Diferència entre les revisions de "Llorenç Saragossà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Llorenç Saragossà
 
| nom = Llorenç Saragossà
| image =  
+
| image = [[Archiu:San Francisco y Santa Catalina, de Lorenzo Zaragoza (Museo de Bellas Artes de Valencia).jpg|thumb|200px]]
| peu =  
+
| peu = Reutaule de Sant Francesc d'Asis i Santa Caterina, [[Museu de Belles Arts de Valéncia]]
 
| nacionalitat = [[Corona d'Aragó|Aragonesa]]  
 
| nacionalitat = [[Corona d'Aragó|Aragonesa]]  
 
| ocupació = Pintor.
 
| ocupació = Pintor.

Revisió de 22:29 2 oct 2023

Llorenç Saragossà
San Francisco y Santa Catalina, de Lorenzo Zaragoza (Museo de Bellas Artes de Valencia).jpg
Reutaule de Sant Francesc d'Asis i Santa Caterina, Museu de Belles Arts de Valéncia
Nacionalitat: Aragonesa
Ocupació: Pintor.
Naiximent: 1335
Lloc de naiximent: Carinyena, Saragossa, Aragó, Corona d'Aragó
Defunció: 1406
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Corona d'Aragó

Llorenç Saragossà, en castellà Lorenzo Zaragoza (Cariñena, Saragossa, 1335 - † Valéncia, 1406) fon un pintor gòtic internacional del sigle XIV, introductor deixe estil en la Corona d'Aragó a on va gojar de molt considerable prestigi. El seu art florí durant els anys 1363 a 1406. Els seus treballs se documenten en les ciutats de Valéncia i Barcelona.

Biografia

Natural de la població aragonesa de Carinyena, se li documenta en l'any 1363 en la ciutat de Valéncia. Immediatament va passar a Barcelona a on consta que en 1366 treballava per encàrrec de la reina Leonor de Sicília en algunes pintures destinades al convent de les clarises de Terol.

Un any despuix, en 1367, ho feya al servici del rei Pere IV, qui el va tindre com a millor pintor de la ciutat. La seua presència documentada en Barcelona alcança a l'any 1374, quan va deure marchar a Valéncia, a on se li documenta en 1377 i fins a 1407.

S'ha considerat seu el retaule de la població castellonenca de Xèrica, datat entre els anys 1394 i 1395, en el que apareixeria per primera volta un model iconogràfic molt repetit posteriorment per atres pintors: la Verge en àngels músics o " concert angèlic", encara que últimament s'assigna este retaule al pintor valencià Jaume Mateu. Ad eixe mateix model iconogràfic pertany la Verge de la Llet que se li atribuïx en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. També se li assignen, en el Museu de Belles Arts de Valéncia, quatre menudes taules en escenes de la vida de Sant Lucas procedents del retaule que el gremi de pintors i fusters de Valéncia tenia en l'iglésia de Sant Joan del Mercat, entre elles la que representa a la Verge fent entrega a l'evangeliste de la seua pròpia efígie o verdader icon en taula.

Enllaços externs