ciutat colonial en l'any 1905 sobre un poblat preexistent. En l'any 2000 posseïa una població d'1.640.000 habitants. Es creu que eixe cens no va ser complet, i que la població real ronda els dos millons. La seua àrea metropolitana ocupa uns 360 km², a pesar de lo que la ciutat en sí és chicoteta; el districte financer no supera els 2 km². El seu carrer principal és Cairo Road, en la que poden trobar-se diversos edificis institucionals i comercials. El carrer és en realitat el nom que rep la secció de la Gran Carretera del Nort que travessa la ciutat.

En Lusaka es parlen principalment dos idiomes: anglés i chichewa o nyanja. Solament el primer és oficial en el país. Llengües oficials per país; [1]

Lusaka té un gran número de comerços, mercats i bazars. La ciutat ha creixcut des de la seua capitalitat fins a ser una mescla entre chicotet núcleu colonial i rural i gran capital moderna.

Història[editar | editar còdic]

Lusaka fon fundada en l'any 1905 per colons europeus en el mateix lloc a on estava situat un poblat que rebia el nom del cap del poblat: Lusaaka, poc més que una parada del ferrocarril que enllaçava en les actuals Rhodèsia i Tanzània. Poc despuix rebré l'apelatiu de ciutat jardí (en anglès: garden city ). Llavors tenia avingudes arbrades, una vegetació extensa i cuidada i cases de estil colonial. A causa de la seua localisació central en el país, en l'any 1931 reemplaçà a Livingstone com a capital de la colònia britànica de Rhodèsia del Nort. [2]

Des de llavors i fins a la planificació que ordenà la ciutat en l'any 1952, esta es desenrollà sense control, naixent noves àrees residencials i comercials sense ordre ni qualitat, i barrejant àrees urbanes i modernes en atres tradicionals (indígenes o foranes) i rurals. En l'independència de Zàmbia en 1964 es convertí en la seua capital i Lusaka continuà creixent a gran velocitat, sent una de les ciutats que més ràpit s'han desenrollat en l'Àfrica postcolonial.[3]

L'1 març de 1999, quatre bombes foren detonades en Lusaka, una de les quals va destruir l'embaixada angolesa.

Clima[editar | editar còdic]

Per la seua altitut elevada sobre un replanell, Lusaka goja d'un clima subtropical humit, en estius templats i hiverns suaus. El més més fret és juliol, en temperatures miges que ronden els 16 °C, i el més calent, octubre, ronda els 25 °C. Té una estació plujosa i una atra seca. Esta última comprén la major part de l'any.

Gnome-weather-few-clouds.svg  Paràmetros climàtics promig de Lusaka, Zàmbia WPTC Meteo task force.svg
Mes Gin. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Dec. Anual
Temp. máx. abs. (°C) 39.6 36.4 33.6 33 32 29.9 29.7 33.5 38.5 37.2 38.6 33.9 39.6
Temp. máx. mija (°C) {{{ene}}} 27.4 27.5 27.1 {{{may}}} 23.8 24 26.5 {{{sep}}} 31.7 30.4 {{{dic}}} 27.5
Temp. mija (°C) {{{ene}}} 21.5 21.1 19.9 {{{may}}} 15.2 14.9 17.3 {{{sep}}} 23.5 23.4 {{{dic}}} 19.9
Temp. mín. mija (°C) 17.6 17.4 16.4 14 10.7 7.8 7.2 9.2 12.9 16.2 17.4 17.8 13.7
Temp. mín. abs. (°C) 13 12.9 10 8 5.4 0.2 0.7 2.8 5.8 9 10.8 10.4 0.2
Precipitació total (mm) 245.4 185.9 95 34.7 3.1 0 0.1 0.4 1.7 18.4 89.3 208.1 882.1
Díes de precipitacions (≥ 1 mm) 18 15 10 3 0 0 0 0 0 2 8 16 72
Hores de sol 176.7 168 220.1 246 275.9 270 294.5 303.8 291 272.8 234 182.9 2935.7
Humitat relativa (%) 82.3 82.5 80.7 75.8 69.3 65.2 61.1 53.6 46.3 48.6 60.2 78.6 67
Font: NOAA[4]

Persones ilustres[editar | editar còdic]

Ciutats agermanades[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. . The World Factbook. CIA. Consultat el 11 de giner de 2009.
  2. D. Taylor, Scott; Culture and customs of Zambia, pp 67-70. Ed. Greenwood Publishing Group (2006). ISBN 978-0-313-33246-3.
  3. Andrew Myers, Garth; Disposable cities: garbage, governance and sustainable development in urban Africa. Ed. Ashgate Publishing, Ltd (2005). ISBN 978-0-7546-4374-6.
  4. «LUSAKA INTERNATIONAL AIRPORT Climate Normals 1961-1990». National Oceanic and Atmospheric Administration. Consultat el 6 de novembre de 2012.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Capitals d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Alger    L'Aaiún    El Caire    Khartum    Nouakchott    Rabat    Trípoli    Tunis
Àfrica Occidental : Abuja    Accra    Bamako    Banjul    Bissau    Brazzaville    Conakry    Dakar    Freetown    Libreville    Lomé    Malabo    Monròvia    Niamey    Porto Novo    Praia    Sant Tomé    Ouagadougou    Yamoussoukro    Yaundé
Àfrica Central : Bangui    Gitega    Kigali    Kinshasa    N'Djamena
Àfrica Oriental : Addis Abeba    Asmara    Dodoma    Jibuti    Juba    Kampala    Mogadiscio    Nairobi    Victòria
Àfrica Austral : Antananarivo    Ciutat del Cap    Gaborone    Harare    Lilongwe    Luanda    Lusaka    Maputo    Maseru   Mbabane    Moroni    Port Louis    Windhoek